Boston Celtics és una franquícia de l'NBA amb seu a Boston, Massachusetts. Participa en la Divisió Atlàntica de la Conferència Est de la competició. Fundat el 1946, amb els seus 17 campionats és, juntament amb els Lakers, l'equip més llorejat de la història de l'NBA. NBA Finals: All-Time Champions NBA.com L'equip va dominar l'NBA des de 1957 fins a 1969 amb onze anells de campió, vuit d'ells consecutius, rècord de la lliga. A la dècada de 1970 van guanyar dos títols més i en els anys 80, amb Larry Bird al capdavant, aconseguirien altres tres títols, disputant a més tres èpiques finals contra els seus clàssics rivals, Los Angeles Lakers. Després d'una sequera de 22 anys, el 2008 van aconseguir un altre anell més, sent l'últim fins ara. Aquesta final la van guanyar de nou contra els Lakers, els quals es prendrien la revenja 2 anys més tard en la que, fins ara, és l'última final disputada pels Celtics.
La ratxa guanyadora dels anys 50 i 60 va propiciar que alguns jugadors aconseguissin tal quantitat d'anells de campió que difícilment seran assolits. El pivot Bill Russell, amb 11 anells, els 2 últims aconseguits com a jugador-entrenador, és el jugador més llorejat de la història de l'NBA. Darrere d'ell es troben Sam Jones amb 10, i John Havlicek, Tom Heinsohn, Tom Sanders i K.C. Jones amb 8. L'únic jugador no cèltic que se'ls aproxima és Robert Horry, que va guanyar 7 anells amb tres equips diferents, mentre que grandíssims jugadors com Michael Jordan o Kareem Abdul-Jabbar es van quedar en 6.
El 4 de febrer de 2017, en un partit de temporada regular disputat al TD Garden, els Celtics van derrotar els Lakers, i els van arrabassar així el rècord de major nombre de victòries en la història de la lliga.
Els Celtics han guanyat el campionat de l'NBA 18 vegades: els anys 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1974, 1976, 1981, 1984, 1986, 2008 i 2024
Història de la franquícia Boston Celtics (1946-present)
Els Celtics és la franquícia amb més victòries en la història de l'NBA. Liderada per Bill Russell, van guanyar vuit títols consecutius des de 1959 fins a 1966. Als anys 1980, dirigits per Larry Bird, es va produir una intensa rivalitat amb Los Angeles Lakers, que marcaria l'inici de l'NBA com a espectacle mundial. Els Boston Celtics i els New York Knicks són els dos únics equips fundadors de l'NBA que romanen encara a la mateixa ciutat on es van originar.
Dècada del 1940 La franquícia de Boston va ser fundada el 6 de juny de 1946 per Walter Brown.Celtics Lore NBA.com En aquesta dècada, l'equip disputaria la Basketball Association of America (BAA), i Boston es mostraria molt poc competitiu i no destacaria fins a l'arribada de Bob Cousy el 1950.
El primer entrenador va ser John Russell i la seva primera temporada, els anys 1946-47 va ser certament negativa, amb un rècord de 22 victòries sobre 38 i la classificació a final de temporada en les últimes posicions de la divisió Est.1946-47 Standings NBA.com Malgrat les dificultats econòmiques que van afectar diversos equips en aquests anys, l'any següent Boston va tenir una millora esportiva, mentre que l'equip es classificaria per als playoffs però seria eliminat pels Chicago Stats en els quarts de final.1948 Playoff Results NBA.com L'any següent, en la temporada 1948-49, entrenats per Alvin Julian, els Celtics fracassarien novament en l'intent d'aconseguir els playoffs, i l'experiència es repetiria una vegada més en la temporada 1949-50, l'any de naixement de l'NBA i d'incorporació d'aquest equip a la lliga.
Dècada del 1950 miniatura|Bob Cousy, la primera estrella dels Celtics. miniatura|Bill Russell va ajudar els Boston Celtics a guanyar 11 títols en 13 temporades. Serà en aquesta dècada quan Boston iniciï la seva carrera cap a la competitivitat en la lliga, mitjançant la contribució de Bob Cousy primer i Bill Russell després, amb qui s'aconseguirien els primers títols de l'NBA.
