An Introduction to Animals and Political Theory és un manual del 2010 del teòric polític britànic Alasdair Cochrane. És el primer llibre de la sèrie Animal Ethics de l'editorial Palgrave Macmillan, dirigida per Andrew Linzey i Priscilla Cohn. El llibre de Cochrane examina cinc escoles de teoria política —l'utilitarisme, el liberalisme, el comunitarisme, el marxisme i la teoria feminista— i les seves respectives relacions amb les qüestions relatives als drets dels animals i l'estatus polític dels animals no humans. Cochrane conclou que totes aquestes tradicions tenen alguna cosa a aportar a aquestes qüestions, però finalment presenta la seva pròpia teoria dels drets dels animals basats en interessos com a preferible a qualsevol de les altres. La seva proposta, tot i basar-se en totes les tradicions examinades, parteix principalment del liberalisme i l'utilitarisme.
An Introduction va rebre crítiques positives en diverses publicacions acadèmiques. El filòsof polític Steve Cooke va considerar prometedor l'enfocament propi de Cochrane, tot i afirmar que el llibre s'hauria beneficiat de dedicar-hi més espai. Robert Garner, teòric polític, va elogiar la síntesi que Cochrane feia d'un ventall tan ampli de literatura, però va argumentar que l'obra era massa poc crítica amb el concepte de justícia en la seva possible aplicació als animals. La teoria dels drets dels animals basats en interessos de Cochrane va ser desenvolupada posteriorment amb més profunditat al seu llibre del 2012 Animal Rights Without Liberation, publicat per Columbia University Press. An Introduction to Animals and Political Theory va ser un dels primers llibres que van explorar els animals des de la perspectiva de la teoria política i es va convertir en una obra consolidada dins d'una literatura crítica amb la desatenció tradicional d'aquesta qüestió.
Context i publicació Durant les dècades del 1990 i el 2000, Alasdair Cochrane va estudiar política a la Universitat de Sheffield i a la London School of Economics (LSE). La seva tesi doctoral, dirigida per Cécile Fabre amb Paul Kelly com a assessor,Cochrane 2012a, p. vii. es titulava Moral obligations to non-humans.Cochrane 2007b Posteriorment es va convertir en investigador i professor de la LSE. Durant aquest període, Cochrane va publicar articles a Res Publica, Utilitas i Political Studies en què exposava aspectes de la seva teoria dels drets dels animals basats en interessos,Cochrane 2007a; Cochrane 2009a; Cochrane 2009b. teoria que defensa en el capítol final dAn Introduction to Animals and Political Theory.Cochrane 2010, chap. 8. Va ser el primer llibre de Cochrane, i el teòric polític Robert Garner va ser un interlocutor important durant el procés d'escriptura.Cochrane 2010, p. viii.An Introduction to Animals and Political Theory es va publicar per primera vegada al Regne Unit el 13 d'octubre de 2010 a través de Palgrave Macmillan, en formats de llibre de butxaca, tapa dura i llibre electrònic. Va ser el primer llibre publicat dins de la Palgrave Macmillan Animal Ethics Series,Cochrane 2010, p. i. una col·laboració entre Palgrave Macmillan i el Ferrata Mora Oxford Centre for Animal Ethics.Cochrane 2010, pp. vi–vii; Linzey and Linzey 2014. Els directors generals de la sèrie són Andrew Linzey i Priscilla N. Cohn. De caràcter interdisciplinari, la Palgrave Macmillan Animal Ethics Series té com a objectiu explorar els reptes pràctics i conceptuals plantejats per l'ètica animal."The Palgrave Macmillan Animal Ethics Series". Palgrave Macmillan. Accessed on 8 June 2016.
Sinopsi miniatura|upright|An Introduction to Animals and Political Theory és el primer llibre d'Alasdair Cochrane.An Introduction to Animals and Political Theory comença analitzant la història dels animals en la teoria política abans d'examinar els plantejaments sobre l'estatus dels animals adoptats per cinc escoles de teoria política: l'utilitarisme, el liberalisme, el comunitarisme, el marxisme i el feminisme. El capítol final exposa l'enfocament propi de Cochrane, que situa entre el liberalisme i l'utilitarisme.
