miniatura|L'avió que es troba dins del rang de penetració dels radars (1) serà visible pel radar. L'avió número dos està dins del rang del radar, però està ocult a causa de les interferències. La interferència i l'engany del radar són una forma de contramesures electròniques (ECM) que envia intencionadament senyals de radiofreqüència per interferir amb el funcionament del radar saturant el seu receptor amb soroll o informació falsa. Els conceptes que cobreixen el radar amb senyals de manera que no es pot llegir la seva pantalla normalment es coneixen com a interferències, mentre que els sistemes que produeixen senyals confusos o contradictoris es coneixen com a enganys, però també és comú que tots aquests sistemes es coneguin com a interferències.

Hi ha dues classes generals d'interferència de radar, la mecànica i l'electrònica. La interferència mecànica consisteix a reflectir els senyals de ràdio enemics de diverses maneres per proporcionar senyals d'objectiu falsos o enganyosos a l'operador del radar. La interferència electrònica funciona transmetent senyals de ràdio addicionals cap als receptors enemics, cosa que dificulta la detecció de senyals d'objectiu reals, o aprofitant els comportaments coneguts dels sistemes automatitzats com el bloqueig del radar per confondre el sistema.

Diverses contramesures electròniques (ECCM) de vegades poden ajudar els operadors de radar a mantenir la detecció d'objectius malgrat les interferències.

Bloqueig mecànic La interferència mecànica és causada per dispositius que reflecteixen o rereflecteixen l'energia del radar de tornada al radar per produir retorns falsos de l'objectiu a l'visor de l'operador. Els dispositius d'interferència mecànica inclouen chaff, reflectors de cantonada i esquers.

La palla està feta de tires metàl·liques de diferents longituds, que reflecteixen diferents freqüències, per crear una gran àrea de falsos retorns en què un contacte real seria difícil de detectar. La palla moderna sol ser fibres de vidre recobertes d'alumini de diverses longituds. El seu pes extremadament baix i la seva petita mida els permeten formar un núvol d'interferència dens i durador. Aquest núvol només és efectiu a la cel·la de distància que ocupa. El moviment lent de la palla (en comparació amb un objectiu volador) el fa fàcil de discriminar, basant-se en la manca de desplaçament Doppler. Els vaixells, en canvi, es poden beneficiar molt d'un núvol de palla de moviment lent. El núvol s'allibera dins de la cel·la de resolució del vaixell i es mou amb el vent en una direcció. El vaixell escapa en una altra direcció. L'esquer (núvol de palla) hauria de tenir una secció transversal de radar (RCS) més gran que l'objectiu, de manera que el radar el rastregi. Els reflectors de cantonada tenen el mateix efecte que la "chaff", però són físicament molt diferents. Els reflectors de cantonada són objectes amb molts costats que reirradien l'energia del radar principalment cap a la seva font. Un avió no pot portar tants reflectors de cantonada com chaff pot portar. Els esquers són objectes voladors maniobrables que tenen com a objectiu enganyar un operador de radar i fer-li creure que en realitat són aeronaus. Són especialment perillosos perquè poden omplir un radar amb objectius falsos, cosa que facilita que un atacant s'acosti a l'abast de les armes i neutralitzi el radar. Es poden instal·lar reflectors a les cantonades dels esquers per fer-los semblar més grans del que són, augmentant així la il·lusió que un esquer és una aeronau real. Alguns esquers tenen la capacitat de realitzar interferències electròniques o deixar caure xafres. Els esquers també tenen un propòsit deliberadament sacrificial, és a dir, els defensors poden disparar míssils guiats als esquers, esgotant així les reserves limitades d'armes cares que d'altra manera s'haurien pogut utilitzar contra objectius reals.

Interferència electrònica miniatura|250x250px|Tornado ECR (Combat Electrònic / Reconeixement) de la Luftwaffe alemanya. Aquest caça s'especialitza en guerra electrònica. La interferència electrònica és una forma de guerra electrònica en què els interferidors irradien senyals interferents cap al radar enemic, bloquejant el receptor amb senyals d'energia altament concentrats. Els dos estils tècnics principals són les tècniques de soroll i les tècniques de repetidor. Els tres tipus d'interferència de soroll són la localització, l'escombrat i la barrera.

