La triquina (Trichinella spiralis) és un nematode paràsit, que infecta rates, porcs i humans, entre d'altres, i és responsable de la malaltia anomenada triquinosi. Sovint se'n fa referència com a «cuc del porc», ja que es troba amb molta freqüència en productes del porc que no han estat ben cuinats. Qualsevol mamífer que mengi carn crua contaminada se'n pot infectar, Trichinella spiralis és una espècie molt adaptada i amb una elevat nivell d'infectivitat en porcs, rates i humans.
És un nematode cosmopolita i de distribució universal. Però la majoria de casos es donen a Europa i als Estats Units. El 2018 se'n van descriure a Alemanya, Laos i Rússia.
El nematode va ser descobert per James Paget i Richard Owen al 1835 en mostres de teixit muscular d'un cadàver durant una autòpsia en un hospital de Londres i el van denominar Trichina spiralis. Posteriorment va a ser reanomenat com a Trichinella spiralis.
Morfologia i fisiologia Trichinella spiralis es caracteritza per tenir un cos constituït per un sistema de tubs (un tub dins de l'altre), de secció circular, amb els extrems punxeguts. No presenta un cap diferenciat; tot i això, el cervell es troba a la part anterior del cos. També sol tenir una cua darrere de l'anus.
El cos és vermiforme, amb simetria bilateral sense segmentació; són triblàstics i tendeixen a la simetria radial a la zona del «cap». Estan recoberts per una epidermis cel·lular amb una cutícula (no cel·lular) engrossida, amb mudes. El seu sistema digestiu és complet, amb boca i anus. A més, tenen faringe muscular. La cavitat del cos és un pseudocele sense revestiment que actua com a sistema circulatori.
La vulva de les femelles es troba al mig de l'esòfag, és a dir quasi a un terç del seu cos i per la part anterior. Per altra part l'úter es localitza a la part posterior i és on es desenvolupen els ous. A la part posterior de l'esòfag, la larva, quan és madura, presenta un esticosoma, constituït per esticocits (fila de cèl·lules especialitzades), que produeixen grànuls amb diferents polipèptids de naturalesa antigènica.
Quan la triquina s'insereix al múscul del seu hoste s'enquista tot formant una càpsula de col·lagen.
Trichinella spiralis és un dels nematodes extracel·lulars més grossos descrits fins al moment, però és el filiform més petit que infecta éssers humans. Els mascles tenen una longitud d'uns 1,5 mm; les femelles, en canvi, arriben a mesurar fins a 4 mm.
El seu genoma té una mida de 58,55 Mbp (aproximadament 16.549 gens). Trichinella spirallis és l'únic nematode que presenta metilació en el seu ADN. Aquesta metilació augmenta durant la transició de larva a estat madur i és un mecanisme que no ha sigut observat prèviament en altres nematodes.
Cicle de vida miniatura|Cicle de vida de Trichinella spiralis. El cicle de vida de Trichinella spiralis està comprès per dues generacions; la forma de quist i la forma de cuc, les dues en el mateix hoste. L'hoste forma part d'un ampli ventall de diferents mamífers, ocells i rèptils, no obstant el quadre clínic de la triquinosi només es desenvolupa en humans.
Aquest nematode té una reproducció sexual. El cicle comença en el moment en què la femella allibera les larves (NBL, newborn larvaes) al lumen del tracte gastrointestinal. Les larves migren directament cap al vasos limfàtics i sanguinis, cosa que els permet viatjar cap a les posicions de l'hoste ideals per la continuació del cicle. Preferiblement arribaran al teixit muscular que estigui molt oxigenat i, aleshores, hi penetraran. Aquesta penetració cap al teixit muscular es dona gràcies a l'òrgan punxegut o estilet. En aquest moment del cicle les larves tenen una longitud aproximadament 0.65-1.45 mm i un diàmetre d'entre 0.026-0.040 mm.
