El grimpa-soques del Planalto (Dendrocolaptes platyrostris) és una espècie d'ocell sud-americana que pertany al gènere Dendrocolaptes. Pobla les selves tropicals i subtropicals del nord-est de l'Argentina, el Paraguai i el Brasil.

Descripció El grimpa-soques del Planalto és un dels membres més grossos de la subfamília. És prim, amb una cua llarga i un bec recte de longitud mitjana. Fa de 25 a 27 cm de llarg i pesa de 43 a 69 g. Els sexes tenen el mateix plomatge, és a dir, no presenta dimorfisme sexual en aquest aspecte.

Com molts enfiladissos, és majoritàriament de color marró vermellós, però té ratlles beix al cap, el coll, la gola i la part superior de l'esquena. El ventre està marcat amb barres horitzontals fosques. Ocasionalment s'associa amb eixams de formigues legionàries i segueix regularment estols d'espècies mixtes.

Els adults de la subespècie nominal, D. p. platyrostris, tenen la cara fosca amb evidents ratlles beix i un supercili tènue. El front, la corona i el clatell són negres amb ratlles beix a la corona i al clatell. L'esquena i el dors són de color marró oliva amb fines ratlles beix. Les ales, les cobertores superiors de la cua i la cua són de color bru apagat, amb puntes fosques a les primàries. La gola és blanquinosa amb ratlles i taques febles. El pit és de color marró oliva amb fortes ratlles beix blanquinoses. El ventre, els flancs i les cobertores inferiors de la cua són de color marró beix amb fines barres negres. L'iris és marró, el bec negre amb, de vegades, una punta més pàl·lida a la mandíbula, i les potes i els peus de color gris verdós a negre. La subespècie D. p. intermedius és més pàl·lida que la nominal, amb un color general més canyella, la corona de color marró fosc o oliva, poques o cap ratlla a l'esquena i ales, gropa i cua més rugoses. Els plomatges de les dues subespècies es barregen en la zona de contacte.

Distribució i hàbitat Es distribueix àmpliament des del nord-est del Brasil (està gairebé totalment absent de la conca amazònica), cap al sud, fins a l'est del Paraguai, nord-est d'Argentina, sud del Brasil i extrem nord-est d'Uruguai.

El grimpa-soques del Planalto habita en una varietat de paisatges boscosos. La subespècie nominal es troba principalment en boscos humits de terres baixes i muntanyes. D. p. intermedius es troba en hàbitats més secs com ara boscos caducifolis, aiguamolls de palmeres i boscos de ribera a la caatinga i el cerrado relativament oberts. L'espècie prefereix l'interior del bosc primari, però també es troba en les vores i en bosc secundari madur.

Comportament Moviment El grimpa-soques del Planalto és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació La dieta del grimpa-soques del Planalto és principalment d'artròpodes, però també inclou petits vertebrats com granotes i una petita quantitat de matèria vegetal. Cerca aliment a tots els nivells del bosc, tan sortint des d'un perxat com recollint coses del fullatge i l'escorça. En el passat, el grimpa-soques del Planalto es considerava sovint un seguidor "professional" dels eixams de formigues, però no sembla ser el cas.

Reproducció La temporada de reproducció del grimpa-soques del Planalto sembla variar una mica geogràficament, però generalment és entre octubre i gener. Normalment, nia en cavitats naturals a les quals afegeix estelles d'escorça, però també s'ha observat que utilitza caixes niu. La mida de la posta és de tres o quatre ous. El període d'incubació és de 14 a 16 dies i els pollets són volanders de 16 a 18 dies després de l'eclosió.

Vocalització El grimpa-soques del Planalto canta principalment a l'alba i al capvespre. El cant de la subespècie nominal és una sèrie de "notes relativament agudes de 'uhik', 'uiik' o 'txrii'" que s'esvaeixen cap al final. Emet un reclam que inclou "sotragueig, un grunyit 'i-i-i' i altres grunyits 'semblants als d'un esquirol'".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el grimpa-soques del Planalto com de risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que no es coneix la mida de la població, es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comú a bastant comú a la major part de l'àrea de distribució. Es creu que és "només moderadament sensible a les pertorbacions humanes, cosa que pot explicar la presència contínua en molts llocs una mica degradats".

Taxonomia i sistemàtica El grimpa-soques del Planalto va ser descrit per primera vegada el 1824 pel naturalista alemany Johann Baptist von Spix sota el mateix nom científic; la localitat tipus és: «Riu de Gener, Brasil».

El nom genèric Dendrocolaptes deriva del grec antic «δενδροκολαπτης / dendrokolaptēs» que significa “ocell que pica els arbres”, paraula que es compon de les paraules «δενδρον / dendron», “arbre” i «κολαπτω / kolaptō», “picar”; i el nom de l'espècie platyrostris, es compon de les paraules del llatí «platys» que significa “ample”, i «rostris», “bec”, és a dir, “de bec ample”.

El grimpa-soques del Planalto està estretament relacionat amb el grimpa-soques variable (D. picumnus) i el grimpa-soques de Hoffmanns (D. hoffmannsi) i diversos autors han suggerit que són coespecífics.

Es reconeixen dues subespècies:

D. p. platyrostris (Spix, 1824) - est i sud-est del Brasil (sud de Bahia) fins a l'est del Paraguai i el nord-est de l'Argentina. D. p. intermedius (Berlepsch, 1883) - nord-est del Brasil (Pará i Bahia) fins a l'est del Paraguai.

Almenys un estudi ha suggerit que les diferències vocals entre elles justificaren que fossin tractades com a espècies separades, però treballs posteriors no donen suport a aquesta separació.

Referències

Planalto Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud