Oreamnos harringtoni és una espècie extinta de mamífer artiodàctil de la família dels bòvids que visqué al sud-oest de Nord-amèrica durant el Plistocè. És un parent de la cabra blanca d'avui en dia, l'única altra espècie del gènere Oreamnos. S'extingí vers l'11000 aC.
Registre fòssil miniatura|upright|Vista frontal del crani O. harringtoni fou descrita a la dècada del 1930 pel paleontòleg Chester Stock, basant-se en fragments cranials i metàpodes de la Smith Creek Cave, a la Gran Conca de Nevada. Entre les troballes posteriors a Mèxic, Colorado, Nevada, Utah, Nou Mèxic i el Gran Canyó hi ha cranis intactes, metàpodes, fundes de banyes ceratíniques, excrements, pèl, músculs i lligaments.
Característiques O. harringtoni era més petit que les cabres blanques i tenia el rostre més llarg i estret i les banyes més curtes i primes. Les troballes d'excrements fan pensar que es refugiava en coves del Gran Canyó a la primavera i, possiblement, a finals d'hivern i principis d'estiu. Sembla que la seva dieta es componia d'herba i de coníferes com ara pícees, l'avet de Douglas, Pinus flexilis i Betula occidentalis.
Extinció O. harringtoni existí durant uns 19.000 anys o més abans d'extingir-se cap a l'11000 aC. Se sap que l'extinció coincidí amb la desaparició de 25 gèneres de mamífers terrestres o més, com ara Nothrotheriops shastensis, així com l'arribada dels caçadors amerindis de la cultura Clovis.
Referències
Categoria:Bòvids Categoria:Artiodàctils del Plistocè