miniatura|Un baori de Trikuteshwara, a Karnataka Un baori, baoli o baodi (en hindi: बावड़ी bāwṛī/ बावली bāwlī; es tradueix a vegades com a 'cisterna esglaonada'), a l'Índia, és una deu o pou en el qual es pot accedir a l'aigua amb una sèrie de graderies o escales. Poden ser coberts i protegits; malgrat que la seua construcció era utilitària, sovint incorporaven adorns arquitectònics significatius. Eren comuns a l'oest de l'Índia, i s'estengueren al Pakistan i a altres regions àrides del sud d'Àsia.
El 2014, un d'ells, el Rani-ki-Vav ('El pou esglaonat de la reina') de Patan, Gujarat, fou inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat (núm. ref. 922).Vegeu l'entrada «Rani-ki-Vav (the Queen’s Stepwell) at Patan, Gujarat», disponible en línia en el lloc oficial de la UNESCO: consultat el 21 d'agost de 2016.
Noms Hi ha diferents noms, a voltes locals, que designen aquestes cisternes esglaonades. A on es parla hindi, són vocables basats en baudi (com bawdi, bawri, baoli, bavadi, bavdi). En gujarati i marwari, es diuen vav o vaav (en gujarati: વાવ). Altres noms usats en són en kanarés, kalyani o puskarani: bawdi (en rajasthani, बावड़ी), baoli (en hindi: बावली) i barav (en marati: ''बारव'').
Descripció miniatura|Vista d'un baori de Fatehpur, Shekhawati miniatura|Chand Baori, a Abhaneri, a prop de Bandikui, Rajasthan miniatura|Birkha Bawari, vista d'un baori de Jodhpur Totes les formes de baoris són exemples dels molts tipus de cisternes i sistemes de reg que hi ha a l'Índia per a evitar les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua. Una diferència bàsica entre els baoris, d'una banda, i les cisternes i pous de l'altra, és que els esglaons faciliten que totes les persones aconseguisquen aigua durant el període de sequera, i que puguen participar en el manteniment del pou. Podien tenir més d'una planta, i la força d'un animal que giràs la roda (rehat) per a pujar l'aigua del pou a la primera o segona plantes.
En alguns tipus d'edificació semblants (johara, 'pous'), es feren rampes per a permetre que els animals poguessen abeurar-hi.
Els constructors excavaren trinxeres en la terra seguint les aigües subterrànies fiables durant tot l'any. Van alinear els murs d'aquestes trinxeres amb blocs de pedra, sense morter, i disposaren escales que baixaven fins a l'aigua. La majoria dels baoris que sobreviuen també eren un espai d'oci, pel fet que la base del pou proporciona alleujament de la calor del dia, i encara més si el pou estava cobert. Els baoris també servien com a llocs d'aplecs socials i de cerimònies religioses, en general, associats més amb les dones, que eren les que recollien l'aigua i resaven i oferien els regals a la dea de la salut. Aquest ús d'esbarjo va portar a adornar-los i a disposar-hi detalls tan elaborats com els dels temples hindús, la qual cosa els assegurava en el futur la seua supervivència com a monuments. Es van emprar en el seu disseny proporcions en relació amb el cos humà, com es feia en moltes altres edificacions en l'arquitectura índia.
Els baoris consten normalment de dues parts: un buit vertical, per on s'extrau l'aigua, i els voltants inclinats, sempre per sota del nivell del terreny, amb corredors, cambres i graons que donen accés al pou. Les galeries i cambres que envolten els pous solien estar tallades amb elaborats detalls.
Història miniatura|Baoli Ghaus Ali Shah, del s. XVIII, a Farrukhnagar, Haryana miniatura|Baori Agrasen ki Baoli, prop de Connaught Place a Nova Delhi Els baoris es crearen per a garantir l'accés a l'aigua durant les sequeres. L'aigua era considerada sagrada des del temps dels Vedes i s'han trobat graons per a arribar al nivell d'aigua en preses artificials ja en llocs de la Civilització de la vall de l'Indus, com ara a Dholavira i a Mohenjo-Daro, al darrer aparegueren pous cilíndrics revestits de rajola que podrien ser precursors dels baoris. Els primers baoris excavats en roca de l'Índia daten dels anys 200-400.Livingston & Beach, pàg. 19.Livingston & Beach, pàg. xxiii.
A les coves d'Uperkot de Junagadh els safareigs daten del . Navghan Kuvo, a la rodalia, té un pou circular amb escales que n'és un altre bon exemple. Degueren construir-lo en el període sàtrapa occidental (200-400) o maitreka (600-700), tot i que alguns el daten com a més tard del . El proper Adi Kadi ni Vav es construiria en la segona meitat del o en el .
Els baoris de Dhank, al districte de Rajkot, estan datats dels 550-625. Els de Bhinmal (850-950) els segueixen. Els de l'àrea sud-oest del Gujarat s'haurien començat a construir al voltant del 600, i se n'estendrien al nord de Rajasthan i al nord i oest de l'Índia. Utilitzats com a forma d'art inicialment pels hindús, arribarien al punt àlgid durant el domini musulmà, del al .
A l'Índia Molts baoris es poden trobar al nord de Karnataka, Gujarat, Rajasthan, Delhi, Madhya Pradesh i Maharashtra. Els més destacats són: miniatura|The Raní Ki Vav, Patan, Gujarat miniatura|Baori Rudabai, Adalaj miniatura|Toor Ji Ki Bawari, a Jodhpur miniatura|Baori d'Hampi miniatura|Birkha Bawari, baori de Jodhpur
A Karnataka Baori o Pushkarani prop de Mahanavami dibba Hampi o Vijayanagara, Karnakata Nord Baori en el temple Manikesvara Lakkundi, Karnataka Nord Nagakunda Sudi, Karnataka Nord Bany real Venkatappa Naik Kanakagiri, Karnataka Nord Baori en el complex del temple Mallikarjuna i Stepwell, Aihole, Karnataka Nord
A Pakistan A Pakistan, es conserven baoris de l'època dels mogols, alguns de ben conservats i molts altres ja no:
Fort Rohtes, a prop de Jhelum Wan Bhachran, a prop de Mianwali Losar Baoli, a prop d'Islamabad Sher Shah Park Wah Cantt Baori Makli, a prop de Thatta
Cisternes esglaonades miniatura|Estany escalonat a Shravanabelagola, Karnataka Les cisternes o estanys esglaonats tenen un objectiu molt semblant al dels baoris, però cal diferenciar-los: els estanys esglaonats es van construir sempre al costat d'un temple, mentre que els baoris es van disposar lluny dels indrets sorollosos.
Els baoris són foscos i a penes es veuen des de la superfície, mentre que els estanys esglaonats eren a la llum del sol. Els baoris són prou lineals en disseny en comparança amb la forma rectangular dels estanys esglaonats.
Influència miniatura|Un exemple de l'arquitectura de l'aigua utilitzada en un jardí mogol a Lahore, Pakistan Els baoris són una de les contribucions arquitectòniques més inusuals, però poc conegudes, de l'Índia. Influïren en altres edificacions índies, sobretot en les que incorporaren l'aigua.
El primer emperador mogol, Baber, va construir al Fort d'Agra el primer jardí mogol de l'Índia, Ram Bagh, que reflectia la seua idea del paradís amb l'aigua i el paisatge. Restà fascinat amb els baoris i en feu un en aquest jardí. Molts altres jardins mogols tenen piscines reflectores per embellir el paisatge o a l'entrada. Alguns jardins famosos que contenen aigua són:
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Cisterna Pou
Categoria:Arquitectura de l'Índia Categoria:Pakistan Baori