La interferència puntual o el soroll puntual es produeix quan un interferidor concentra tota la seva potència en una sola freqüència. Això sobrecarrega la reflexió del senyal de radar original sobre els objectius, el "retorn superficial" o "reflexió superficial", fent impossible seleccionar l'objectiu a la pantalla del radar. Aquesta tècnica només és útil contra radars que emeten en una sola freqüència i es pot contrarestar canviant la freqüència o altres paràmetres operatius com la freqüència de repetició d'impulsos (PRF), de manera que el interferidor ja no emet a la mateixa freqüència o en els moments adequats. Tot i que diversos interferidors podrien interferir en una gamma de freqüències, això consumiria molts recursos i tindria poc efecte contra els radars moderns amb freqüència àgil que canvien constantment les seves emissions. La interferència per escombrat és una modificació de la interferència puntual on la potència total de l'electrodomèstic es canvia d'una freqüència a una altra. Tot i que això té l'avantatge de poder interferir diverses freqüències en successió ràpida, no les afecta totes alhora i, per tant, limita l'eficàcia d'aquest tipus d'interferència. Tot i això, depenent de la comprovació d'errors del dispositiu, això pot fer que una àmplia gamma de dispositius siguin pràcticament inútils. La interferència de barrage és una modificació addicional de la interferència de rastreig en què l'electrodifusor canvia les freqüències tan ràpidament que sembla ser un radiador constant a tot el seu ample de banda. L'avantatge és que es poden interferir diverses freqüències essencialment simultàniament. El primer electródifusor de barrage eficaç es va introduir com el carcinotró a principis dels anys cinquanta, i va ser tan eficaç que es creia que tots els sistemes de radar de llarg abast podrien quedar inútils. Tanmateix, l'efecte d'interferència pot ser limitat perquè això requereix que l'electrodifusor distribueixi tota la seva potència entre aquestes freqüències: l'eficàcia contra cada freqüència disminueix amb el nombre de freqüències cobertes. La creació de radars multifreqüència extremadament potents com Blue Riband va compensar l'eficàcia del carcinotró. La interferència de base és un nou tipus de interferència de barrage en què un radar s'interfereix eficaçment a la seva font en totes les freqüències. Tanmateix, tots els altres radars continuen funcionant normalment. La interferència d'impulsos produeix impulsos de soroll amb un període que depèn de la velocitat de rotació del màstil del radar, creant així sectors bloquejats des de direccions diferents de la del bloquejador, cosa que dificulta descobrir la ubicació del bloquejador. La interferència d'impulsos de cobertura crea un curt impuls de soroll quan es rep el senyal de radar, ocultant així qualsevol aeronau que voli darrere de la interferència amb un bloc de soroll. La memòria de radiofreqüència digital, o interferència DRFM, o interferència de repetidor és una tècnica de repetidor que manipula l'energia del radar rebuda i la retransmet per canviar el retorn que veu el radar. Aquesta tècnica pot canviar l'abast que detecta el radar canviant el retard en la transmissió dels polsos, la velocitat que detecta el radar canviant el desplaçament Doppler del senyal transmès o l'angle respecte al pla mitjançant tècniques AM per transmetre als lòbuls laterals del radar. L'electrònica, els equips de ràdio i l'antena poden causar interferències DRFM que provoquin falsos objectius, el senyal s'ha de temporitzar després del senyal de radar rebut. Analitzant la intensitat del senyal rebut dels lòbuls laterals i posteriors i obtenint així el patró de radiació de les antenes de radar, es poden crear falsos objectius en direccions diferents de la d'on prové l'interferència. Si cada pols de radar està codificat de manera única, no és possible crear objectius en direccions diferents de la direcció de l'interferència. La interferència de repetidors amb mostreig interromput (ISRJ) proporciona un mode d'interferència coherent contra els radars de banda ampla. Mitjançant IRSJ, els interferidors de radar poden reduir la taxa de mostreig i l'aïllament de transmissió i recepció permet als dissenyadors reduir el nombre d'antenes. Un interferidor d'una sola antena que funciona en mode IRSJ mostreja periòdicament, és a dir, mostra interromput, i repeteix una fracció del senyal interceptat. El senyal d'interferència coherent generat per ISRJ forma múltiples objectius falsos versemblants al receptor del radar de la víctima, i alguns objectius falsos poden precedir l'objectiu real. La interferència enganyosa utilitza tècniques com el "range gate pull-off" per trencar el bloqueig del radar. L'augment de signatura és una tècnica d'un sistema ECM (de radar) per enganyar els radars d'alta resolució (HRR) creant objectius falsos complexos que s'assemblen a la signatura del radar d'una altra plataforma. Una forma específica d'aquesta tècnica és la millora del blip, que fa que deliberadament alguns retorns de radar semblin més grans per tal d'amagar la seva naturalesa. Això ho utilitzen els vaixells d'escorta per fer que semblin tan grans com els vaixells capitals.

Interferència de soroll

Cremada de radar miniatura|250x250px|Abast del radar i abast de penetració L'abast de penetració és la distància del radar a la qual la interferència és ineficaç. Quan un objectiu es troba dins d'aquest abast, el radar rep un retorn superficial adequat per rastrejar-lo. L'abast de penetració és una funció de la RCS (secció transversal del radar) de l'objectiu, l'ERP (potència radiada efectiva) de la interferència, l'ERP del radar i el J/S necessari (perquè la interferència sigui efectiva).

Interferència accidental En alguns casos, les interferències de qualsevol tipus poden ser causades per fonts amigues. Les interferències mecàniques accidentals són força comunes perquè són indiscriminades i afecten qualsevol radar proper, hostil o no. Les interferències electròniques també poden ser causades accidentalment per fonts amigues, generalment potents plataformes de guerra electrònica que operen dins de l'abast del radar afectat.

Contramesures miniatura|300x300px|Míssil "home-on-jack" atacant un avió SPJ Les contramesures electròniques (ECCM) s'utilitzen per reduir o suprimir completament els efectes de les interferències de radar. Hi ha diversos mètodes, alguns dels quals s'enumeren a continuació com a exemples: miniatura|300x300px|Contramesura per a la llar en cas d'embús

Alternar constantment la freqüència en què opera el radar (agilitat de freqüència) sobre un espectre expandit limitarà l'efectivitat de la majoria de les interferències, cosa que facilitarà la seva lectura. Els interferidors moderns poden rastrejar un canvi de freqüència predictible, de manera que com més aleatori sigui el canvi de freqüència, més probable és que contrarestin l'interferent. Encobrir el senyal sortint amb soroll aleatori fa que sigui més difícil per a un bloquejador esbrinar la freqüència en què funciona un radar. També és important limitar les comunicacions de ràdio no segures pel que fa a les interferències i la seva eficàcia. L'agent que fa les interferències podria estar escoltant i, si sap que una determinada tècnica és efectiva, podria ordenar que més recursos d'interferència utilitzin aquest mètode.