Nicòmac Flavià Júnior (en llatí: Nicomachus Flavianus; fl. 382-432) fou un funcionari de l'Imperi Romà d'Occident durant els regnats d'Eugeni (r. 392-394), Teodosi I (r. 378-395), Honori (r. 395-423) i Valentinià III (r. 424-455). Va continuar amb la tasca familiar d'estudiar i preservar la literatura llatina, fent una important edició de Titus Livi.

Biografia Nicòmac Flavià pertanyia a la família Nicomachi, una influent família senatorial romana. El seu pare era el polític i historiador pagà Viri Nicòmac Flavià, i se sap que tenia almenys un germà,Símmac, Epistulae, ii.17,88, vi.12,20. possiblement anomenat Venust. Es va casar amb la filla de Quint Aureli Símmac, amb qui va tenir diversos fills, inclosa una filla anomenada Galla;Símmac, Epistulae, ii.32,40,81. la parella va mantenir una abundant correspondència amb aquest últim.Símmac, Epistulae, vi.1-81. Els Symmachi i els Nicomachi havien estat aliats durant molt de temps políticament, religiosament i culturalment; probablement va ser amb motiu del matrimoni de Flavià que es va produir el díptic «dels Nicòmac i els Símmac».Serena Ensoli, Eugenio La Rocca, Aurea Roma. Dalla città pagana alla città cristiana, L'erma di Bretschneider, 2000, ISBN 8882651266, p. 467. Seguint la tradició familiar, era el patró de Nàpols.D 8985.

Carrera política La seva carrera es coneix a través d'una inscripció trobada a Roma, prop del Fòrum de Trajà, en una estàtua erigida en honor del pare Flavi i restaurada el 431 en honor del fill Flavi, pel seu nebot Api Nicòmac Dexter.Charles W. Hedrick, History and silence: purge and rehabilitation of memory in late antiquity, University of Texas Press, 2000, ISBN 9780292731219, p. 1-5.

El seu primer càrrec va ser el de consularis Campaniae, és a dir, governador de la Campània; aquest càrrec el va ocupar en un període desconegut, però abans del seu següent càrrec, el de procònsol Asiae, governador d'Àsia Menor, que va ocupar del 382 al 383. Símmac relata en una carta que Viri Nicòmac va retardar la partida del seu fill cap a la seva província.Símmac, Epistulae, ii.22. Mentre exercia el càrrec va rebre algunes lleis incloses posteriorment al Codi Teodosià i datades entre el 27 de febrer de 382 i el 10 de maig de 383,Codex Theodosianus, vii.18.8, ix.29.2 i Himeri li va dedicar tres oracions.Himeri, Orationes, xii, xxxvi, xliii. Va fuetejar un decurió i per aquest motiu va ser destituït del càrrec; per evitar la ira de l'emperador d'Orient va tornar a Roma en vaixell.Libani, Orationes, xxviii. Aquest emperador, Teodosi I, va emprendre una campanya per derrocar a l'usurpador Magne Màxim (r. 383-388) i reinstaurar Valentinià II (r. 371-392) al tron d'Occident. Un cop derrotat l'usurpador Teodosi, abans de tornar cap a Constantinoble, va convocar a Nicòmac a la cort (389/391), però no va rebre cap ascens.Símmac, Epistulae, iii.89.

Després de la mort de l'emperador Valentinià II (15 de maig de 392), Arbogast, magister militum i autèntic poder a Occident, va col·locar a Eugeni (r. 392-394) com a emperador. Tot i ser cristià, Eugeni va basar el seu poder en el suport de l'aristocràcia senatorial pagana, que s'oposava a la intransigència religiosa del cristià Teodosi. Els Nicòmac, pare i fill, es van posar del costat de l'usurpador, i aquest últim va ocupar el càrrec de praefectus urbi de Roma, un càrrec durant el qual va erigir el secretari del Senat, que posteriorment va ser destruït per un incendi i reconstruït el 412.. Quan les tropes d'Eugeni van ser derrotades a la batalla del Frígid (5-6 de setembre de 394), Viri Nicòmac es va suïcidar. Nicòmac Flavià no va patir represàlies imperials, excepte exigint-li que retornés l'estipendi rebut del seu pare mentre era prefecte del pretori sota l'usurpador.Símmac, Epistulae, iv.19, iv.51, v.47, vi.12; Agustí d'Hipona, Civitas Dei, v.26.