Bob Cousy va arribar a Boston el 1950, després d'adquirir els seus drets en un sorteig,Biografía de Bob Cousy The official Bob Cousy web page després del desmantellament de l'equip Chicago State. En la temporada 1950-51, amb l'estrena d'Auerbach com entrenador i l'arribada de Cousy i Ed Macauley, Boston va aconseguir el primer rècord de victòries positiu, però caurien en primera ronda de playoffs. Aquesta mateixa temporada Boston havia seleccionat en el Draft a Chuck Cooper, el primer afroamericà que va jugar a l'NBA.Charles H. Cooper El 1952, malgrat la incorporació de Bill Sharman, la història tornaria a repetir-se, per a millorar-se lleugerament el 1953, quan Boston va aconseguir 45 victòries i va superar per primera vegada la primera ronda de playoff. L'any següent, el 1954, amb 42 victòries, el trio Cowens-Sharman-Macauley repetiria resultats i no superaria la segona ronda de playoff. A l'inici de la temporada 1954-55 es va incorporar Frank Ramsey però Boston només va aconseguir igualar una vegada més la seva pròpia marca i caure eliminat en segona ronda. Els resultats van empitjorar lleugerament el 1955-56, quan Boston va caure en la primera ronda. Davant les dificultats de Macauley per a lluitar amb els grans pivots de la lliga, Auerbach va creure arribat el moment de fer un gir important.
Aquest gir seria l'arribada de Bill Russell el 1956.Biography of Basketball Player and Athlete Bill Russell trivia-library.com Aquesta es va materialitzar mitjançant el traspàs més important de la història de l'NBA, en el qual Ed Macauley i Cliff Facin van ser enviats als Atlanta Hawks a canvi dels drets de Russell, qui venia de liderar la selecció dels Estats Units als Jocs Olímpics de Melbourne. Al costat de Cousy i Sharman, i amb la contribució del també nou jugador Tom Heinsohn, Boston aconseguiria en aquesta mateixa temporada el primer campionat de la seva història, en la temporada 1956-57.
En la temporada següent, una lesió de Russell va impedir a Boston derrotar els Saint Louis Hawks en la final de l'NBA, però a partir de la temporada 1958-59, l'equip obriria una sèrie de nou campionats consecutius liderats per Russell. En les dues últimes temporades de la dècada, el pes de l'equip l'hi repartirien Russell, Cousy, Sharman, Heinsohn, Ramsey i un pujant Sam Jones, triat en el Draft de 1957.Draft de la NBA 1957 BasketballReference.com
Dècada del 1960 Els anys seixanta són els més brillants de la història de la franquícia, ja que entre 1960 i 1969, els Celtics aconseguirien nou títols de l'NBA, sota el lideratge de Bill Russell i la contribució d'altres grans jugadors.Títols esportius dels anys 60 SixtiesCity.com
Els campionats dels primers anys van estar caracteritzats per la importància dels mateixos jugadors que havien guanyat els tres títols anteriors. Així, Heinsohn, Sharman, Cousy, Ramsey i Jones completarien a Russell en la carrera pel títol de la temporada 1960-61, any en què a més es va incorporar a l'equip altre dels seus futurs pilars: Tom Sanders. En acabar aquest any, es retirava Bill Sharman.Bill sharman Bio NBA.com El 1962, Sanders va guanyar pes específic en absència de Sharman i Boston va obtenir el seu quart títol consecutiu enfront de Los Angeles Lakers, que va culminar amb l'elecció el Draft de 1962 de John Havliceck. Aquest seria un altre jugador determinant en els següents títols de la franquícia i ja en el títol de 1963 destacaria com un dels jugadors principals. En acabar la temporada, es retirava Bob Cousy. Sense Cousy, el 1964, Havliceck i Jones es convertirien en els principals anotadors de Boston, que obtindria el seu sisè títol consecutiu contra San Francisco Warriors, després del qual arribaria la retirada de Frank Ramsey. El 1965, el nou títol s'obtindria davant els Lakers, en un equip encapçalat encara per Jones, Havliceck, Russell, Sanders i Heinsohn, qui es retiraria en acabar la temporada.Top 10 Teams in NBA History NBA.com El 1966, amb la consecució del vuitè títol consecutiu enfront dels Lakers, Red Auerbach va deixar de ser l'entrenador de l'equip, on començaven a sobresortir Larry Siegfried i Don Nelson.