Durant els següents quinze dies la larva de nematode passa a l'estat de quist. El quist pot sobreviure en el teixit muscular durant períodes molt llargs, fins a quaranta anys en humans i vint anys en altres animals, com ara l'os polar. A més a més la forma de quist també és la forma infectiva.
Per tal que el cicle segueixi endavant, el futur hoste haurà d'ingerir els quists de Trichinella spiralis i, per tant, haurà de consumir carn que es trobi infectada. Un cop a l'estómac, els sucs gàstrics ajudaran a alliberar els quists del teixit muscular de la carn ingerida i la larva del cuc en sortirà. Es dirigirà cap al duodè i ràpidament s'enganxarà a la mucosa intestinal. Seguidament la larva haurà de madurar fins a arribar a un estat d'adult. Aquest procés durarà uns 2 dies i implica 4 mudes de pell. Finalment els mascles i les femelles copularan per formar les noves larves NBL que seran alliberades entre 5 i 7 dies després de la ingesta.
Reproducció Aquests organismes duen a terme una exclusiva reproducció sexual dintre de l'hoste. Hi ha un dimorfisme sexual, és a dir, els dos sexes presenten mides diferents, sent la femella més gran que el mascle. Un cop a l'intestí, quan les larves ja han madurat arriben a la fase de reproducció. Les femelles alliberen feromones que atrauen els mascles, els quals s'acosten a la femella i s'enrotllen al seu voltant, a l'altura de la vulva. Amb l'espícula, el mascle perfore l'obertura i introdueix els gàmetes. Els gàmetes masculins del nematodes tenen forma d'ameba i no tenen flagels. Després de la fecundació es formen els ous, en nombre variable. Són animals ovovivipars i els ous romanen dins de la femella fins que es desclouen i en surten les larves
Presència en aliments Trichinella spiralis es pot trobar a la carn de la majoria de carnívors, i també en molts omnívors. En són alguns exemples el porc, el senglar, ratolins, cavalls, guineus, gossos, gats i els humans.
Els hostes carnívors adquiriran el nematode per consum de carn de les seves preses. No obstant això, una altra font important de contaminació, pel que fa als porcs i senglars, són les restes de cuina i escorxadors que es troben en petits abocadors o en el pinso. També en granges en molt males condicions higièniques s'observen hàbits de canibalisme i consum de rates per part del bestiar. Si la resta de porcs o les rates estan infectats són una via important de transmissió.
Per tant, els aliments amb risc de contaminació per quists de triquina són els productes carnis, especialment els que provenen de carns de porc criats en granges en males condicions higièniques, i de senglars salvatges, que s'han pogut alimentar de restes de carn d'escorxadors i abocadors.
Implicacions per a la salut Trichinella spiralis produeix la malaltia comunament coneguda com a triquinosi. Aquesta malaltia és causada pel consum de carn crua o mal cuinada d'animals que contenen el quist de l'organisme.
Símptomes de la malaltia Els signes, símptomes, la gravetat i la duració de la malaltia poden variar entre les diferents persones. La raó és que la patogènesi depèn molt de l'estat de salut de la persona infectada. miniatura|Inflamació dels ulls causada per Trichinella spiralis De manera general, els símptomes es poden classificar segons l'ordre d'aparició. En primer lloc hi ha nàusees, vòmits, diarrea, fatiga, febre i dolor abdominal. Seguidament a aquests símptomes poden aparèixer mals de cap, calfreds, tos, inflamació de cara i ulls, dolors articulars i musculars (sobretot en respirar, mastegar o a l'hora de fer qualsevol acció que impliqui l'ús de músculs llargs) i picor de la pell. Si la malaltia no es tracta, pot agreujar-se i s'hi poden produir complicacions, entre les quals es destaquen dificultats per coordinar els moviments, encefalitis, endocarditis i pneumònia. En els casos més greus pot acabar causant al mort de la persona.
