Scrittrice in lingua catalana, oltre che intellettuale, drammaturga e sceneggiatrice, è stata anche una eminente femminista, attivista culturale e antifranchista.
Biografia Nipote dell'intellettuale Sebastià Farnés, autore della Paremiología catalana comparada, e figlia di Aureli Capmany i Farrés, folklorista e collaboratore di riviste per bambini, passò la sua giovinezza nella casa di famiglia vicino alla Rambla, a Barcellona. Studiò all’Institut-Escola de la Generalitat e si laureò in Filosofia all' Università di Barcellona nel dopoguerra.
Fu insegnante durante gli anni '40 e '50 all'Istituto Albéniz di Badalona e alla Scuola Isabel di Villena di Barcellona. Lavorò anche come incisore di vetro, lavoro che aveva appreso ai tempi dell'università.
Con il suo primo romanzo Necessitem morir (Dobbiamo morire), pubblicato solo nel 1952, arrivò alla finale del premio Joanot Martorell di 1947, premio che vinse l'anno seguente con El cel non és transparent (Il cielo non è trasparente). Il suo prestigio come narratrice giunse con romanzi come Betúlia, Il gust della pols e specialmente Un lloc tra els morts, che vinse il premio premio Sant Jordi nel 1968. Nel 1981 ricevette il Premio Ramon Fuster, conferitole dalla Scuola Ufficiale di Dottori e Laureati in Filosofia, in Lettere e in Scienze della Catalogna, e nel 1983 vinse il Premio Critico Serra d'Or per la letteratura orientata a giovani e bambini con il El malefici de la reina d'Hongria (i malefici della Regina d'Ungheria).Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.
Fu una delle scrittrici catalane più versatili, giacché oltre la narrativa si dedicò alla traduzione; coltivò il teatro, la saggistica e altri generi letterari.
Nel campo della drammaturgia, fondò nel 1959 accanto a Ricard Salvat la Scuola d'Arte Drammatica Adrià Gual. Ricoprì i ruoli di professoressa, attrice e da preside. Oltretutto, presentò opere proprie, come Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obrers de Catalunya (Domande e risposte sulla vita e la morte di Francesc Layret, avvocato dei lavoratori catalani), incentrato sulla figura di Layret, un eminente avvocato per i diritti degli operai della Catalogna che morì assassinato nel 1920.
Come saggista, la Capmany eccelse per le sue opere riguardanti la condizione della donna, specialmente con La dona a Catalunya (La donna in Catalogna: consapevolezza e condizione) del 1966. Nello stesso anno, prese parte alla Caputxinada, un raduno contro le politiche del dittatore Francisco Franco. La scrittrice dedicò numerosi articoli a diversi aspetti della cultura e della società catalana. Si distinsero anche i suoi libri di memorie quali Pedra de toc (1 e 2), Mala memòria, e Això era i no era.
Partecipò ed intervenne al "Míting della Llibertat" (Adunanza della libertà) il 22 giugno 1976 e al processo costituente del Partito Socialista di Catalogna-Congresso nel novembre del 1976.
Fu consigliera e responsabile e degli ambiti di cultura ed editoria nel Comune di Barcellona durante le prime legislature con il Partito dei Socialisti di Catalogna al potere, e membro della Diputación di Barcellona dal 1983 fino a alla sua morte. Fu anche membro dell'Associazione di Scrittori in Lingua Catalana, e presidentessa del Centro Català del Pen Club.
Morì dopo una lunga malattia il 2 ottobre 1991 a Barcellona e fu sepolta nel Cimitero di Collserola.
Opere Opera completa Opera completa (7 volumi). Barcellona: Colonna, 1993 – 2000 (edizione a carico di Guillem-Jordi Graells) La Capmany realizzò una ampia e variegata opera in diversi generi.
Romanzo Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977 L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955 Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956 Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956 Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988 Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959 El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986 La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963 El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966 Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999 Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994 Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970 Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991 El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987 Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006 Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983 El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.
Narrativa Breve Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952 Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971 Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971 Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980 Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988 Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990 De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001
Letteratura per bambini Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971 Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972 L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977 Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981 El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982 Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989
Teatro Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960 Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968 Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992 L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974 El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974 Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980 Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
Saggistica Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho e Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958 Historias de Barcelona [fotografie di A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963 La dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966 Dia sí, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968 La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968 Els vells. Barcelona: Mateu, 1968 La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969 El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970 De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971 Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972 El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973 Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973 Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973 El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974 La dona. Barcelona: Dopesa, 1976 Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976 Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976 La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977 Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978 Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978 Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978 En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982 Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [versione trascritta da Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984 Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986 Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990 ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990 Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992
Diari e memorie Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974 Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981 Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987 Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989
Commedia Dona, doneta, donota (con Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979
Sceneggiature L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978 La nina. Televisió, 1977-1978 [basato sulla Casa delle bambole di Ibsen). Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisión, 1977-1978 [basato sull'omonima di Salvador Espriu] Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979 La nit catalana. Televisión, 1978-1979 Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979 Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. edizione in cassette(1979). Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980
Traduzioni Dal francese BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972 DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965 FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966 KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963 LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973 PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover] SARTRE, Jean-Paul: [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982 SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965 SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995 SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla [La nuit du carrefour]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966 SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967 SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968 SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968 STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963 VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964 VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964
Dell'italiano Italo Calvino: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995 Carlo Cassola: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966 Luigi Chiarini: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967 Leo Lionni: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969 Pier Paolo Pasolini: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967 Cesare Pavese: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965 Luigi Pirandello: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996 Vasco Pratolini: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965 Vasco Pratolini: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966 Elio Vittorini: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Dall'inglese