La llengua tagish és una llengua atapascana extingida parlada pels Tagish o Carcross-Tagish, un poble de les Primeres Nacions del Canadà que històricament va viure als Territoris del Nord-oest i al Yukon, al Canadà. El poble tagish es refereix a si mateix com , literalment "poble tagish", on és un nom de lloc que significa "el gel (de primavera) s'està trencant".Yinka Déné Language Institute. (2006). The Tagish Language. https://www.ydli.org/langs/tagish.htm
L'idioma és una llengua atapascana septentrional, estretament relacionada amb el Tahltan i el Kaska. Aquestes tres llengües sovint s'agrupen com a Tahltan-Kaska-Tagish; de vegades es consideren fins i tot dialectes d'una mateixa llengua.Alderete, J., Blenkiron, A., & Thompson, J. E. (2014). Some notes on stem phonology and the development of affricates in Tahltan (Northern Athabaskan). Ms., Simon Fraser University and Northwest Community College. L'any 2004, només hi havia documentada una parlant nativa amb fluïdesa: Lucy Wren (Agaymā/Ghùch Tlâ).Greenaway, J. (2006, November 08). Tagish First Voices Project. http://www.firstvoices.com/en/Tagish/welcome Wren va morir el 2008.
Classificació El tagish és una llengua atapascana septentrional, que és un subgrup de la gran família de llengües na-dené.Na-Dene Language Family. (2016). Salem Press EncyclopediaOlson, Tamara. (1999). The Na-Dene Languages. Brigham Young University. Retrieved from http://linguistics.byu.edu/classes/Ling450ch/reports/na-dene.html Està íntimament lligat a les llengües veïnes tahltan i kaska (formant un complex conegut com a Tagish-Tahltan-Kaska) i al tutchone meridional. Les llengües d'aquest complex tenen un lèxic i una gramàtica extremadament similars, però difereixen en els sistemes de sons obstruents. També es coneix alternativament com a Dene K'e.
Distribució geogràfica El poble tagish té el seu territori al sud del Yukon i al nord de la Colúmbia Britànica, al Canadà, específicament a Tagish (que es troba entre el llac Marsh i el llac Tagish) i a Carcross (entre els llacs Bennett i Nares). L'idioma s'utilitzava amb més freqüència a les planures de Lewes i Teslin.
Història La cultura del poble tagish té arrels tant en les cultures indígenes costaneres com en les de l'interior (Tlingit i atapascans, respectivament). El comerç i els viatges a través del pas de Chilkoot van contribuir a la barreja d'aquestes cultures. En el segle XIX i principis del XX, pobles de parla tlingit van començar a desplaçar-se des de la costa i a casar-se amb la població nativa de parla tagish. Quan els forasters van establir-hi contacte per primera vegada a la dècada de 1880, la majoria de la població era bilingüe i el tlingit havia substituït el tagish com a llengua majoritària.
El tagish es va tornar menys comú en part perquè les tradicions natives van ser domesticades i suprimides per l'administració colonial. L'impacte més significatiu en el declivi de gairebé totes les llengües natives del Canadà es va produir quan els nens aborígens van ser obligats a assistir a escoles residencials on se'ls prohibia parlar els seus propis idiomes.
Després de la Febre de l'or del Klondike el 1898, l'anglès es va convertir en la llengua majoritària de la zona. Com que la majoria dels nens assistien a l'escola anglicana de Chooutla, on només es parlava anglès, la fluïdesa en les llengües natives es va començar a perdre. Els cursos d'idiomes es van reintroduir a la dècada de 1970, però els programes tenien poc finançament. Recentment, la consciència política ha impulsat moviments per obtenir disposicions constitucionals per a la llengua, així com programes escolars i conferències. Des de 2004, s'està treballant en la revitalització del tagish mitjançant eines en línia com FirstVoices.
Documentació El tagish va ser una de les primeres llengües que es van afegir a l'arxiu digital multimèdia FirstVoices de llengües indígenes en perill d'extinció. FirstVoices és una eina d'aprenentatge i desenvolupament basada en web que inclou fitxers de so, llistes de paraules i llibres infantils escrits en la llengua.
Persones notables Angela Sidney va ser una destacada activista per l'ús i la recuperació de la seva llengua i herència tagish al sud del Yukon. Nascuda el 1902, va col·laborar amb Julie Cruikshank per documentar històries tradicionals i va ser nomenada membre de l'Orde del Canadà el 1986. Sidney va morir el 1991.
Lucy Wren va ser l'última parlant coneguda amb fluïdesa. Va participar activament en els enregistraments utilitzats al lloc web de First Voices abans de morir el 2008. El seu fill, Norman James, ha continuat aquesta tasca enregistrant més material per al Yukon Native Language Centre.
Fonologia La llengua tagish inclou aspiració, glotalització, sons nasals, ressonància i tons.Krauss, M. E., & Golla, V. K. (1978). Northern Athapaskan languages. In Handbook of North American Indians: Subarctic (Vol. 6, p. 67-85). Government Printing Office 1978.
Es caracteritza per tenir el sistema de consonants inicials de soca més simple de les llengües atapascanes septentrionals, manté un sistema de vocals conservador i conserva les consonants finals de soca. La glotalització final s'ha perdut. Les vocals tenses es pronuncien amb un to baix.
La llengua consta de substantius, verbs i partícules. Les partícules i els substantius són morfemes simples o compostos; els substantius es poden flexionar, però les partícules no. Els verbs són la classe més complexa, ja que tenen molts prefixos que indiquen categories flexionals i derivatives.Helm, June. (1981). Handbook of North American Indians: Subarctic. Smithsonian Institution
Consonants Labial Alveolar Post-alveolar Velar Glottal plana sibilant lateral Consonant oclusiva plana aspirada ejectiva prenasal ᵐb ⁿd Nasal Fricativa sorda sonora Semivocal
Vocals Les vocals curtes són /i, e, a, o, u/; així com les seves contraparts llargues /iː, eː, aː, oː, uː/. La longitud vocàlica s'indica amb un macron de la següent manera: . Les vocals nasals s'indiquen amb un ganxo (ogonek) de la següent manera: .
To El to alt es marca amb un accent agut (v́) en les vocals curtes i (v́v) en les vocals llargues, mentre que els tons baixos romanen sense marca.
Ortografia La llengua fa ús de l'alfabet llatí com a sistema d'escriptura.
Vocabulari Alguns noms de dona contenen el prefix nasalitzat Maa, que es tradueix directament com a "mare de".
Referències
Enllaços externs OLAC resources in and about the Tagish language The Tagish First Voices Project Audio files, word lists, and other resources at Glottlog List of English-Tagish word lists. Renato, F. B. (2014, March 21). Freelang Tagish-English dictionary. Retrieved from http://www.freelang.net/dictionary/tagish.php
Categoria:Yukon Categoria:Llengües ameríndies mortes Categoria:Llengües atapascanes