Sir William Penn (23 d'abril del 1621 - 16 de setembre del 1670) va ser un almirall i polític anglès que va servir a la Cambra dels Comuns de 1660 a 1670. Va ser el pare de William Penn, fundador de la província colonial de Pennsilvània, que ara és l'estat de Pennsilvània, el cinquè estat més poblat dels Estats Units . L'estat va rebre el nom de l'almirall, més que no pas del seu fill.
Família Penn va néixer a la parròquia de St Thomas a Bristol, Anglaterra, fill del capità Giles Penn, un oficial militar anglès i cònsol de Salé, i la seva esposa Joan Gilbert. Va fer el seu aprenentatge al mar amb el seu pare. esquerra|miniatura|El fill de Penn, William, amb 22 anys el 1666; més tard va fundar la Província de Pennsilvània, una de les Tretze Colònies inicials de l'Amèrica britànica El 6 de juny de 1643 es va casar amb Margaret Jasper, filla de John Jasper, un ric comerciant holandès de Rotterdam. Van tenir tres fills:Genealogia de la família Penn William Penn (1644–1718), que es va casar amb Gulielma Maria Springett (1644–1694), i més tard, Hannah Margaret Callowhill (1671–1726) Margaret "Pegg" Penn, que es va casar amb Anthony Lowther Richard Penn
Carrera naval esquerra|miniatura|Escut d'armes de William Penn esquerra|miniatura|Porta del castell de Macroom A la Primera Guerra Civil Anglesa, lliurada entre 1642 i 1646, Penn lluità al bàndol del Parlament i comandà un vaixell a l'esquadró noliejat contra Carles I als mars d'Irlanda. El 1648 fou arrestat i enviat a Londres, però aviat va ser alliberat i enviat de tornada com a contraalmirall a l’Assurance. Es desconeixen els motius concrets de la detenció, però es pot presumir que se sospitava de correspondència amb els partidaris del rei. És molt probable que ho fes, ja que, fins a la restauració del 1660, mantingué comunicacions regulars amb els reialistes, mentre era al parlament, o Cromwell, sempre que el seu servei fos rendible, i sense cap escrúpol a sol·licitar grants de les terres confiscades dels amics irlandesos del rei.
Després del 1650 Penn fou comandant en cap de la flota sud a l'Atlàntic i al Mediterrani en la persecució dels reialistes sota el comandament del príncep Rupert del Palatinat. Després d'una acció a Macroom, al comtat de Cork, Irlanda, fou guardonat amb el castell de Macroom. Fou tan actiu en aquest servei que quan tornà a casa el 18 de març de 1651 va poder presumir de no haver trepitjat terra durant més d'un any.
A la Primera Guerra Anglo-holandesa (1652―54) va servir a la marina de la Commonwealth d'Anglaterra, comandant esquadrons a les batalles de Kentish Knock (1652), Portland, Gabbard i Scheveningen (1653). En aquesta darrera batalla, un franctirador del seu vaixell va matar l'almirall i comandant de la flota holandesa Maarten Tromp al vaixell insígnia holandès Brederode.
El 1654 s'oferí a dur la flota a Carles II, però a l'octubre del mateix any no tingué reticències a acceptar el comandament naval de l'expedició a les Índies Occidentals enviada per Cromwell. El 1655 comandà la flota que dur a terme un atac fallit contra la colònia espanyola de la Hispaniola. No va ser responsable de la vergonyosa derrota a Santo Domingo, que es va deure al pànic entre les tropes. Jamaica va ser governada pels hereus de Cristòfor Colom, fins que gradualment l'Església Catòlica va anar dominant l'illa. La població criptojueva, després de l'enfortiment de l'església, ajudà als anglesos, que es van apoderar de l'illa menys desitjable per al règim de la Commonwealth, i Penn hi va establir Jamaica Station.Cundall, p. xx Al seu retorn, ell i el seu col·lega militar, Robert Venables, foren enviats a la Torre . Va fer una humil submissió i, quan va ser alliberat, es va retirar a les finques de terres confiscades que havia rebut a Irlanda. El 20 de desembre de 1658, Penn fou nomenat cavaller per Henry Cromwell al castell de Dublín, però l'honor del Protectorat va passar a l'oblit durant la Restauració el maig de 1660.
