Teodor Mal·li (en llatí Flavius Theodorus Mallius o Theodorus Mallius o Theodorus Manlius, en grec; fl. 376-409) va ser un magistrat romà del de l'Imperi Romà d'Occident i un escriptor de religió cristiana.
Biografia Provenia d'una família d'origen humil, que no pobre, fet que li va permetre iniciar una carrera administrativa. Segons Quint Aureli Símmac,Quint Aureli Símmac, Cartes, V, 5, 6, 10-11. Teodor va tenir un fill també anomenat Teodor Mal·li i un germà anomenat Lampadi i una germana anomenada Manlia Daedalia.
Claudià li va dedicar un panegíric, Panegyricus dictus Manlio Theodoro consuli, d'on podem extreure'n el seu cursus honorum. En aquest se'ns explica que Teodor era membre de la cort d'un prefecte del pretori, com a advocat;Claudi, 21-23. els historiadors creuen que probablement era el prefecte del pretori d'Itàlia, i que aquest càrrec s'hauria de datar al 376.Martindale, 1971. pàg 900-2 Aleshores va ser governador d'una província africana,Claudi, Panegyricus 24. probablement cap al 377, seguit de consularis de MacedòniaClaudi, Panegyricus 28-29. (c. 378).
A continuació, Teodor va entrar a l'administració de la cort imperial,Claudia, Panegyricus 33-36. amb un càrrec que els historiadors identifiquen com a magister memoriae i daten al 379, seguit el 380 pel càrrec de comes sacrarum largitionumClaudi, Panegyricus 38-41. o, més probablement, de comes rerum privatarum. Exercint aquest càrrec va rebre una llei conservada al Codex Theodosianus.Codex Theodosianus IX.16.12, el 18 de marc del 380. Fou enviat a Occident a ocupar el càrrec de prefecte del pretori de la Gàl·lia,Claudi, Panegyricus 47-53 un càrrec que va ocupar cap a l'382, devia perdre el càrrec arran de la usurpació de Magne Màxim (r. 383-388) que va esclatar en aquesta prefectura i va acabar amb la vida de l'emperador Gracià (367-383).
Es va retirar de la vida activa centrant-se en la seva faceta com a escriptor i pensador del platonisme cristià a Milà, cort de l'Imperi Romà d'Occident. En aquests temps va conèixer a un jove Agustí d'Hipona, que li va dedicar la seva obra De vita beata.
Es va aliar amb el nou home fort de la cort, Estilicó,Claudi, Panegyricus 161-162. i gràcies a això va tornar a la vida pública. Va ser nomenat prefecte del pretori d'Itàlia del 397 al 399. En aquest moment va ser atac pel seu antic amic, Agustí, a la seva obra Confessions, escrita l'any 397, on el descriu com una persona amb un orgull monstruós, penedint-se d'haver-lo admirat abans.Robert Austin Markus, The end of ancient Christianity, Cambridge University Press, 1990, ISBN 0-521-33949-9, p. 29-30. Va ser recompensat amb el consolat l'any 399, juntament amb Eutropi.
La seva vida la va escriure el filòleg Albert Rubens i va ser publicada l'any 1694. De vegades s'ha confós aquest Mal·li amb el poeta Manili.[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/1061?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image;q1=Theodorus]
Obres Va escriure un llibre, De Rerum Natura, que es conserva. També un tractat sobre mètrica, De metris, un dels millors del seu tipus.H. Keil, Grammatici Latini, vi.
Referències
Bibliografia Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, J. Morris, "Flavius Mallius Theodorus 27", The Prosopography of the Later Roman Empire: A.D. 260-395, Cambridge University Press, 1971, ISBN 0-521-07233-6, p. 900–2.
Georges Boissier, La fin du paganisme. Paris, 1898. 2 volumes. Ouvrage un peu dépassé, mais dans lequel on trouve toutes sortes d'indications sur les personnages romains de la fin du IVe siècle. Jean Doignon, «Augustin verus homo à Cassiciacum : la marque morale de Mallius Theodorus», L'antiquité classique, t. 60, 1991, p. 193-200 Jean Doise, «Les fonctionnaires dans l'empire d'Occident au début du règne d'Honorius (395-408). Listes commentées», Revue des Études Anciennes, t. 51, nos 3-4, 1949, p. 322-323. Quint Aureli Símmac, Cartes, V, 5, 6, 10-11.
G. de Bonfils, CTh. 12.1.157-158 e il prefetto Flavio Mallio Teodoro, Bari, Edipuglia, 1994.
Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Flavis nous Categoria:Escriptors milanesos Categoria:Polítics milanesos Categoria:Gramàtics romans Categoria:Escriptors llombards en llatí Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Lingüistes italians Categoria:Escriptors del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Militars llombards