Tanmateix, optar per posar-se del costat d'Eugeni només podia perjudicar la carrera de Flavi, sobretot després que Teodosi es convertís en l'únic emperador. Símmac va suggerir al seu gendre que participés en la delegació senatorial que el 397 va anar a veure l'emperador Honori (fill i successor de Teodosi a Occident), per tal de reparar el seu prestigi, però sembla que no va seguir el consell del seu sogre.Símmac, Epistulae, vi.52, 56, 59, 63. A finals del 398 va ser convidat a la inauguració del consolat de Teodor Mal·li per a l'any següent.Símmac, Epistulae, iv.6.39, v.6, vi.10,30,35,36, vii.47,95,102, ix.47.

Va aconseguir ser rehabilitat als ulls de l'emperador, ja que entre el 399 i el 400 va ser de nou praefectus urbi de Roma;Símmac, Epistulae, vii.104. oficialment per primer cop ja que l'anterior s'havia exercit sota un usurpador i no fou considerat vàlid, tot i que Nicòmac en privat els considerava tots vàlids.Tal com apareix a un comentari de la seva edició de l'obra de Tit Livi. Mentre exercia aquest càrrec, va rebre nombroses lleis incloses posteriorment al Codi Teodosià, datat entre el 6 de juny de 399 i el 8 de novembre de 400.Codex Theodosianus, xiv.10.3, xiii.5.29, iii.31.1, xi.30.61, xv.2.9.

Va ser praefectus urbi per tercera vegada (oficialment la segona) l'any 408 (està acreditat en el càrrec per una llei del 29 de novembre).Codi Justinià, ii.15.1.

El 414 va ser enviat a l'Àfrica juntament amb Cecilià per investigar arran d'unes queixes sobre l'annona.Codex Theodosianus, vii.4.33, datat 3 novembre 414.

Entre el 431 i el 432 va ser prefecte del pretori d'Itàlia, d'Il·líria i d'Àfrica, tal com ho demostren algunes lleis.Codex Theodosianus, xi.1.36 (29 aprile 431), vi.23.3 (24 març 432).

Edició de les obres de Tit Livi De la seva família, Flavià va heretar l'interès per publicar obres de literatura llatina d'autors pagans.

Cap al 408 va produir una edició esmenada dels primers deu llibres de l'obra Ab Urbe condita de Titus Livi.Codex Mediceus. Aquesta edició presenta una primera subscripció al final del llibre VI, en què Nicòmac, que es presenta com a "tres vegades prefectus Urbi", afirma que havia corregit el llibre; una segona subscripció és al final del llibre VII, en què Nicòmac afirma que va completar l'obra d'esmena estant a Enna (se sap que tenia propietats a Sicília),Símmac, Epistulae, ii.30, vi.57,66. mentre que l'última subscripció apareix al final del llibre VIII, i en ella especifica que va editar l'obra mentre era a Termes.Charles W. Hedrick, History and Silence: Purge and Rehabilitation of Memory in Late Antiquity, University of Texas Press, 2000, ISBN 0292731213, p. 181-182.

L'obra de Flavià es basava en una primera edició esmenada per Tascius VittorianusVictorià també va revisar la traducció llatina de la Vida d'Apol·loni de Tiana de Filòstrat feta per Viri Nicòmac Flavià («Tascius Victorianus 2», PLRE II, pàg. 1160-1). i dedicada per ell a Símmac, que va comprar el manuscrit; el text va ser esmenat una segona vegada per Flavià i finalment una tercera vegada pel seu nebot Api Nicòmac Dexter. Tots els manuscrits dels primers deu llibres de l'Ab Urbe condita de Livi que es van copiar durant l'Edat Mitjana descendeixen directament d'aquesta edició, gràcies a la qual s'han conservat aquests llibres.

Juntament amb son pare, de vegades s'atribueix al fill l'escriptura, total o parcial, de la Historia Augusta.Michel Festy, « Les Nicomaques, auteurs de l'Histoire Auguste : la jalousie des méchants », CRAI, 2004, 148 (2), p. 757-767

Referències

Bibliografia «Nicomachus Flavianus 14», PLRE I, p. 345–7.

Categoria:Governadors romans d'Àsia Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Prefectes de la ciutat