Tachyphonus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Als seus membres se'ls coneix pel nom popular de tàngara.
L'any 2016, tres espècies, abans col·locades en aquest gènere, van ser separades en un gènere propi Loriotus.
Descripció Aquest és un gènere àmpliament disseminat de tangares, força diversificat (potser continuarà polifilètic). Són de mida mitjana, mesuren entre 14,5 i 18 cm de longitud. Els mascles més aviat són negres, sovint matisats per color a la cresta, cobertores de les ales, carpó, o flancs; les femelles són més apagades, marrons o més olivàcies. Tots els Tachyphonus presenten un color blau pàl·lid a la mandíbula inferior o a la base del bec sencer.
Distribució Es distribueixen des d'Hondures a través d'Amèrica Central i del Sud fins al nord de l'Argentina. Habiten principalment els boscos i selves de baixa altitud.
Taxonomia En els anys 2010, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, permetien comprovar el que ja era suggerit per altres autors anteriorment: que el present gènere era polifilètic, amb les espècies abans denominades Tachyphonus cristatus, Tchyphonus cristatus. Ben caracteritzat distant de la resta de les espècies. Morfològicament, els mascles d'aquestes tres espècies comparteixen el color negre brillant, la corona groga o ataronjat brillant i la taca blanca a les ales. Així com T. surinamus i T. delatrii estaven distants de la resta i formant un clade amb els gèneres Lanio, Rhodospingus i Coryphospingus, però amb les relacions filogenètiques menys definides. Burns et al. (2016) van proposar:
separar les tres espècies esmentades en un nou gènere Islerothraupis; separar T. surinamus en un nou gènere monotípic Maschalethraupis; separar T. delatrii en un nou gènere monotípic Chrysocorypha.
La inclusió de les tres espècies i el gènere Islerothraupis van ser reconeguts a la Proposta Núm. 730.05 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC); en la mateixa anàlisi, a la part 730.06 es va rebutjar el reconeixement dels dos nous gèneres monotípics per considerar que la topologia del grup està pobrament resolta, tot i estar comprovat que T. surinamus i T. delatrii no són espècies germanes entre si i tampoc amb la resta dels verdaders Tachyphonus, per la qual cosa la seva permanència en aquest gènere és clarament transitòria.
Posteriorment, es va descobrir que existia un gènere Loriotus disponible, descrit l'any 1821 pel zoòleg polonès Feliks Paweł Jarocki, l'espècie tipus del qual era Tanagra cristata = Tachyphonus cristatus, per la qual cosa Islerothrupis es va convertir en un sinònim posterior d'aquest. Aquesta correcció taxonòmica va ser aprovada a la Proposta Núm. 836 al SACC.
Les relacions amb altres gèneres són complexes, però Tachyphonus està agermanat, per una banda, amb Ramphocelus, i de l'altra amb un clade format pels gèneres Lanio, Rhodospingus, Coryphospingus i les mateixes espècies T. delatrii i T. surinamus, tots en una subfamília Tachyphoninae.
El nom genèric Tachyphonus deriva de la paraula grega «takhuphōnos», que significa “que parla de pressa, xerraire”.
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies: Tàngara de coroneta lleonada (Tachyphonus surinamus Linnaeus, 1766) Tàngara de Delattre (Tachyphonus delatrii Lafresnaye, 1847) Tàngara de galons blancs (Tachyphonus rufus Boddaert, 1783) Tàngara de galons vermells (Tachyphonus phoenicius Swainson, 1838) Tàngara de coroneta robí (Tachyphonus coronatus Vieillot, 1822)
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Tachyphonus