El Salado, Salado del Norte (per a diferenciar-lo del riu Salado del Sur), Juramento o Pasaje és un important curs fluvial del centre nord de l'Argentina, pertanyent al complex hídric de la conca del Plata. Té una longitud de 2.210 km (amb les seves fonts, 2.355 km), i drena una àmplia conca de 124.199 km².

El dimarts 29 d'abril de 2003 Santa Fe, capital de la tercera província argentina més poblada, va resultar inundada a conseqüència del desbordament de les aigües del riu Salado. Això en gran manera es va deure a la gran velocitat d'escorriment de les aigües de pluja (escolament) ocasionada pel talat massiu dels boscos de la regió del Chaco per a ampliar el cultiu industrial de ⁣⁣soia⁣⁣. A més, la frontera de pastures de bovins després de ser expulsats dels seus tradicionals centres de pastures a la regió pampeana precisament a causa de l'excessiu cultiu de soia.«Infografía de la inundación». En el diario El Litoral (Santa Fe). Publicado el 29 de abril de 2013. Consultado el 6 de mayo de 2013.

Fonts (província de Salta) Les fonts del Salado sorgeixen en els contraforts orientals dels Andes a la província de Salta. La seva font principal es troba en l'anomenada Sierra de los Pastos Grandes (ramal de la serralada andina), gairebé immediatament al sud del turó Nevado de Acay. En aquesta zona d'encaixonades valls se'n diu riu Calchaquí; allí discorre cap al sud rebent els seus principals afluents (Luracatao, Tacuil, Angastaco o Guasamayo) pel marge dret. En la rodalia de la ciutat de Cafayate rep pel sud les aigües del riu Santa María; a partir de la confluència amb aquest últim torça abruptament cap al nord-est per la Quebrada de las Conchas, rebent en aquesta el nom de Guachipas o Las Conchas; en sortir de la quebrada torça cap al nord al llarg de la secció sud de Valle de Lerma. A la confluència amb el riu Rosario forma el llac-embassament de Cabra Corral, format pel Dic General Belgrano, construït en un profund canyó, i poc més a baix l'embassament El Tunal. esquerra|miniatura|330px|El Guachipas al seu pas per la Quebrada de las Conchas. Des de la confluència amb el riu Arenales o Arias, el curs és conegut com a Pasaje (ja que era superat per l'antic camino Real. També se'l coneix amb el nom de Juramento, pel fet que en el gual del citat camí, Manuel Belgrano, que venia de Tucumán després de vèncer als reialistes, el 13 de febrer de 1813 va fer jurar la Bandera Nacional a les tropes de l'Exèrcit del Nord.

D'acord amb diversos autors, el Salado del Norte s'origina a partir de la trobada del Guachipas amb l'Arias; no obstant això, en la nomenclatura oficial i popular, el riu conserva el nom de Juramento fins a entrar a Santiago del Estero, on passa a dir-se riu Salado.

A la província de Santiago del Estero En sortir de la zona muntanyenca el riu arriba a la regió del Chaco. Prenent una direcció sud-est, manté el nom de Juramento fins a entrar (cap als , ) a Santiago del Estero, on rep el nom de Salado (o Cachimayo, en quítxua santiagueño, de cachi, «sal», i mayu, «riu»). A Santiago del Estero el curs, en general, pren la direcció sud/sud-est, amb un llit poc profund i un llit molt esplaiat en una sèrie d'aiguamolls (esteros) esglaronats que han dificultat l'establiment de poblacions en les poc precises ribes. En aquesta província part dels cabals del Salado són derivats artificialment cap a l'est i sud-est per mitjà d'estrets aqüeductes a cel obert, sent els dos principals l'anomenat Canal de Dios (que aporta les seves aigües a les localitats de Monte Quemado, Tintina i Sacháyoj) i el canal de La Patria que aporta aigües a la ciutat de Quimilí; un altre canal és l'anomenat Encausador que dirigeix rectilíniament els cabals des de l'embassament de los Figueroa (, ) fins a l'embassament de Cuchi Pozo (, ). Mentre que el curs natural del riu Salado corre pels voltants de Suncho Corral i Añatuya.

