coneguda com a Mademoiselle de La Haye, va ser una noble francesa, comtessa de Romorantin el 1606, marquesa de Vitry a través del seu marit i dama de Sautour. Va ser una de les amants d'Enric IV de França, amb qui va tenir dues filles.
Biografia Filla de François des Essarts (mort el 1590 a Troyes), senyor de Sautour i Sormery, escuder del rei, lloctinent del rei a la Xampanya, i de Charlotte de Harlay-Champvallon, dama de Bonnard, Bassou i Champvallon, Charlotte des Essarts va néixer entre 1580 i 1588.Étienne Pattou, Famille de Harlay, p.10 (en ligne [archive]).
Quan encara era una nena, va ser posada al servei de la comtessa de Beaumont-Harlay, una parenta per matrimoni, a qui va seguir a Anglaterra, on es diu que el 1605 va tenir una aventura amb el seu cosí, Christophe II de Harlay-Beaumont (c. 1570–1615; fill d'Achille), ambaixador francès a Londres del 1602 al 1607.
Va tornar a França el mateix any que ell i va ser presentada a la cort al març. El rei Enric la va convertir ràpidament en la seva amant. Segons l'historiador Jules Dubern, era "remarcable per la seva gràcia natural, però la manca d'educació restava valor als seus encants". Va tenir dues filles amb el rei, Jeanne Baptiste (1608-1670), que va esdevenir coadjutora i després la 31a abadessa de l'abadia de Fontevraud, i Marie Henriette (1609-10 de febrer de 1629) —coneguda com a Sor Plàcida— que va esdevenir abadessa de l'abadia de Chelles del 1627 al 1629. Només Jeanne va ser legitimada. De fet, Charlotte des Essarts no es va limitar al seu amant reial. Les dues nenes van créixer amb la seva mare, a diferència d'altres filles il·legítimes d'Enric IV que van créixer a la "guarderia" de Saint-Germain-en-Laye (les filles de Gabrielle d'Estrées i Henriette d'Entragues).Flavie Leroux, L'autre famille royale. Bâtards et maîtresses d'Henri IV à Louis XVI, Paris, Passés Composés, 2022, 270 p. (ISBN 9782379334801), p.78 miniatura|160px|esquerra|Escut d'armes dels Essarts Enric IV li va concedir una pensió de dues a tres mil lliures i va ordenar que el seu allotjament fos moblat a l'estil principesc. També va ser l'amant del senyor de Beaumont, qui, per venjar-se per haver estat abandonat, va fer enviar les seves cartes apassionades al rei, que estava furiós. Fiche Roglo [archive] », sur Roglo. (consulté le 18 octobre 2024) El 1611, amb una dispensa del papa Pau V, es diu que es va casar amb el cardenal Lluís de Lorena de Guisa el 4 de febrer de 1611, amb qui va tenir diversos fills, entre ells Carles-Lluís de Lorena, Carlota, Aquil·les, Enric i Lluïsa.Flavie Leroux, L'autre famille royale. Bâtards et maîtresses, d'Henri IV à Louis XVI, Paris, Passés Composés, 2022, 270 p. (ISBN 9782379334801), p.103 Després de la mort del cardenal a Saintes el 21 de juny de 1621, va viure durant tres anys amb Dominique de Vic, arquebisbe d'Auch. El 1630, es va casar amb François de l'Hospital, mariscal de França, senyor de Hallier, marquès de Vitry, comte de Rosnay i governador de París el 1638.Leur contrat de mariage fut signé dans la petite ville de Rumilly à la frontière suisse, acte retrouvé en 1788 lors d'un procès relatif à la succession du prélat[réf. nécessaire]. Aquest matrimoni va romandre sense fills.
El 1642, desitjant legitimar els fills que havia tingut amb el cardenal de Guise, va participar en intrigues per reconciliar el rei i la família Guise, però enganyada per falsos amics, va perdre el favor després del Tractat de Saint-Germain i va ser enviada als seus estats pel cardenal Richelieu.
El 1651, va morir a l'exili.Jules Dubern, Histoire des reines et régentes de France et des favorites des rois, vol. II, Pougin, 1837, p. 74.Jules Dubern, Histoire des reines et régentes de France et des favorites des rois, vol. II, Pougin, 1837, p. 74.
Referències
Bibliografia Flavie Leroux, L'autre famille royale. Bâtards et maîtresses d'Henri IV à Louis, Passés Composés, Paris, 2022.
Enllaços externs Entrada en un diccionari o enciclopèdia general: Diccionari de les dones de l'antiga França
Categoria:Nobles de França Categoria:Concubines Categoria:Morts a París