miniatura|Imatge identificativa del taller d'ebenisteria Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 – Barcelona, 5 de gener de 1953) fou un moblista, ensemblier i antiquari, considerat un dels representants més genuïns del moviment modernista català en el camp de la decoració i la creació de mobles. Els seus mobles, que poden ser considerats d'autor, són el reflex del benestar i de les aspiracions de la puixant burgesia i es distingeixen per la utilització de fustes nobles i costoses i pels treballs en marqueteria i talla, on rebé la col·laboració de destacats artistes com Josep Pey, Sebastià Junyent o Joan Carreras i Farré. Amb una forta personalitat, l'obra de Gaspar Homar està relacionada amb la dels millors artistes de l'època, com ara Eugène Gaillard, Hector Guimard o William Morris i reinterpreta des d'una òptica molt particular, la influència de la Secessió de Viena i de l'Escola de Glasgow. Participà i obtingué medalla a les exposicions de Londres, Madrid i Barcelona (1907), a la hispano-francesa de Saragossa (1908) i a la Internacional del Comfort Modern de París (1909), i fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Venècia (1908).
Biografia Fill de Pere Homar i de Margarida Mezquida, i germà de Margarida Homar, Gaspar va néixer al raval d'Orient del petit poble de Bunyola. La seva família es dedicava a la fusteria. El seu pare tant podia treballar les fustes de la construcció com fabricar premses d'oli o taüts, i al mateix temps construïa mobles fidels a la tradició barroca o d'influències angleses. L'any 1883 es traslladà amb la seva família a Barcelona, atret per la prosperitat laboral que oferia la futura Exposició Universal de 1888. El mateix any, pare i fill ingressen al taller de mobles i objectes artístics de Francesc Vidal i Jevellí (1848-1914) on, amb només 13 anys, Gaspar Homar començà a treballar com a auxiliar a l'estudi de projectes al costat del seu pare, que era a la plantilla de fadrins ebenistes de primera. La seva experiència als Tallers Vidal fou essencial en la seva formació i en el desenvolupament de la seva trajectòria artística. L'any 1887 es va inscriure a l'Escola de la Llotja on va ser deixeble de Josep Mirabent i Gatell i va fer estudis de la branca «Aplicació» (Pintura decorativa i teixits i brodats). L'any 1893, deu anys després de la seva incorporació als Tallers Vidal, es va independitzar junt amb el seu pare, obrint obrador i botiga a la Rambla de Catalunya, i un any després es va fer soci del Centro de Artes Decorativas, entitat que tenia com a propòsit el foment de les indústries artístiques i l'impuls del progrés de l'art decoratiu. És en aquest moment quan va iniciar una relació professional amb arquitectes com Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, amb qui treballaria en diferents projectes decoratius. L'any 1898 es va traslladar a un nou local al carrer de la Canuda i poc després va ingressar al Cercle Artístic de Sant Lluc. Durant la primera dècada del realitzà les obres modernistes més emblemàtiques i a partir de 1915 es feu palès el declivi de la seva producció modernista, alternant aleshores amb els estils històrics i amb alguns projectes Art déco. L'any 1920, arran dels enfrontaments entre faccions patronals i sindicalistes esdevinguts a Barcelona, va tancar el taller de producció.
A causa de les vagues que van afectar el ram de l'ebenisteria durant els anys trenta, així com pel mateix esgotament del modernisme, Homar dedicà l'última etapa de la seva vida al comerç d'antiguitats i a la tasca de restaurador d'obres d'art.
Homar va estar casat amb Emilia Ramon i Matardit i tenia la seva residència al carrer Bonavista de Barcelona, a tocar del taller de Sebastià Junyent i Josep Pey.
Obra Etapa formativa als tallers Vidal (1884-1893) Nota: se segueix l'ordre temàtic proposat a: .
En aquest primer període, Gaspar Homar es forma als tallers de Francesc Vidal on treballaven prop de dos-cents operaris i on s'experimentava la integració de les diferents branques dels bells oficis. Allà entrà en contacte amb personalitats dels diferents àmbits artístics com Antoni Rigalt –cap de la secció de vidrieria artística i gravat a l'àcid–, Frederic Masriera i Manovens –al capdavant de la secció de foneria artística–, o Joan Gonzàlez –a la secció de traçats de projectes i plànols–. No es conserva gaire informació de les tasques exactes que desenvolupà en aquest període però és evident que el seu aprenentatge en aquests tallers hauria de deixar-li empremta.