A la província de Santa Fe esquerra|miniatura|330px|Fotografia de satèl·lit de la ciutat de Santa Fe i el Salado (esquerra de la imatge) i el Paraná (dreta). Cap a les coordenades el riu corre amb direcció est/sud-est amb diversos meandres arribant a Santa Fe, rebent des del nord les aigües del riu Calchaquí (també denominat río del Sur o Santafesino); després ja a la regió Pampeana de la província de Santa Fe pren una direcció sud/sud-est rebent per la dreta les aigües dels rierols San Antonio i Cululú, i per l'esquerra part de les aigües del arroyo Saladillo enfront de la important ciutat de Santa Fe. Allí pràcticament desemboca al riu Paraná, tot i que un canal natural (el riu Coronda) és en part la seva prolongació durant un tram d'uns 150 km abans de la seva plena afluència en el citat curs. La longitud total del Salado és d'uns 2.355 km, tot i que si es considera solament —com és pràctica convencional— el seu origen en l'afluència del Guachipas amb l'Arias, la longitud es redueix a uns 2.210 km. El seu cabal mitjà a la ciutat de Santa Fe és de 170 m³/s. Sense comptar les conques endorreiques que li són pròximes i que se li uneixen en els períodes humits, la conca del riu Salado del Norte s'estén per una àrea de 124.199 km². És un riu de règim pluvionival. esquerra|miniatura|330px|Pesca esportiva de Salminus brasiliensis al riu Juramento pròxim a l'embassament El Tunal a la província de Salta. A partir de mitjan segle XX, a causa de l'acció antròpica i a l'hemicicle humit (1973-2020), el règim de cabals d'aquest riu s'ha tornat inestable; trobant-se el seu llit durant llargs períodes sec a la província de Santiago del Estero i sofrint (en gran manera degut a la desforestació de les iungues i el bosc del Chaco) abruptes inundacions durant els períodes de pluges. Fins a inicis del segle XX, quan encara el cabal era bastant regular hi havia la intenció d'utilitzar-lo com una via fluvial que connectés la província de Salta amb el Riu de la Plata (projecte anomenat Canal del Norte).

Els canals derivadors a la província de Santiago del Estero Tal com s'ha indicat, els anomenats "canals" són en realitat aqüeductes a cel obert amb una profunditat mitjana d'1,5 m i un ample màxim de 2 m, en aquestes rases el nivell de l'aigua rarament excedeix els 50 cm hi ha dos aqüeductes derivadors principals, amb una longitud de més de 100 quilòmetres cadascun:

Canal de Dios: pren aigües des del marge esquerre del riu Salado gairebé a la frontera que té la província de Santiago del Estero amb la província de Salta (cap a les coordenades , ). Corre cap a l'est vorejant aquesta frontera i avança fins a la localitat d'Urutaú (coordenades , ) on torça rectilíniament cap a l'est/sud-est paral·lelament a la RN 16 i a un ramal del Ferrocarril General Belgrano. Després de 142 quilòmetres a partir d'Urutaú i uns cinc quilòmetres al sud-est de Pampa de los Guanacos aquest aqüeducte, ja reduït a la seva mínima expressió, torça en 90° cap al sud fins a un punt a uns 5 km a l'est de Sacháyoj (26°40′S 61°48′O / -26.667, -61.800), allí conclou el ramal central del Canal de Dios. En la meitat del curs del Canal de Dios, a l'altura de Monte Quemado (, , ) hi ha una derivació a un ramal secundari anomenat canal Vírgen del Carmen. Aquest també torça 90° i es dirigeix cap al sud fins a arribara la petita ciutat de Campo Gallo. Des de Campo Gallo surt un subramal denominat canal Campo Gallo. Després, més al sud, Granadero Gatica, el qual en línia feta fallida toca la població de Donadeu i en acabat a Tintina (, , conflueix amb el canal de la Patria. Un tercer ramal deriva del canal de Dios un parell de quilòmetres al nord-oest de la localitat del Caburé ( ), aquest ramal rep el nom de canal del Desierto i el seu curs és una línia feta fallida que es dirigeix predominantment cap al sud, amb alguns desviaments cap al sud-est.

Canal de la Patria: semblant a l'aqüeducte anterior, també pren aigües del marge esquerre del riu Salado, en aquest cas des d'un punt pròxim a la localitat de San José del Boquerón (). L'aqüeducte es dirigeix cap al sud-est, passant així per la citada Tintina (on es reuneix amb el ja citat canal Virgen del Carmen) i acostant-se al nord de la ciutat d'Otumpa ( / , ), aquest Canal de la Patria té un prolongat ramal secundari que pren aigües des de la localitat de Pozo del Castaño i les porta fins a Quimilí ( ).

Longituds dels canals precitats a inicis del 2006 (les longituds són aproximades per diversos factors, un dels principals és l'existència de variacions eventuals de curs ): Canal de Dios: 300 km; canal Virgen del Carmen: 100 km; canal Campo Gallo aprox. 24 km; canal Granadero Gatica aprox. 40 km; canal de la Patria (ramal principal): circa 150 km; ramal Pozo del Castaño–Campo Gallo del Canal de la Patria: 125 km.

Referències

Enllaços externs Proyecto de conservación: "Dorados, Los Tigres del Río" de Gastón Aguilera, Fabiana Cancino, Juan Gustavo Namen, Santiago A. Catalano, Horacio B. Bugeau, Ricardo de Cristóbal (CONICET, FML, FAU, UNT y otros). (cliqueu a l'enllaç de Wayback, l'altre pot funcionar incorrectament). Monografia Planificació de l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària Visió política del desastre hídric del Salado

Salado