LScrabble és un joc de tauler lingüístic. L'objectiu és acumular la màxima puntuació possible formant paraules en una graella de 15×15 caselles, algunes d'elles bonificades, fent servir fitxes individuals que s'agafen aleatòriament d'un saquet o bossa.
El joc es ven a més de 120 estats i n'hi ha versions en més de 30 llengües diferents, entre elles el català. El seu èxit l'ha fer mereixedor de figurar al National Toy Hall of Fame. També té un dia mundial dedicat a ell, el 13 d'abril, dia del naixement del seu creador, Alfred Mosher Butts.
L'Scrabble és un joc molt flexible que permet moltes variants de joc, cada una amb les seves particularitats i mecànica de joc.
En la modalitat de joc original, entre 2 i 4 jugadors s'enfronten per aconseguir la màxima puntuació. Cada jugador disposa d'unes fitxes amb lletres que ha de combinar per formar una paraula vàlida en el seu idioma. Les paraules s'han de col·locar en un tauler, tot lligant-les amb les paraules lligades prèviament, formant una estructura travada similar als mots encreuats. Cada fitxa té un valor determinat i algunes parts del tauler multipliquen aquest valor, o el valor total de la paraula formada. Guanya la persona que, en haver-se acabat les fitxes, suma més puntuació. Per validar una paraula jugada s'acostuma a fer servir un diccionari estàndard. En campionats, abans de començar i per a evitar disputes, es defineix el llistat de paraules que es consideraran vàlides.
La paraula Scrabble és una marca registrada per Hasbro, Inc. als Estats Units d'Amèrica i al Canadà i per Mattel a la resta del món. L'Scrabble va ser marca registrada de Murfett Regency a Austràlia, fins al 1993 quan va ser comprada per J. W. Spear & Sons (ara una filial de Mattel). En alguns països el joc també es coneix amb els noms de: Literati, Alfapet, Funworder, Skip-A-Cross, Scramble, Spelofun, Palabras Cruzadas i Word for Word.
Història El 1938, l'arquitecte de Nova York Alfred Mosher Butts va crear el joc com una variant d'un joc de paraules inventat prèviament per ell, el Lexiko. Els dos jocs tenien el mateix nombre de fitxes i la mateixa distribució de punts. Valors que en Butts va calcular meticulosament a partir d'una anàlisi de freqüència de les lletres que apareixien a la portada del New York Times. El nou joc, que va anomenar "Criss-Crosswords", ja tenia el tauler de 15x15 i semblava uns mots encreuats. En Butts va fabricar uns quants jocs, però no va tenir èxit en intentar vendre la idea al principals fabricants de l'època.
El 1948, James Brunot, resident a Newtown, Connecticut, EUA —i un dels pocs propietaris d'un dels jocs originals 'Criss-Crosswords'— va comprar els drets per fabricar el joc a canvi de la concessió d'una regalia a Butts sobre cada unitat venuda. Tot i que la majoria del joc (inclosa la distribució de les fitxes) va romandre sense canvis, Brunot va reorganitzar lleugerament les caselles multiplicadores, també va canviar el nom del joc a "Scrabble", una paraula real que significa, més o menys, 'gratar frenèticament'. El 1949, Brunot i la seva família van establir-se en una antiga escola reconvertida a Newtown. Aquell any fabricaren 2.400 unitats de l'Scrabble; van perdre-hi diners, però el joc anava guanyant popularitat.
La popularitat de l'Scrabble va arribar el 1952, quan en Jack Strauss, president de Macy's, va jugar-hi durant unes vacances. En tornar de vacances, es va sorprendre en veure que a la seva botiga no tenien el joc i en va fer una gran comanda, ja que, segons ell, en un any "tot el món havia de tenir-ne un". El 1952, incapaç de satisfer la demanda per si mateix, en James Brunot va vendre's els drets de fabricació a Selchow and Righter (un dels fabricants que, com Parker Brothers i Milton Bradley Company, havia rebutjat el joc quan en Butts els va oferir).
Selchow & Righter va fabricar i comprar la marca del joc per als EUA i el Canadà el 1972. El 1986, Selchow & Righter va vendre el joc Coleco, que va fer fallida poc després. Els actius de l'empresa, inclosos els de l'Scrabble i el Parchesi van ser comprats per Hasbro.
