Walter Kämpf (Viena, 12 de setembre de 1920 - Viena, 2 de novembre de 1943) va ser un activista polític comunista austríac. Es va convertir en membre de la resistència quan encara anava a escola. El 1939, després del seu servei militar obligatori, va continuar com a soldat i, posteriorment, va ser acusat d'espionatge i condemnat per un tribunal militar. La seva sentència de mort es va executar a la guillotina que s'havia instal·lat a la seu del Tribunal Regional de Viena, poc després de l'annexió d'Àustria a un estat alemany en expansió.

Trajectòria Kämpf va iniciar els seus estudis de secundària a l'Institut Döblinger (Döblinger Gymnasium), al nord de la seva ciutat natal, però els va deixar aviat per progressar a l'Institut Federal Superior d'Ensenyament i Recerca per a la Indústria Química (HBLVA Rosensteingasse), una prestigiosa escola professional que s'havia establert durant els primers anys del segle XX per formar estudiants per a carreres de postgrau en el camp de la indústria química. Tanmateix, el 1936 va ser exclòs de l'acadèmia per «activitat comunista». Les circumstàncies en què va ser readmès no estan clares, però es va graduar el 1938/39 després d'acabar el seu quart curs, obtenint notes excepcionalment altes.

El març de 1938, el país va ser envaït i va passar a formar part de l'Alemanya nazi, que havia estat una dictadura unipartidista des de 1933. Kämpf i els seus amics van reaccionar creant la cèl·lula de resistència antifeixista Grup del Consell de Soldats (Gruppe Soldatenrat). El terme «Soldatenrat» es tradueix de vegades a les fonts en anglès com a Consell de Soldats en referència als consells/soviets d'obrers i soldats que van sorgir a gran part de l'Europa central, incloent-hi Àustria i Alemanya, en el caòtic període posterior a la Primera Guerra Mundial. Altres membres del grup incloïen Elfriede Hartmann, Friedrich Mastny i Franz Reingruber. Les activitats consistien principalment en la producció de fullets i diaris il·legals. Com a resultat de la formació de Kämpf en química, el grup també va poder produir els anomenats "Brandplättchen" (traduïble com a «plaques de foc»), que es podien utilitzar per a futures accions de sabotatge.

El setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial i va ser reclutat per les forces armades alemanyes. Arran del Pacte Mólotov-Ribbentrop, l'Alemanya nazi es trobava en el mateix bàndol que la Unió Soviètica, que havia envaït Polònia des de l'est setze dies després de la invasió alemanya des de l'oest (que, segons la historiografia anglòfona convencional, va desencadenar la guerra). Per a molts d'aquells, com Kämpf, que van mantenir un compromís actiu amb l'il·legalitzat Partit Comunista d'Àustria, va ser gairebé impossible oposar-se sense vacil·lar a les aliances que havien signat Stalin i els camarades de Moscou. L'actitud de Kämpf envers l'aliança Stalin-Hitler no està clara, però qualsevol malestar s'hauria resolt quan els alemanys van canviar de bàndol i, el juny de 1941, van envair la Unió Soviètica. Un mes després, el juliol de 1941, Kämpf va passar a treballar com a paramèdic, assignat a un hospital militar per a baixes de les forces aèries alemanyes. El seu paper, però, continuava sent essencialment militar: en el moment de la seva detenció ja hauria assolit el rang de Luftwaffenobergefreiter (traduïble com a "sergent de vol").

És evident que el servei militar obligatori del 1939 no va marcar la fi de la doble vida secreta de Kämpf com a activista de la resistència. La pertinença a l'exèrcit, de fet, va presentar noves oportunitats per infiltrar idees a les Joventuts Hitlerianes. Alguns companys reclutes van rebre cartes antinazis dels activistes, mentre que els diaris comunistes com ara Soldatenrat i Die Rote Jugend es van deixar en racons tranquils on es podien trobar casualment i, s'esperava, ser llegits per joves soldats que intentaven donar sentit als esdeveniments que es desenvolupaven ràpidament. Després de l'esclat de la guerra, es va associar amb un company recluta anomenat Friedrich Mastny, que també havia estat un líder de l'Associació de Joves Comunistes Austríacs (KJVÖ) de Viena, de forma que van començar a treballar junts en la producció de diaris antigovernamentals.

Les autoritats es van preocupar cada cop més per l'impacte en la moral dels activistes antigovernamentals de l'exèrcit, i la Gestapo va aconseguir infiltrar informadors al grup de resitència de Kämpf i Mastny. Més tard, Kämpf passava avisos de contraban als camarades que quedaven en llibertat, identificant quatre «delatores» anomenades Herta, Olga, Gretl i Sonja, que vivien al nord-oest de Viena en una casa propietat d'un home anomenat Glaser o Gläser al llarg de la Selzergasse. Una de les noies s'havia convertit en la xicota de Glaser o Gläser, i entre totes van delatar molts membres del grup de resistència a les autoritats, juntament amb diversos amics i contactes. Kämpf va ser arrestat el 27 d'abril de 1942: Friedrich Mastny poc més d'un parell de setmanes després, el 13 de maig de 1942.

Kämpf va aconseguir treure de contraban (almenys) un informe als seus camarades de la presó, en què els advertia dels espies de la Gestapo que havia identificat i que s'havien infiltrat al grup. També va poder informar de l'interrogatori al qual havia estat sotmès, alguns dels quals sota tortura. El 17 de febrer de 1943, el Tribunal Popular alemany va emetre el seu veredicte. Segons el dictamen, en el judici principal, havia aprofitat l'oportunitat per declarar que considerava el seu deure ajudar a posar fi a la guerra contra la Unió Soviètica el més aviat possible, se l'havia convençut que Alemanya mai no triomfaria en una guerra contra el bolxevisme, que l'acusat era un enemic de l'estat excepcionalment perillós i que, per al benestar i la seguretat presents i futurs del poble i de l'estat, la seva erradicació era imprescindible.

Kämpf va ser executat el 2 de novembre de 1943 a la seu Tribunal Regional de Viena. Més tard, el mateix dia, el seu amic i company Friedrich Mastny també va ser executat.

Referències

Categoria:Morts a Viena Categoria:Guillotinats Categoria:Activistes austríacs Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Comunistes europeus Categoria:Polítics vienesos Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1920