Comunitats autònomes Habitants(2000) Habitants(2005) Andalusia 7.340.052 7.849.799 Aragó 1.189.909 1.269.027 Principat d'Astúries 1.076.567 1.076.635 Illes Balears 845.630 983.131 Canàries 1.716.276 1.968.280 Cantàbria 531.159 562.309 Castella-La Manxa 1.734.261 1.894.667 Castella i Lleó 2.479.118 2.510.849 Catalunya 6.261.999 6.995.206 País Valencià 4.120.729 4.692.449 Extremadura 1.069.420 1.083.879 Galícia 2.731.900 2.762.198 Comunitat de Madrid 5.205.408 5.964.143 Regió de Múrcia 1.149.329 1.335.792 Comunitat Foral de Navarra 543.757 593.472 País Basc 2.098.596 2.124.846 La Rioja 264.178 301.084Ciutats autònomes Ceuta 75.241 75.276 Melilla 66.263 64.488
Espanya té una població de 44.108.530 habitants a l'1 de gener, 2005, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total, hi ha 22.327.661 dones (50,62%) i 21.780.869 homes (49,38%). El nombre de dones supera el nombre d'homes a totes les comunitats autònomes llevat de les Illes Balears, les Illes Canàries, Múrcia, Castella - la Manxa i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
L'esperança de vida a Espanya és de 78,71 anys; 75,25 pels homes i 82,16 per les dones.
La població està repartida entre 8.077 municipis.
Evolució en nombres absoluts Durant la dècada de 1950 s'inicià un èxode rural.
Entre 2015 i 2016, Espanya va perdre 67.374 habitants, principalment a l'àmbit rural mentre que les capitals de província concentren i augmenten la població.
Distribució de la població La densitat de població d'Espanya, de 93,51 hab/km² el 2011 i la seva distribució al llarg del territori és molt irregular. Així doncs, la població espanyola es concentra predominantment a dues zones:
Litoral: les zones de costa i les valls properes, així com les grans illes, són les més densament poblades i on es troben els principals nuclis de població i llurs àrees metropolitanes (tret de Madrid), per exemple Barcelona, València, Alacant-Elx, Múrcia-Cartagena, Sevilla, Cadis-Jerez, Màlaga, Granada, Guipúscoa, Àlaba, Bilbao, Santander, La Corunya, Vigo, Palma, Santa Cruz de Tenerife, etc. Madrid: és una zona molt poblada, la ciutat principal d'Espanya i el tercer municipi de la Unió Europea (només superat per Londres i Berlín) i la seva àrea metropolitana és la tercera major de la Unió Europea (només superada per París i Londres), en què hi ha ciutats com Móstoles, Alcalá de Henares, Fuenlabrada, Alcorcón, Leganés, Getafe, etc, que superen els 100.000 habitants. La seva influència s'estén per províncies com Toledo i Guadalajara.
Pel 2017 hi havia unes 4000 poblacions en risc de desaparèixer.
Pel 2019, el 20% de la població espanyola residia al 80% de la superfícies del país.