Carrera política L'abril de 1660 Penn fou elegit membre del Parlament per Weymouth i Melcombe Regis i va ocupar un lloc al Parlament de la Convenció. Va tenir un petit paper en la Restauració: el maig de 1660 era al vaixell d'Edward Motagu, earl de Sandwich, el Naseby, que fou enviat per portar el rei Carles II a casa seva a Anglaterra des del seu exili a Amsterdam, a la República Holandesa. Durant el viatge Penn es va donar a conèixer al duc de York, que aviat seria nomenat Lord Gran Almirall, i amb qui va tenir una influència duradora."Penn, Sir William", in Latham, R (ed), The Diary of Samuel Pepys, volume X Companion (Bell & Hyman, 1983)
El 1661 Penn fou reelegit com a membre per Weymouth i Melcombe Regis al Cavalier Parlament. A la segona guerra anglo-holandesa fou capità de bandera a la batalla de Lowestoft (1665), servint sota el comandament de James, duc de York, i més tard el mateix any va ser almirall d'una de les flotes enviades per interceptar Ruyter, tot i patir gota.
Tot i que Penn no era un home de mentalitat elevada, és una figura de considerable importància en la història naval anglesa. Com a almirall i General at Sea del Parlament, va ajudar el 1653 a elaborar el primer codi de tàctiques previst per a la marina anglesa, Duties of a Commander at Sea, 1664, Instructions by Sir W. Penn . Es va convertir en la base de les "Instruccions de navegació i combat del duc de York", que van continuar durant molt de temps subministrant el credo tàctic ortodox de la marina. Penn fou un dels primers defensors de lluitar en línia cap endavant, per tal de fer servir tanta potència de foc com fos possible.Latham, R.
Llegat miniatura|Monument commemoratiu a Penn a l'església de St Mary Redcliffe a Bristol Una font clau per a la vida adulta de Penn és el diari del seu col·lega al Navy Board i veí de Seething Lane, Samuel Pepys. Tanmateix, les valoracions de Pepys s'han de temperar per la gelosia que evidentment sentia per Penn.
El 1660 Penn va ser nomenat Comissionat del Navy Board, on va treballar amb Pepys, Clerk of the Acts. El caràcter de "tipus dolent" o "fals brivall",The Diary of Samuel Pepys que li va donar Pepys es confirma per molt que se sap d'aquest. També era un excel·lent mariner i un bon lluitador. Com Pepys i el comte de Sandwich, Penn era un roundhead "moderat" que va aconseguir mantenir la seva posició durant la Restauració. Penn apareix diversos cops al diari de Pepys. Una entrada típica del 5 d'abril de 1666 diu: "A l'oficina, on la falsedat i les impertinències de Sir W. Penn farien que un home es tornés boig de pensar-hi".
L'entrada del diari del 4 de juliol de 1666 inclou un llarg relat de l'anàlisi de Penn sobre el que s'aprendria de la Batalla dels Quatre Dies, que acabava amb la frase: "Em va parlar de manera molt racional, tant que aquesta nit he gaudit més escoltant-lo parlar que mai a la vida en res del que havia dit".
Com a oriünd del West Country, Sir William Penn està enterrat a l'església de St Mary Redcliffe a Bristol . El seu casc i la seva armadura estan penjats a la paret, juntament amb els estendards esquinçats dels vaixells holandesos que va capturar en batalla. El seu retrat de Lely, part de la sèrie Flagmen of Lowestoft, es troba al Painted Hall de Greenwich . Després de la seva mort, el seu fill, William, va acceptar el grant a les colònies americanes en en lloc dels diners que la Corona devia al seu pare. William Penn havia volgut anomenar la terra "Nova Gal·les", cosa que va rebre l'oposició de la Secretària d'Estat, membre del Consell Privat i gal·les Leoline Jenkins. En canvi, Penn va proposar el nom "Sylvania". El Consell va optar per modificar una mica aquest nou nom afegint el prefix "Penn" en honor al difunt almirall, el pare de William Penn. Després d'algunes protestes de William Penn, aquest ho va acceptar de mala gana.Murphy, A R. William Penn: a life. Oxford University Press. 2019
Referències
Fonts
Bibliografia addicional
Enllaços externs familysearch.org Consultat el 3 de novembre de 2007
Categoria:Persones de Bristol Categoria:Almiralls de la Royal Navy Categoria:Morts el 1670 Categoria:Militars anglesos Categoria:Polítics anglesos Categoria:Knights Bachelor Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Nascuts el 1621