va ser una microbiòloga francesa d'origen hongarès que va treballar al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) i a l'Institut Pasteur. És coneguda especialment pel seu treball pioner en la comprensió de la regulació de l'expressió gènica en els sistemes d'operons.
Biografia Ágnes Ullmann va començar els seus estudis a la Universitat Bolyai de Romania, on va romandre fins al 1947. Va obtenir el doctorat en microbiologia a la Universitat de Budapest, a Hongria. Hongria era en aquell moment un estat satèl·lit de l'URSS, i l'obra de Trofim Lissenko es considerava una referència clau. En aquest context, va aconseguir obtenir clandestinament un exemplar del diari Combat, que contenia l'article "La victòria de Lysenko no té base científica", que desafiava el lissenkoisme. Arran d'aquest article, Ullmann va decidir conèixer el seu autor, Jacques Monod.
El setembre de 1957, va ser convidada a un simposi sobre biologia experimental a Londres, on el seu director de laboratori, Brunó Ferenc Straub, hi presentava una conferència. Després va obtenir un visat per sortir d'Hongria, que també li va permetre viatjar a França i conèixer Jacques Monod a l'Institut Pasteur. Monod li va organitzar pràctiques de recerca sota la supervisió de François Gros entre 1958 i 1959. El 1960, Monod va ajudar a Ullmann i al seu marit, Tamás Erdős, un antic company d'Albert Szent-Györgyi, a escapar d'Hongria a París. Ullmann es va incorporar al laboratori de Monod i va obtenir la ciutadania francesa el 1966. Va continuar la seva carrera com a investigadora i posteriorment directora de recerca al CNRS i a l'Institut Pasteur, on va exercir com a cap de laboratori (1978), cap de la Unitat de Bioquímica de Regulació Cel·lular (1979), directora científica de desenvolupament (1982–1995), membre del consell d'administració de l'Institut Pasteur i després professora (1983). Va ser membre honorària de l'Acadèmia Hongaresa de les Ciències i de l'Acadèmia Europea de Microbiologia (EAM) i va ser membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) des del 1983 fins a la seva mort el 2019.
Durant la seva carrera, Ágnes Ullmann va ser autora de 180 publicacions científiques, va editar o coeditar sis llibres i va crear cinc patents. També va ser responsable de nombrosos cursos de microbiologia a l'Institut Pasteur, i va introduir el format de cursos teòrics combinats amb treball pràctic sobre temes dels laboratoris de recerca i dirigits per personal de recerca del centre.
Obra Les primeres activitats de recerca d'Ágnes Ullmann van començar el 1949 al Departament de Química Mèdica de la Universitat de Budapest, dirigit per Brunó Ferenc Straub. El seu treball se centrava en proteïnes musculars, i més concretament en l'actina i la seva activitat ATPasa. Va continuar la seva feina publicant la primera observació d'una ATPasa unida a la membrana cel·lular. Ágnes Ullmann va obtenir el seu doctorat en Ciències Naturals el 1958 a la Universitat de Budapest basat en el seu treball sobre la biosíntesi de l'alfa-amilasa.
El 1959, va començar el seu treball sobre l'estreptomicina al laboratori de François Gros, que va continuar a Hongria amb el seu marit, Tamas Erdös, sobre soques de Mycobacterium friburgensis. Va publicar dos articles a la revista Science demostrant per primera vegada que l'estreptomicina inhibeix la producció de proteïnes en bacteris. En tornar a l'Institut Pasteur el 1960, va col·laborar amb François Gros, Georges Cohen, François Jacob i Jacques Monod per comprendre l'estructura de l'operó de la lactosa, cosa que va conduir a experiments pioners utilitzant gens de fusió in vivo i va permetre comprendre el paper dels promotors en el sistema de l'operó i el fenomen de la complementació genètica. El 1967, va demostrar que l'AMP cíclic és un actor clau en el metabolisme d'Escherichia coli.
Ágnes Ullmann es va centrar llavors en el mecanisme d'acció del patogen de la tos ferina. Va demostrar que la toxina augmenta la producció d'AMP cíclic a la cèl·lula hoste i, per tant, n'interromp el metabolisme. La toxina facilita l'atac de la cèl·lula hoste per altres molècules, cosa que va permetre a Ágnes Ullmann desenvolupar vacunes acoblant la toxina de la tos ferina modificada genèticament amb fragments antigènics contra els quals es desenvolupa la immunitat.
El 1978 va publicar, amb André Lwoff, una col·lecció d'assajos de Jacques Monod i va publicar dues antologies en memòria seva.
Reconeixements Ágnes Ullmann va ser nomenada Cavalleressa de la Legió d'Honor el 1996. Fou una de les guardonades de la distinció doctora honoris causa de la Universitat de Roma La Sapienza. El 2002, va rebre la Medalla d'Or Robert Koch.
A la seva mort el 2019, Philippe Sansonetti, aleshores president de l'Acadèmia Europea de Microbiologia, va recordar la contribució pionera del treball d'Ágnes Ullmann en microbiologia i biologia molecular en un in memoriam.
L'11 de desembre de 2024 va tenir lloc una cerimònia inaugural en honor d'Ágnes Ullmann a l'Institut Pasteur amb la presència de l'ambaixador hongarès, en què es va lloar el seu compromís tant en la seva activitat de recerca com per la seva excepcional contribució als programes docents de l'Institut Pasteur.
Referències
Categoria:Morts el 2019 Categoria:Persones de la província de Satu Mare Categoria:Microbiòlegs Categoria:Biòlegs francesos Categoria:Alumnes de la Universitat Eötvös Loránd Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Científics romanesos Categoria:Nascuts el 1927