Municipis ordenats per nombre d'habitants Els municipis amb més de 100.000 habitants el 2015 eren els següents: 1. Madrid 3.165.235 2. Barcelona 1.602.386 3. València 786.424 4. Sevilla 696.676 5. Saragossa 666.058 6. Màlaga 566.913 7. Múrcia 439.712 8. Palma 399.093 9. Las Palmas de Gran Canaria 382.283 10. Bilbao 346.574 11. Alacant 332.067 12. Còrdova 328.041 13. Valladolid 306.830 14. Vigo 297.355 15. Gijón 277.733 16. L'Hospitalet de Llobregat 257.057 17. La Corunya 244.180 18. Vitòria 242.082 19. Granada 237.240 20. Elx 230.587 21. Oviedo 223.765 22. Badalona 220.977 23. Cartagena 216.655 24. Terrassa 215.678 25. Jerez de la Frontera 215.180 26. Sabadell 207.938 27. Santa Cruz de Tenerife 206.965 28. Móstoles 206.031 29. Alcalá de Henares 203.924 30. Fuenlabrada 198.132 31. Pamplona 196.166 32. Almeria 193.351 33. Leganés 187.125 34. Sant Sebastià 186.126 35. Castelló de la Plana 180.204 36. Burgos 179.906 37. Santander 178.465 38. Albacete 172.472 39. Getafe 171.280 40. Alcorcón 169.308 41. Logronyo 153.402 42. San Cristóbal de La Laguna 153.224 43. Badajoz 152.270 44. Salamanca 152.048 45. Huelva 148.568 46. Marbella 140.473 47. Lleida 139.834 48. Tarragona 133.954 49. Lleó 131.680 50. Dos Hermanas 128.794 51. Torrejón de Ardoz 125.331 52. Parla 124.208 53. Mataró 124.084 54. Cadis 123.948 55. Santa Coloma de Gramenet 120.594 56. Algesires 116.917 57. Jaén 116.731 58. Alcobendas 111.040 59. Ourense 107.597 60. Reus 107.211 61. Torrevella 103.720 62. Telde 101.300 63. Barakaldo 100.369
Municipis per densitat demogràfica Classificació dels municipis amb més de 200.000 habitants el 2005 segons llur densitat demogràfica d'habitants per quilòmetre quadrat al territori del municipi: 1. L'Hospitalet de Llobregat 20.246 hab./km² 2. Barcelona 15.867 hab./km² 3. Badalona 9.844 hab./km² 4. Bilbao 8.559 hab./km² 5. La Corunya 6.613 hab./km² 6. València 5.916 hab./km² 7. Madrid 5.198 hab./km² 8. Sevilla 5.029 hab./km² 9. Móstoles 4.665 hab/km² 10. Las Palmas de Gran Canaria 3.766 hab./km² 11. Granada 2.693 hab./km² 12. Vigo 2.692 hab./km² 13. Palma 1.760 hab/km² 14. Valladolid 1.629 hab./km² 15. Alacant 1.587 hab./km² 16. Gijón 1.508 hab/km² 17. Santa Cruz de Tenerife 1.472 hab./km² 18. Màlaga 1.402 hab./km² 19. Oviedo 1.137 hab/km² 20. Vitòria 818 hab./km² 21. Elx 672 hab./km² 22. Saragossa 601 hab./km² 23. Múrcia 465 hab./km² 24. Cartagena 367 hab/km² 25. Còrdova 257 hab./km²
Aglomeracions urbanes Les aglomeracions urbanes que el 2005 tenien més de 300.000 habitants: 1. Madrid 5.843.041 2. Barcelona 4.686.701 3. València 1.694.970 4. Sevilla 1.317.098 5. Màlaga 1.074.074 6. Bilbao 947.581 7. Central d'Astúries 855.199 8. Alacant-Elx 710.448 9. Saragossa 683.763 10. Las Palmas de Gran Canaria 616.903 11. Badia de Cadis 615.494 12. Múrcia 563.272 13. Palma 474.035 14. Granada 472.638 15. Vigo 423.821 16. Santa Cruz de Tenerife-La Laguna 420.198 17. Sant Sebastià 399.125 18. La Corunya 396.015 19. Valladolid 383.894 20. Tarragona 375.749 21. Còrdova 321.164 22. Pamplona 309.631