La temporada 1966-67 seria l'única de la dècada en la qual els Celtics no aconseguirien un títol, en caure enfront dels Philadelphia 76ers de Wilt Chamberlain. Des d'aquest mateix any Bill Russell combinaria funcions de jugador i entrenador. a més, l'equip havia rebut l'important reforç de Bailey Howell, mitjançant el traspàs de Mel Counts a Baltimore Bullets. Encapçalats per Russell, Jones, Havliceck, Howell, Siegfried, Sanders i Nelson, Boston tornaria a aconseguir el campionat el 1968 enfront dels Philadelphia 76ers, a l'any que va ser triat en el Draft Don Chaney, i el de 1969 enfront dels Lakers de Chamberlain, Elgin Baylor i Jerry West.1969 Playoff Results NBA.com
Després de la temporada 1968-69, una època arribava a la seva fi: Russell es va retirar com jugador i entrenador, carregant aquest últim que ocuparia des d'aquell moment Heinsohn. Sense ell, ni el també retirat Jones, Boston ni tan només es classificaria per als playoffs de la temporada 1969-70. Excepte per Havliceck i Nelson, els Celtics eren un equip envellit, que havia de reconstruir-se. El procés començaria amb l'elecció de Chaney, a la qual seguiria la de Jo Jo White en el Draft de 1969 i es completaria en la dècada següent.
Dècada del 1970 miniatura|Dave Cowens va guanyar 2 títols durant la dècada dels 70. Els anys 70 van ser els de la dècada postRussell i, malgrat alguns mals anys, aquests van estar plagats de més llums que ombres, ja que no van deixar de significar anys de bon nivell de joc en general i també de títols. Si la dels seixanta va ser la dècada de Bill Russell, la dels setanta seria, encara que a un altre nivell, la d'un altre pivot, Dave Cowens. Aquest gran jugador, triat en el Draft de 1970, seria el principal baluard de l'equip, encara que no exclusiu, en els pròxims títols que s'aconseguirien. L'altre gran pilar de l'equip seguiria sent John Havliceck.
Entrenats, encara per Tom Heinsohn, la dècada comença amb uns Celtics en ple procés de reconstrucció i amb el fracàs en l'intent de passar als playoffs el 1971. No obstant això, el quintet de jugadors format per Dave Cowens, John Havliceck, Jo Jo White, Don Nelson i Don Chaney aniria augmentant a poc a poc la seva capacitat, aconseguint en la temporada 1971-72 la final de conferència i caient enfront dels New York Knicks.1972 Playoff Results NBA.com El 1973 es completaria la reconstrucció amb l'arribada de Paul Westphal i Paul Silas i Boston, encara que cauria novament davant els Knicks en set durs partits, aconseguiria el seu rècord absolut de victòries en lliga regular: 68.
Amb l'equip ja consolidat, Boston es coronaria campió a l'any 1974, després de dures eliminatòries enfront dels Buffalo Braves i en la final enfront dels Milwaukee Bucks de Kareem Abdul-Jabbar, amb John Havliceck alçant-se com a jugador més valuós de la final. L'any següent, la temporada 1974-75, en la qual Cowen prenia el relleu d'Havliceck com màxim anotador, la carrera cap al títol es veuria interrompuda pels Washington Bullets. Aquest mateix any Westphal seria traspassat per Charlie Scott als Phoenix Suns, on passaria els millors anys de la seva carrera, mentre que Chaney s'incorporava a la lliga ABA -tornaria a Boston en un paper secundari de 1978 a 1980-, trencant-se així l'estructura principal de les tres últimes temporades. No obstant això la decisió beneficiaria a Boston a curt termini, quan el 1976 s'erigís novament campió davant els mateixos Suns, en una eliminatòria en què van destacar una vegada més Cowens i White al costat del mateix Scott.1976 Playoff Results NBA.com