El fabricant J. W. Spear & Sons començà a vendre el joc a Austràlia i el Regne Unit el 19 de gener de 1955, i el 1968 en va comprar els drets de la marca a Brunot per a tot el món (llevat dels EUA, Canadà i Austràlia). Posteriorment, també va comprar els drets a Austràlia. Des del 1994, J. W. Spear & Sons és una filial de Mattel, Inc.
Scrabble en català alt=es mosta un taule amb una judada|miniatura|Partida d'escrable en català. En Tísner, pare dels mots encreuats en català, va “crear” el primer joc de Scrabble en català, adaptant manualment un tauler anglès, a principis de la dècada de 1970. Es reunien a casa seva escriptors de l'època per jugar-hi (Jaume Fuster, Montserrat Roig…).
Des de l'any 1990 existeix la versió catalana de l'Scrabble. L'adaptació al català va ser possible gràcies a l'Oriol Comas i Coma, expert en jocs; en Lluís de Yzaguirre i Maura, catedràtic en lingüística de la UPF; el fabricant de jocs Borràs i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que va aportar-ne el finançament.
Inicialment, la versió catalana fou fabricada per l'editor mataroní Borràs, amb llicència del propietari de la marca en aquell moment, J. W. Spear & Sons. Posteriorment, l'any 1994, Mattel va adquirir J. W. Spear & Sons, i aconseguí la propietat de la marca Scrabble a tot el món llevat els EUA i el Canadà.
El Diccionari Oficial de l'Scrabble en Català (DOSC) fou el diccionari arbitral, en format paper, que feien servir els jugadors de Scrabble en català, tant en els tornejos oficials com en els clubs per a determinar la validesa dels mots jugats. El DOSC es publicà l'any 2000 i el lèxic està basat en la versió impresa de l'any 1998 del Gran Diccionari de la llengua catalana (GDLC) i, essencialment, conté les mateixes entrades. Només se n'han suprimit aquells mots que no es poden jugar a l'Scrabble (mots amb guions, majúscules, caràcters no catalans o de més de 15 fitxes). També s'hi han afegit algunes entrades, d'àmbit dialectal, de mots que no es troben al GDLC però que, per motius escrablístics i didàctics, es van considerar adients d'afegir al DOSC. Se n'han publicat diverses fe d'errates acumulatives que permeten validar les paraules jugades. A data d'agost de 2011, s'han publicat 10 fe d'errates. A partir 2010, l'ús del DOSC anà reduint-se en el circuit de tornejos de Scrabble en català i fou substituït per solucions informàtiques basades o bé en el DIEC o bé en una combinació del GDLC i DIEC. Actualment, aquests diccionaris arbitrals informatitzats responen immediatament si la forma proposada és vàlida o no, sense donar més informació, ja que la consulta al diccionari podria donar pistes que desvirtuïn el joc.
L'any 2005 es va organitzar a Viladevalls el primer Campionat Mundial de Scrabble en Català, que comptà amb 50 participants. Aquest campionat, en modalitat clàssica 1 contra 1, es repetí els anys 2007, 2009, 2011, 2013, 2014, 2016 i 2018. Aquesta darrera edició, a Manacor, tingué 85 participants, la màxima participació aconseguida mai en aquest campionat. L'any 2015 s'hi afegit la modalitat duplicada, amb el primer Mundial de Scrabble Dupllicat en català, que es repetí els anys 2017 i 2019. La Unió Faristolaire fou l'entitat organitzadora principal del mundial fins a l'any 2015, des de 2016 el campionat l'organitza l'Associació de Jugadors de Scrabble en català.
La Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC) és una entitat sense ànim de lucre que facilita la creació de nous clubs de Scrabble als diversos pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans, incloent-hi Andorra i l'Alguer. Es va crear el 19 de juliol de 2009.
Des de l'any 2009 es duu a terme el Campionat de Scrabble Escolar en Català dels Països Catalans, on hi participen alumnes a partir de 5è de primària i fins a 2n d'ESO. A partir de 2015, també hi participen alumnes de 3r i 4t d'ESO. El 2016 es va començar a expandir fora de Catalunya, fent-se el primer campionat valencià.