Les deu províncies principals Absoluta Relativa (densitat) Madrid Barcelona València Sevilla Alacant Màlaga Múrcia Cadis Biscaia La Corunya 6.454.440 5.523.784 2.548.898 1.941.355 1.868.438 1.621.968 1.466.818 1.240.175 1.151.905 1.132.735 Madrid Barcelona Biscaia Guipúscoa Alacant Santa Cruz de Tenerife Las Palmas València Màlaga Illes Balears 804,0 hab/km² 714,8 hab/km² 519,6 hab/km² 361,2 hab/km² 321,2 hab/km² 297,2 hab/km² 270,5 hab/km² 236,5 hab/km² 222,0 hab/km² 221,0 hab/km²
Comunitats autònomes per nombre d'habitants Llista de les comunitats autònomes d'Espanya classificades segons el nombre d'habitants. Entre parèntesis, el percentatge d'habitants respecte al total d'habitants d'Espanya. 1. Andalusia 7.849.799 (17,80%) 2. Catalunya 6.995.206 (15,86%) 3. Comunitat de Madrid 5.964.143 (13,52%) 4. País Valencià 4.692.449 (10,64%) 5. Galícia 2.762.198 (6,26%) 6. Castella i Lleó 2.510.849 (5,69%) 7. Comunitat Basca 2.124.846 (4,82%) 8. Canàries 1.968.280 (4,46%) 9. Castella - la Manxa 1.894.667 (4,30%) 10. Regió de Múrcia 1.335.792 (3,03%) 11. Aragó 1.269.027 (2,88%) 12. Extremadura 1.083.879 (2,46%) 13. Principat d'Astúries 1.076.635 (2,44%) 14. Illes Balears 983.131 (2,23%) 15. Navarra 593.472 (1,35%) 16. Cantàbria 562.309 (1,27%) 17. La Rioja 301.084 (0,68%) 18. Ceuta 75.276 (0,17%) 19. Melilla 64.488 (0,15%)
Evolució demogràfica d'Espanya Pel que fa al volum demogràfic, conéixer-ne l'evolució és difícil al llarg l'època preestadística, ateses les característiques de les fonts, entre les quals tenim: 1594: 8.206.791 1769: 9.159.999 1787: 10.268.150 1833: 12.286.941 1846: 12.162.872
L'any 1857 es va inaugurar a Espanya la sèrie estadística pròpiament dita, i per tant, hom pot conéixer l'evolució dels efectius amb major fiabilitat:
1857: 15.464.340 1877: 16.622.175 1887: 17.549.608 1900: 18.616.630 1910: 19.990.669 1920: 21.388.551 1930: 23.677.095 1940: 26.014.278 1950: 28.117.873 1960: 30.582.936 1970: 33.956.047 1981: 37.742.561 1991: 39.433.942 1999: Es va produir un creixement natural negatiu, corregint-se l'any següent. 2000: 40.499.791 2005: 44.108.530 El 2014, les dones espanyoles eren els habitants de la Unió Europea més tardanes en tindre fills i les terceres en tindre'n menys. 2015: Va ocórrer un creixement natural negatiu.
Font: Institut Nacional d'Estadística
Taxa total de fecunditat des del 1850 fins al 1899 La taxa total de fecunditat és el nombre mitjà de fills nascuts per cada dona. La següent font es basa en una enorme i fiable quantitat de dades per a tot el període. Fonts: Our World In Data i Gapminder Foundation. miniatura|upright|L'escriptora gallega Rosalía de Castro (1837–1885) amb la seva família nuclear en 1884. Aquesta és una família de talla mitjana de la segona meitat del a Espanya.
Anys 18501851185218531854185518561857185818591860Taxa total de fecunditat a Espanya5,135,075,014,954,894,834,784,724,664,754,86 Anys 1861186218631864186518661867186818691870Taxa total de fecunditat a Espanya5,165,0955,195,115,075,094,724,94,84 Anys 1871187218731874187518761877187818791880Taxa total de fecunditat a Espanya4,834,834,824,814,84,794,784,784,744,7 Anys 1881188218831884188518861887188818891890Taxa total de fecunditat a Espanya4,914,794,714,864,84,864,784,824,824,55 Anys 189118921893189418951896189718981899Taxa total de fecunditat a Espanya4,674,714,714,64,634,754,514,414,53
Estructura de la Població de 1900 d'ara endavant