El Eco de Padilla va ser un periòdic publicat en Madrid al llarg de 1821, durant el Trienni Liberal. De caràcter liberal exaltat, va servir com a òrgan doctrinal de la Confederación de Caballeros Comuneros.Gil Novales, 1975, t. II, p. 985.
Història Va prendre el seu nom del comuner castellà Juan de Padilla. Editat en Madrid, va ser imprès primerament en la impremta de A. Fernández; i després, en els seus últims números, en la de la Vídua de Cano.
El seu primer número va aparèixer l'1 d'agost de 1821, amb un exemplar de vuit pàgines i unes dimensions de 0,219 x 0,150 m. A partir del 23 de setembre va sortir amb quatre pàgines de 0,322 x 0,227 m. Va cessar el 31 de desembre de 1821, en fusionar-se amb la Antorcha Española pera donar lloc a El Independiente. El seu director va ser José Joaquín de Mora i en la seva redacció van participar l'afrancesat Antonio Arrieta, Félix Mejía, també redactor d’ El Zurriago, José María Carnerero i Ramón César de Conti y Vargas.Gil Novales, 1975, t. II, p. 1014.
Referències
Bibliografia
Gil Novales, Alberto, Las Sociedades Patrióticas (1820-1823). Las libertades de expresión y de reunión en el origen de los partidos políticos, Madrid, Tecnos, 1975,
Enllaços externs El Eco de Padilla a la Biblioteca Digital Hispánica
Categoria:Diaris d'Espanya en castellà desapareguts Categoria:1821