D'aquest episodi formatiu d'Homar a Can Vidal, únicament en són testimoniatge alguns dibuixos, algunes aquarel·les i alguns mobles, amb una clara influència vidalenca, on destaca un cert eclecticisme. Gaspar Homar incorpora als seus primers projectes un dels signes modernistes per excel·lència, el coup de fouet, representat a través de la flor de lis de tija sinuosa, juntament amb trets mecanicistes com la roda dentada i reminiscències gòtiques imposades pels dibuixos de Viollet-le-Duc i orientalitzants. Destaca també la utilització de fustes clares com el sicòmor, el boix i el palissandre.
AnyNomUbicacióDescripcióFoto1891CadiraMuseu Nacional d'Art de Catalunya Cadira en fusta de noguera blanca tenyida amb treballs de talla calada. Entapissat de vellut pintat original. M: 85x38x37 cm.140px|Cadira de Gaspar Homar
L'època del modernisme (1896-1915) L'any 1893, Gaspar Homar i el seu pare s'independitzen dels tallers Vidal obrint un establiment propi a la Rambla de Catalunya 129, sota la denominació de P.Homar i fill, just a tocar del taller d'Alexandre de Riquer. En aquell any va entrar a formar part de l'equip de col·laboradors de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, sent aquesta col·laboració decisiva perquè Homar pogués definir un estil en l'àmbit decoratiu, i alhora fer-se una clientela.
D'aquests primers encàrrecs podem destacar la decoració l'any 1893 del Palau Ramon Montaner on el treball d'Homar en el mobiliari i la decoració destaca per unes influències gòtico-orientalitzants. miniatura|Palau Montaner obra de l'arquitecte Lluis Domènech i Montaner (1889-1893) Tanmateix, Gaspar Homar també va col·laborar amb altres arquitectes de referència, com Pere Domènech i Roura, Josep Majó, Joan Amigó i Barriga o Josep Puig i Cadafalch. Aquest últim, en aquesta època, va encarregar-li diversos projectes com, per exemple, la realització del mobiliari de la Casa Amatller. Com a creadors de programes iconogràfics i decoratius, els arquitectes intervenien en la concepció dels diferents elements planificant tant la idea general de l'obra com els espais interiors. Així doncs, els mobles d'Homar d'aquest moment presenten fórmules decoratives manllevades del llenguatge de l'arquitectura i, en aquest cas, els dissenys dels mobles mostren el segell artístic de l'arquitecte, fonamentat en la recuperació de les formes tradicionals catalanes, especialment del gòtic.
A les darreries del , Homar va ingressar al Cercle Artístic de Sant Lluc, fet que el posà en contacte amb un dels nuclis intel·lectuals i artístics més vius de la ciutat, i l'any 1898, tot coincidint amb la mort del seu pare, inaugurà botiga al carrer de la Canuda, al costat de l'Ateneu Barcelonès. Gaspar Homar, en aquesta nova etapa, va associar-se amb el seu cunyat, l'ebenista Joaquim Gassó. En aquest local, a més de la botiga on es venien les seves produccions, hi havia una sala d'exposicions i una secció dedicada a les antiguitats i als productes de manufactura estrangera. L'artista mostrà una influència internacional, fruit dels seus viatges per Europa i fins i tot per Àfrica, mantenint-se en tot moment al corrent de les experiències decoratives d'altres països, especialment de l'anglesa.
miniatura|Detall vegetal en fusta tallada d'un plafó decoratiu (l'Àngel del somni) del Museu del Modernisme Català Fins a l'any 1900, les obres d'Homar mostraven uns estilemes o trets característics de caràcter historicista i eclèctic, on destaca un aire neogòtic d'accent modernista amb estilitzacions vegetals i ritmes sinuosos i asimètrics. Homar incorpora les fustes de tonalitats clares i un nou concepte d'ornamentació, d'influència japonesa, que difereix de l'estil rus dels tallers de Francesc Vidal. També es comencen a veure referents artístics celtes derivats de les propostes decoratives del conjunt del Pavelló d'Escandinàvia de l'Exposició Universal de París (1900). En aquesta data ja s'ha definit l'ornamentació quadràtica, de talla o marqueteria, i apareixen els primers símptomes de la recepció dels models decoratius de signe sezessionista als seus projectes. Les roses, l'autèntic emblema de la firma Homar, hi assoleixen un protagonisme determinant.
