La Gabella de la sal fou un impost indirecte del Regne de Mallorca creat l'any 1425 que gravava la compra i la distribució de la sal. En la seva aplicació pràctica, obligava a comprar una quantitat mínima per cap o bé a satisfer un percentatge sobre la sal que s'extreia i es venia des dels magatzems on el producte restava estancat. El tribut nasqué per assegurar ingressos ordinaris i atendre el deute públic municipal (censals), i, tot i que fou concebut per un període limitat, continuà cobrant-se més enllà del termini inicial.
Context i administració La gabella mallorquina s'inscriu en un model fiscal mediterrani en què la sal —bé estratègic per a la conservació d'aliments— generava recaptació estable amb poca infraestructura administrativa. A Mallorca, l'impost fou creat el 1425 després que les classes privilegiades rebutgessin una talla directa de 25.000 lliures destinada a cobrir les necessitats urgents del Regne, especialment les despeses de defensa. Davant aquesta oposició, s'optà per un impost indirecte sobre la sal, concebut inicialment per a deu anys, però que acabà prorrogant-se indefinidament. La seva finalitat era sanejar les finances de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i garantir el pagament de censals i càrregues públiques recurrents.
El cobrament es realitzava sobre compres obligades (quota per persona) o percentatges sobre la sal sortida dels magatzems públics (almodí o gabella). L'administració ordinària depenia de la Universitat, amb comptabilitat centralitzada i control del clavari bosser. Amb el temps, la gestió de la gabella es convertí també en una eina política i econòmica dels bàndols urbans —Call i Almudaina—, utilitzada per controlar càrrecs, censals i finances de la Universitat. La seva aplicació alterà els equilibris fiscals tradicionals entre Ciutat (2/3) i Part Forana (1/3), establerts pel privilegi de 1315 del rei Sanç I de Mallorca, ja que la gabella subvertia aquests coeficients i augmentava el pes fiscal de la Part Forana. Això generà tensions duradores sobre la fiscalitat i el poder local entre ambdós territoris.
La gabella patí fraus recurrents, especialment a parròquies costaneres (Llucmajor, Campos, Santanyí o ses Salines), on s'obtenia i venia sal al marge del dret. Les fonts del Gran i General Consell i els llibres comptables mostren dèficits crònics, debats sobre reformes, perdons i fins i tot propostes d'extinció del dret en el , pel cost de control i els problemes morals que denunciaven les autoritats eclesiàstiques i civils.
Les fonts coincideixen en la creació el 1425 i en una pervivència llarga. La divulgació patrimonial local assenyala la desaparició al , mentre que els catàlegs arxivístics i la recerca mostren sèries documentals de la gabella actives fins a 1822–1823 (comptadoria i expedients finals), cosa que evidencia activitat administrativa almenys fins a inicis del .
Localització històrica a Palma miniatura|Porta de la gabella de la sal. El cobrament i la gestió de la sal s'associaven a l'almodí o gabella de l'actual carrer de la Mar (Palma), a tocar del port. Se'n conserva la Porta de la Gabella de la Sal o de l'Almodí, amb un doble arc (interior de mig punt, d'època àrab i exterior ogival, d'època cristiana), i la toponímia històrica recorda el «carrer de la Gabella Vella de la Sal».
Documentació conservada La documentació de la gabella de la sal es conserva a la secció "Universitat" de l'Arxiu del Regne de Mallorca, amb diverses sèries (llibres de vendes, rebudes i dades, llibres majors, albarans de censals, entre d'altres). El catàleg de l'Arxiu inventaria nombrosos períodes amb "llibres de rebudes i dades de la gabella de la sal" durant l'edat Moderna. Estudis arxivístics han analitzat la forma, llengua, foliació i els capítols d'ingrés i despesa d'aquests llibres.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Imposts Categoria:Fiscalitat del Regne de Mallorca