Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Traduïda a catorze idiomes diferents: castellà, anglès, italià, alemany, rus, suec, txec, hebreu, portuguès, sicilià, serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto, ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.
Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.
L'estrena miniatura|Bust d'Àngel Guimerà, autor de Terra Baixa, a Santa Cruz de Tenerife Terra baixa correspon a l'època de plenitud creativa d'Àngel Guimerà. En ella, després d'uns anys d'escriure obres de caràcter historicoromàntic i d'acord amb els principis bàsics de la Renaixença, dona entrada a plantejaments i solucions de caràcter realista i social. L'obra fou estrenada en versió castellana a Madrid el 27 o 30 de novembre de 1896 al Teatro Español per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducció de José de Echegaray, a causa de la desconfiança de Guimerà en les versions en castellà de la seva pròpia obra. El 13 i el 20 de novembre del 1896 foren dues dates que hauria pogut estrenar-se l'obra Tierra Baja, però s'ajornà per diferents raons: en la primera data, per una indisposició de la veu d'un actor, i en la segona, per la renúncia d'aquest mateix actor de representar el paper quan va deixar la companyia. Tierra Baja fou un èxit de públic a la capital estatal, encara que la crítica madrilenya la rebé amb reticència. Tot i que en valoraren la capacitat de connectar amb el públic, consideraven que els trets romàntics resultaven excessivament lírics. Cal tenir present, per entendre aquestes afirmacions, que el realisme i el naturalisme ja s'havien imposat a la literatura espanyola, i que si es criticava era perquè es veia com una rèmora del passat. El dia de l'estrena de l'obra, Guimerà experimentà un neguit que demostra el valor que donava a la crítica de l'obra.
L'estrena de l'obra en català es feu esperar fins al 7 de febrer del 1897, al Teatre Principal de Tortosa, a càrrec de la companyia de Teodor Bonaplata. El mes anterior a aquesta estrena, s'edità el text original de l'obra. El 10 de maig d'aquell mateix any també es representà a Barcelona, al teatre Romea. La crítica catalana fou més favorable, i apuntà que era un gran encert per a l'obra el personatge del pastor Manelic, interpretat per l'actor badaloní Enric Borràs. Tot i això, també es criticaren alguns aspectes com la figura d'en Sebastià (el gran terratinent), o l'estructura. El 20 i 21 de febrer arribà l'obra en llengua castellana a l'illa de Mallorca, al Teatre Principal de Palma, on aconseguí, aquí també, un èxit clamorós. Un any després de la primera representació a Catalunya es va estrenar l'obra a Alacant en castellà, on es va reafirmar l'èxit de públic.La Correspondencia Alicantina, 14 de novembre de 1897.
Contextualització Polític
A final del , Espanya visqué la restauració borbònica, que començà en acabar-se la Primera República Espanyola, l'any 1874, i acabà amb el pronunciament del general Martínez-Campos. Aquest període es caracteritzà per una certa estabilitat institucional que impulsà un model liberal de l'Estat. La revolució industrial veié el naixement de la classe obrera, que creà tot un seguit de moviments polítics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.
L'anarquisme s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, i a Catalunya nasqué, a més, el catalanisme polític, fruit del rebuig a les polítiques centralistes uniformadores que estava implementant el nou estat liberal espanyol. El catalanisme creixent fou un moviment que avançà tant en l'àmbit polític, amb el naixement de partits polítics com la Lliga Regionalista, com en l'àmbit lingüístic i literari, amb l'augment de l'ús del català en les obres literàries.
Europa visqué una època on els moviments nacionalistes prengueren força i aconseguiren modificar l'organització territorial existent amb la creació de nous estats com ara Itàlia i Alemanya. Aquests moviments defensaven el dret dels pobles a decidir el seu propi govern, i propiciaren la davallada de grans imperis.
Teatral
El teatre romàntic del conreà un nou concepte que trencava amb les tres unitats dramàtiques (unitat de temps, d'acció i d'espai) preestablertes fins aleshores. Permeté que l'espai de temps fos indefinit, que hi hagués un canvi d'espais escènics i que diverses accions dramàtiques coexistissin en una mateixa escena. Aquests nous mètodes s'acostaven als recursos utilitzats en la novel·la, fent un teatre més narratiu. També es començà a permetre l'aparició de morts en l'espai escènic i la intervenció de diverses classes socials alhora a l'escenari.
El teatre realista portà més enllà aquest trencament amb el teatre clàssic, i utilitzà una temàtica més propera a la societat amb temes com, per exemple, els problemes domèstics de les classes emergents burgeses (adulteri, problemes econòmics, etc.). Tot i aquest apropament, continuaven vedats alguns aspectes de la realitat social.
