La buprenorfina és un opioide que s'utilitza per tractar l'addicció als opioides, el dolor agut i el dolor crònic. Es pot utilitzar sota la llengua (sublingual), a la galta (bucal), per injecció (intravenosa i subcutània), com a pegat transdèrmic o com a implant. Per al trastorn per ús d'opioides, el pacient ha de tenir símptomes moderats d'abstinència d'opioides abans que es pugui administrar buprenorfina sota l'observació directa d'un professional de la salut.
Els efectes secundaris poden incloure depressió respiratòria (disminució de la respiració), somnolència, insuficiència suprarenal, prolongació del QT, pressió arterial baixa, reaccions al·lèrgiques, restrenyiment i addicció als opioides. Entre les persones amb antecedents de convulsions, existeix el risc de noves convulsions. L'abstinència a opioides després de deixar de prendre buprenorfina és generalment menys greu que amb altres opioides. No és clar si és segur l'ús durant l'embaràs, però l'ús durant la lactància probablement és segur, ja que la dosi que rep el nadó és de l'1 al 2% de la dosi materna, en funció del pes.
La buprenorfina es va patentar el 1965, es va aprovar per la FDA per a ús mèdic com a analgèsic el 1981 i es va aprovar per la FDA per al tractament de l'addicció als opioides el 2002. Forma part de la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.
Referències
Categoria:4,5-Epoximorfinans Categoria:Èters Categoria:Hidroxiarenes Categoria:Blocadors dels canals de sodi Categoria:Alcohols terciaris