Els dolors abdominals solen aparèixer entre 1 i 2 dies després de la ingesta de la carn contaminada. Pel que fa als símptomes més característics, solen aparèixer passades de 2 a 8 setmanes després de la infecció. De totes maneres, l'aparició dels símptomes variarà molt segons la quantitat de Trichinella spiralis ingerida, és a dir, segons si la carn estava més o menys contaminada
Cal destacar que en alguns casos el propi sistema immunitari és capaç d'eliminar el patogen per si sol, fet pel qual la malaltia no prolifera més enllà dels primers símptomes. Per aquest motiu aquestes molèsties es solen associar a una possible grip o altres malalties comunes i pot ocórrer que no es diagnostiqui la triquinosi tot i haver-la patit.
Diagnòstic Es mètodes analítics per determinar la infecció en animals poden ser directes o indirectes. El mètode més antic de detecció directa i un dels que encara s'utilitzen és el mètode de compressió o triquinoscòpia. Consisteix a agafar una mostra de teixit del porc o d'un altre animal i comprimir-la entre dos portaobjectes per poder examinar-la al microscopi. Cal examinar un mínim d'1 gram de mostra per establir una sensibilitat teòrica d'1 larva/gram, ja que aquest nombre és el que se cita normalment com a valor llindar d'infecció que pot suposar un risc per la salut pública. En la pràctica, el mètode de compressió té una sensibilitat de més de 3 larves per gram de teixit. És útil per analitzar un nombre petit de mostres i es recomana fer-lo en mostres de carcasses d'animals salvatges carnívors que es destinen al consum humà.
El mètode de digestió artificial és un mètode alternatiu i millorat de detecció directa. L'anàlisi es fa en mostres de teixit de zones de l'animal on aquest paràsit té predilecció, com serien el diafragma, la llengua i el múscul de la galta. Aleshores es fa una digestió amb suc gàstric artificial compost per pepsina acidificada, de manera que les larves s'alliberen de les càpsules o quists de cèl·lules musculars. Finalment, les larves es recullen mitjançant sedimentació i són observades i recomptades per microscòpia. Les pautes per portar a terme el test de digestió es troben en les Directives de la Unió Europea (SANCO 2015/1375), al U.S. Code of Federal Regulations (9CFR 318.10) i al Manual de les Proves de Diagnòstic i de les Vacunes per als Animals Terrestres de la OIE (Organització Mundial de Sanitat Animal).
Mitjançant els mètodes de proves d'inspecció que es practiquen en les carcasses de porcí, s'ha determinat que la sensibilitat del mètode de digestió és d'aproximadament de 3 larves per gram. Aquest nivell de detecció es considera eficaç per identificar porcs que suposen un risc significant per la salut pública.
Tenint en compte que generalment es considera que la presència de més d'una larva per gram ja és un risc d'infecció en humans, moltes infeccions que podrien arribar a causar malaltia podrien ser detectades a través dels mètodes directes que s'utilitzen actualment. miniatura|313.993x313.993px|Tècnica bàsica assaig ELISA directe i indirecte. També es pot detectar la infecció per Trichinella spiralis mitjançant un assaig serològic o serologia per la tècnica d'ELISA. És un mètode indirecte per detectar la presència d'anticossos contra el paràsit en mostres de sèrum, sang o fluids tissulars. Alguns estudis han revelat que, en els porcs, els anticossos anti-Trichinella poden persistir durant un llarg o indefinit període, cosa que permet suposar que en porcs sacrificats no és probable obtenir resultats falsos-negatius quan la infecció es troba en una etapa avançada deguts a la disminució dels nivells putatius d'anticossos.
Pel que fa al diagnòstic de la malaltia triquinosi, també es poden utilitzar tant mètodes directes com indirectes.
Biòpsia del teixit muscular duta a terme després de la quarta setmana d'infecció: pot revelar la presència de larves o quists. És lúnic mètode directe per verificar la infecció per Trichinella. Un cop obtinguda la mostra de teixit muscular es pot examinar al microscopi per detectar la presència de la larva o es pot digerir en una solució de pepsina acidificada per la recol·lecció de les larves i el seu posterior recompte.