A final del , a Catalunya començà a difondre's amb grans dificultats el naturalisme. Els autors naturalistes conrearen temes de la realitat quotidiana que el teatre realista havia vetat, com, per exemple, incorporar dins l'obra les classes més desfavorides de la societat. La classe obrera fou la classe social que s'adaptava millor a la concepció naturalista, que apostava per la dissecció objectiva de la realitat social, seguint una concepció cientifista i determinista, permetent la descripció de conflictes molt passionals que envoltaven aquesta classe social.
Argument El tema principal de l'obra és l'amor, però les influències realistes instiguen Guimerà a incloure altres temes com l'opressió que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, sent treballadors seus, dins d'una societat conservadora. D'aquesta manera, l'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana, tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables. A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació del caciquisme rural, i s'exalta la naturalesa davant la societat envilida pel progrés. Es divideix en tres actes, on cadascun equival a una part de la narració clàssica: presentació del conflicte, nus i desenllaç.
En el primer acte hi ha la presentació dels personatges, i s'intueix que en Sebastià i la Marta mantenen una relació amorosa en secret. En Sebastià, tot i tenir propietats, té molts deutes, i per això decideix casar-se amb una pubilla de bona família. Tanmateix, ningú no es vol casar amb ell, perquè tothom s'imagina que la Marta és la seva amant. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor que coneixia en Tomàs, anomenat Manelic. En Tomàs, que no sap res de tota aquesta trama, parla amb en Manelic, que s'enamora de la Marta amb un amor pur, sense haver-la vista. En Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix, ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima. Aquest matrimoni per conveniència s'acaba duent a terme perquè en Sebastià li ordena que es casi, tot i fer-li fàstic en Manelic. Quan ja són casats i tots dos són a casa, en Manelic s'adona que la Marta no l'estima.
En el segon acte, en Manelic es troba desubicat a la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest romanç. La Nuri és l'única persona que es fa amb en Manelic, i aquesta relació d'amistat fa que la Marta vegi amb uns altres ulls en Manelic. A mesura que transcorre l'acte, en Manelic s'adona del muntatge del seu casament i, tot enfadat, decideix tornar a la terra alta. Després que la Marta expliqui a en Tomàs el seu passat i com va conèixer en Sebastià, veu que en Manelic vol deixar la terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima. Tots dos volen fugir d'aquella terra que, segons en Manelic, és plena de boira i falsedat. En Sebastià i el mossèn s'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant en Manelic de la terra baixa, i enviant el Perruca a denunciar-lo a la Guàrdia civil. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.
miniatura|Assassinat del Sebastià en mans d'en Manelic El desenllaç de l'obra arriba amb el tercer acte. En Sebastià vol que vigilin en Manelic perquè l'havia amenaçat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet bé d'obeir el seu amo, però quan torna a aparèixer en Sebastià, que reclama veure la Marta, ningú no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossèn i fa marxar en Sebastià cap a casa perquè allí l'espera el pare de la seva promesa. Quan en Sebastià ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar a la terra alta amb en Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que és el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada per en Sebastià, que la renya. Seguidament, apareix en Manelic al molí i s'enfronta amb en Sebastià en una baralla a mort que guanya en Manelic. És en aquell punt que en Manelic diu: «He mort el llop».Clàssics rejovenits, a Avui, 9 febrer 2010: "En el neocatalà d'avui, tothom diria: «He matat el llop!»". Per acabar, els pagesos veuen el cadàver d'en Sebastià a terra, i la Marta i en Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.
Idea original de l'obra L'obra, que fou publicada per Àngel Guimerà, es desvia parcialment de la idea original de l'autor, ja que en la idea original Guimerà tenia la intenció d'ofegar la Marta en lloc de fer que en Manelic se n'anés a viure amb ella en pau a la terra alta, com en la versió publicada. Segons una carta escrita pel mateix autor a l'actriu María Guerrero on li explica breument l'argument de l'obra:
Espai escènic El transcurs de l'obra Terra baixa se situa en una plana extensa que rep el nom de Terra baixa i alberga un petit poble disseminat, propietat d'un home, el Sebastià. L'espai escènic principal de l'obra de Guimerà se centra bàsicament en el molí que hi ha al poble, excepte el casament, que transcorre a l'ermita. El molí pren la forma segons l'ús que en fan en els diversos moments de l'obra. En un principi, és el lloc on el pare adoptiu de la Marta i ella treballaven. Amb la mort del pare adoptiu, el molí es transforma en lloc de trobada nocturna entre en Sebastià i la Marta. A partir del casament de la Marta amb en Manelic, esdevé la casa de la parella fins al final de l'obra, i durant el transcurs de tota l'obra serà el lloc de reunió dels pagesos del poble, on s'expliquen idees, experiències, i anècdotes, transformant-se així en una improvisada taverna.
Simbologia de l'obra Terra alta/Terra baixa