Otto René Castillo (Quezaltenango, 25 d'abril de 1936– 23 de març de 1967) va ser un poeta, activista i combatent guerriller guatemalenc.
Biografia Es va graduar de batxillerat el 1953 a l'Institut Nacional Central, on pertanyia a l'agrupació estudiantil Aliança de la Joventut Democràtica que treballava amb la República Escolar Normalista de l'Escola Normal per a Homes com a forma d'autogovern que alenava les escoles públiques durant el govern de Jacobo Árbenz. També estava afiliat al Partit Guatemalenc del Treball (PGT).
El 1954, a causa de la seva oposició al cop d'estat contra el govern d'Árbenz, va exiliar-se a El Salvador on va treballar en diversos oficis. Va tornar al seu país quatre anys després i va estudiar Dret a la Universitat de San Carlos de Guatemala. Després d'un any de notable desenvolupament acadèmic, va partir cap a la República Democràtica Alemanya on va obtenir una beca per a estudiar lletres, la qual va abandonar per integrar-se a un grup de cineastes que filmaven els aixecaments populars de l'època.
Una vegada més va retornar a Guatemala el 1964, però novament va exiliar-se l'any següent. No obstant això, organitzacions polítiques el nomenaren representant del seu país en el Comitè Organitzador del Festival Mundial de la Joventut i va tenir l'oportunitat de viatjar per diferents països del món.
Assassinat El 1966 va tornar a Guatemala i va integrar la guerrilla de les Forces Armades Rebels. Negant-se a romandre en un refugi a la Ciutat de Guatemala, va estar amb els combatents a la Serra de les Mines on es dedicà a preparar obres de teatre que els combatents representaven davant dels camperols de la zona per a fer-los arribar el missatge de la guerrilla. Així mateix, atès que les forces guerrilleres d'aleshores estaven integrades per joves rebels, molts dels quals provenien de les files de l'exèrcit i altres eren estudiants de secundària o de la Universitat Nacional més dos professionals (un economista i un antropòleg), aquestes mancaven de formació ideològica, fet pel qual quan Castillo va ingressar a les files del moviment li van assignar la formació dels combatents en els conceptes teòrics del marxisme.[Batres Villagrán, Ariel (2013). «Somos los jóvenes rebeldes; memorias de un guerrillero». Monografías. Consultado el 27 de octubre de 2014.
Després d'un combat amb l'exèrcit va ser ferit i capturat per les forces governamentals a la Serra de les Mines juntament amb la guerrillera Nora Paiz. Ambdós foren cremats vius el 17 de març de 1967. D'aquell enfrontament només va sobreviure el guerriller guatemalenc Pablo Monsanto. En ser capturat, Castillo va ser conduït a la base militar de Zacapa i torturat brutalment per un capità de l'exèrcit guatemalenc.Investigacions van demostrar que va ser mutilat amb una fulla d'afaitar clavada en una vareta de bambú, lligat de peus i mans. Li tallaven la cara amb a cada frase que li deien basada en el poema «Vamos patria a caminar»: "yo me quedaré ciego para que tengas ojos, yo me quedaré sin voz para que tú cantes". Li van fer talls als ulls, la boca, les galtes, els braços i el coll. Es va saber a Guatemala que el seu torturador s'ufanava explicant la gesta. La tortura durà cinc dies i després va morir cruelment cremat viu al costat d'altres tretze col·laboradors de la insurrecció.
Obres El seu poema més recordat es titula «Vámonos patria a caminar, yo te acompaño». Segons Roque Dalton:
L'Estat guatemalenc demana perdó a la família de Castillo El president de Guatemala, Álvaro Colom, va demanar perdó a la família del poeta guatemalenc pel seu brutal i salvatge assassinat en mans d'agents de l'Estat perpetrat el 1967 al departament de Zacapa, a l'est del país. En una cerimònia especial realitzada al Palau Nacional de Cultura, Colom, en representació de l'Estat guatemalenc, va lamentar el dany ocasionat a la família del poeta, a les lletres del país i a la societat en general.Estado pide perdón a familia de Otto René Castillo. Consultado el 4 de agosto de 2014.
Referències
Bibliografia Batres Villagrán, Ariel (2013). «Somos los jóvenes rebeldes; memorias de un guerrillero». Monografías. Dalton, R. (1982). Prólogo del Informe de Una Injusticia (2.° edición). Costa Rica: Editorial Universitaria Centroamericana. Monsanto, Pablo (2013). Somos los jóvenes rebeldes, Guatemala insurgente. Guatemala: F&G Editores. «Otto René Castillo ». Pàgina web de la Literatura Guatemalteca.
Enllaços externs Otto René Castillo: ressenya biogràfica i poemes
Categoria:Escriptors guatemalencs en castellà Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Activistes guatemalencs Categoria:Guerrillers americans Categoria:Alumnes de la Universitat de San Carlos de Guatemala Categoria:Poetes americans Categoria:Morts a Guatemala Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Persones de la província de Terol Categoria:Escriptors aragonesos en castellà Categoria:Activistes aragonesos Categoria:Militars aragonesos Categoria:Poetes aragonesos Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Guerrillers espanyols Categoria:Poetes espanyols en castellà Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Nascuts el 1936