Detalls del joc L'Scrabble és un joc de 2 a 4 jugadors amb els següents elements característics:
Tauler miniatura|Diagrama del tauler de Scrabble.
Un tauler quadrat (o gairebé quadrat) d'una graella de 15 × 15 cel·les (conegudes individualment com a "caselles") identificables mitjançant unes coordenades.
El tauler té algunes caselles bonificades, que permeten multiplicar els punts obtinguts: caselles vermelles de triple de paraula, caselles roses o grogues (en el darre disseny del joc) de doble de paraula, caselles blau fosc de triple de lletra i caselles blau clar de doble de lletra. La casella central habitualment està marcada amb una estrella o logotip, i compta com a doble de paraula.
El sistema de coordenades pot variar d'una edició de Scrabble a una altra. En la versió del fabricant americà Hasbro, i també en les versions antigues de J. W. Spears i Mattel, les columnes estan etiquetades de la A a la O i les files d'1 a 15. En les edicions actuals de Mattel, és justament a l'inrevés, les columnes estan etiquetades d'1 a 15 i les files de la A a la O. De fet, en l'edició catalana antiga de Borràs, les columnes estaven etiquetades de la A a la P, ja que no hi havia columna K. En l'edició catalana actual de Mattel s'etiqueta igual que les altres llengües, les columnes d'1 a 15 i les files de la A a la O.
Fitxes El joc conté 100 fitxes, 98 de les quals tenen una lletra (o dígraf) i un valor facial assignat, això és una puntuació numèrica fixa, d'1 a 10. El valor facial de cada fitxa es basa en la freqüència de cada lletra en l'escriptura estàndard de cada llengua; habitualment lletres com E o O tenen un valor d'1 punt, mentre que lletres menys comuns tenen un valor més alt. També hi ha dues fitxes en blanc, anomenades escarrassos, que no tenen cap marca i el valor facial és 0. Els escarrassos es poden fer servir per a substituir qualsevol altra fitxa; un cop s'ha jugat un escarràs al tauler, la tria no es pot canviar. En la majoria de jocs es fa servir el mot jòquer, o comodí, per referir-se a la carta o fitxa que pot jugar el paper de qualsevol altra. En el joc de l'Scrabble, fou Avel·lí Artís-Gener qui proposà el mot escarràs per referir-se a aquesta fitxa. http://enigmisticamarius.blogspot.com/1990/04/el-gran-mestre-tisnerov.html http://enigmisticamarius.blogspot.com/1997/05/scrabblemania.html
Faristols miniatura|Un parell de faristols de Scrabble. Cada jugador de la partida té un suport físic, habitualment de plàstic, anomenat faristol, que forma un pla inclinat i permet sostenir i visualitzar les fitxes disponibles en cada moment, alhora que permet ocultar les fitxes als adversaris. Aquest objecte també facilita moure les fitxes amb agilitat, cosa que ajuda en la recerca de mots adient per a la jugada en curs.
Saquet o bossa Es tracta d'una bossa opaca on es posen les fitxes a l'inici de la partida i és d'on s'han d'anar extraient al final de cada mà o torn. L'objectiu és assegurar que els jugadors no triïn les fitxes que agafen. En cas de no haver-hi bossa, un recurs alternatiu és posar les fitxes cara avall sobre una superfície plana.
Full d'anotació Cal anotar la puntuació obtinguda a cada jugada per cada jugador en un full d'anotació, i comptabilitzar la puntuació acumulada total, que és el que determinarà la victòria. També es poden anotar les paraules formades, les coordenades, el nombre de escrables, etc. Segons les dades que es vulguin comptabilitzar, es fan servir unes plantilles d'anotació o unes altres i es farà servir un sistema d'anotació concret.
Sistema d'anotació Cada comunitat escrablística ha desenvolupat el seu propi sistema de notació. Habitualment s'indica la paraula principal de la jugada, coordenades i puntuació obtinguda. També és habitual marcar els escarrassos (amb la fitxa que representen), els escrables fets i ocasionalment les fitxes del tauler, si n'hi ha, que s'aprofiten per fer la jugada.
Notació americana