En aquests anys, un projecte que es pot destacar és un dels seus primers conjunts en estil reposat i serè, que va fabricar per moblar la Casa Trinxet (1904), obra de Puig i Cadafalch. Al menjador, en el qual Joaquim Mir va realitzar les pintures, Homar va decorar els mobles creant aplicacions de metall que representen plantes florides i branques d'olivera típiques del gust sezessionista.
AnyNomUbicacióDescripcióFoto1900-1904Llit amb capçal, cadira i tauleta de nitMuseu Nacional d'Art de Catalunya Llit amb capçal representant la Immaculada Concepció dins d'un arc en fusta de noguera espanyola, talla de sicòmor, marqueteria de freixe, xicranda, arrel de noguera, bedoll, eucaliptus i daurats. M: 303,5x111,5 cm. (capçalera). 88x119,5 cm. (peus). Cadira en fusta de roure. M: 117x43,5x43,5 cm. Tauleta de nit en fusta de roure, arrels als plafons i marbre, talla, marqueteria i daurats. M: 146x51,5x42x5 cm.140px|Conjunt de dormitoriCirca 1903Arqueta "La Sardana"Museu del Modernisme Català, BarcelonaArqueta en fusta de roure i marqueteria (sicòmor, tuia, auró gris, mansònia i caoba). M: 186x111x45 cm.140px|Arqueta "La Sardana"Data desconegudaLlit amb capçal, cadira i tauleta de nit representant Sant JordiMuseu del Modernisme Català, BarcelonaDormitori i cadira en fusta de caoba i diverses arrels. Mesures capçal: 166x185x10 cm. Mesures peus: 103x180x12 cm. Mesures tauleta: 112x44,5x36 cm.140px|Dormitori amb Sant Jordi1905Sofà-escóMuseu del Modernisme Català, BarcelonaSofà-escó amb vitrines laterals. Fusta de roure amb plafons de marqueteria.140px|Sofà escó1906Cadira de pianoMuseu del Modernisme Català, BarcelonaCadira de piano en fusta de noguera.140px|Conjunt de dormitoriData desconegudaPedestalMuseu del Modernisme Català, BarcelonaPedestal en fusta de noguera140px|PedestalData desconegudaArqueta "Noia amb garlanda de cintes i flors"Museu del Modernisme Català, BarcelonaArqueta en fusta de roure i plafons de marqueteria140px|Noia amb garlanda de cintes i flors
Gràcies a la informació que proporciona Alexandre Cirici i Pellicer, es poden resseguir els diferents conjunts que realitzà durant tota aquesta etapa, encara que moltes de les obres esmentades resten disperses. Homar realitzà treballs per al negociant de fustes Oliva, el saló de la casa Par de Mesa, els mobles de la Casa Burés, de la Casa Lleó Morera, de la Casa Barbey. També realitzà encàrrecs pel Marqués de Marianao, Arumí, els Milà, Godó i Batlló de La Vanguardia, Tayà, Barret, el Baró d'Oller, Pladellorens, Vicens Bosch, Joan Amigó i Barriga, per a la biblioteca popular de F. Bonnemaison, els Gonzàlez, així com els elements decoratius de la casa de Francesc Macià a Lleida i el conjunt art déco de la Casa Garí de Sant Vicenç de Montalt, ja en una etapa posterior al modernisme.
Ja en aquest repàs dels treballs a la casa Par de Mesa queda clara l'heterogeneïtat dels treballs dels tallers Homar:
miniatura|Interior del Pavelló dels distingits a l'Institut Pere Mata, Reus miniatura|Dibuix d'Homar amb un bufet per la Casa Burés