Capítols inicials Cochrane estableix que el llibre és una obra de teoria política normativa que es pregunta fins a quin punt els animals haurien d'estar inclosos dins l'àmbit de la justícia.Cochrane 2010, pp. 2–3. Els estats poden regular, i de fet regulen, les relacions entre humans i animals, tant si els animals en qüestió són utilitzats en l'agricultura com si són animals de companyia o se'ls dona qualsevol altre ús. Cochrane no se centra en les raons per les quals s'aproven les lleis ni en la comparació entre legislacions, sinó a explorar quin tipus de lleis s'haurien d'aprovar.Cochrane 2010, pp. 1–2. Com que el seu objecte d'estudi és la teoria política, es preocupa menys per les qüestions relatives a les obligacions morals individuals que pels arranjaments institucionals.Cochrane 2010, p. 3. Tanmateix, assenyala que les qüestions relacionades amb els animals han estat desateses dins la teoria política.Cochrane 2010, p. 4.
En el segon capítol, Cochrane examina la història del pensament sobre la relació entre la justícia i els animals. Argumenta que dins la filosofia antiga hi havia desacord sobre la inclusió dels animals en les teories de la justícia, que en la filosofia medieval cristiana existia un consens favorable a excloure'ls i que en la filosofia moderna s'ha tornat al desacord.Cochrane 2010, p. 10.
Utilitarisme El tercer capítol estudia l'utilitarisme, segons el qual la correcció o incorrecció d'una acció ve determinada per la mesura en què aquesta promou la utilitat, concepte que els utilitaristes clàssics equiparaven al plaer. Com a teoria política, doncs, l'utilitarisme clàssic implica que «és obligació de les comunitats polítiques formular polítiques i institucions que promoguin el plaer».Cochrane 2010, pp. 29–30.
Segons Cochrane, l'utilitarisme en conjunt va representar un desafiament a la concepció medieval i de la filosofia moderna primerenca segons la qual no es devia res als animals. El seu èmfasi en el benestar i la sintència, i la seva naturalesa igualitària, permeten estendre la justícia als animals.Cochrane 2010, pp. 29–31.
A continuació exposa les idees de Peter Singer. Cochrane defensa la teoria de Singer tant davant dels qui presenten arguments en defensa de l'especisme com davant de crítics com R. G. Frey, que sostenen que els animals no tenen interessos.Cochrane 2010, pp. 31–8.
Seguidament examina crítics utilitaristes de Singer que argumenten que menjar carn maximitza la utilitat, fins i tot quan es tenen en compte els interessos dels animals. Això condueix a la crítica que determinar quines conseqüències són les millors és una tasca extremadament difícil per a les comunitats polítiques, però Cochrane conclou que un consens utilitarista permet almenys defensar l'abolició de la ramaderia intensiva.Cochrane 2010, pp. 38–42.
Finalment, aborda els crítics que consideren que la posició de Singer proporciona una protecció insuficient als animals. Examina l'argument de Martha Nussbaum segons el qual els animals poden patir perjudicis que no perceben, així com la crítica de Tom Regan que, en la teoria de Singer, els animals només queden protegits en la mesura que aquesta protecció maximitza el benestar, i no pas perquè tinguin drets per si mateixos.Cochrane 2010, pp. 42–8.
Liberalisme El quart capítol examina el liberalisme, una teoria política que, segons Cochrane, es defineix per valorar «la persona individual lliure i igual».Cochrane 2010, p. 7. Cochrane se centra principalment en John Rawls, la teoria del contracte social del qual ofereix dos motius per excloure els animals de les qüestions de justícia bàsica: les qüestions de reciprocitat, per a les quals els animals no es consideren aptes, i les qüestions de personalitat moral, ja que totes les parts del contracte han de ser persones morals.Cochrane 2010, pp. 53–6.
Cochrane critica l'exclusió dels animals de RawlsCochrane 2010, pp. 56–60. abans d'identificar els riscos per als animals inherents al pluralisme liberal.Cochrane 2010, pp. 60–1.
Examina i rebutja la possibilitat d'una teoria rawlsiana que inclogui els animals, com les proposades per Donald Van De Veer i Mark Rowlands; Cochrane exposa els problemes de situar la pertinença a una espècie darrere del vel de la ignorància i resumeix les crítiques fonamentals de Garner a Rawls.Cochrane 2010, pp. 61–5.
També analitza versions modificades del concepte de persona que inclouen els animals. Cochrane conclou el capítol argumentant que tant la condició de persona com el benestar s'haurien de considerar importants; amb això, apunta cap a la seva pròpia concepció de la justícia per als animals.Cochrane 2010, pp. 65–70.
Comunitarisme El cinquè capítol avalua la relació entre els animals i el comunitarisme. Els comunitaristes critiquen l'èmfasi del liberalisme en un estat que no interfereix en la vida dels individus i afavoreixen, en canvi, un ordre polític que adopti una posició sobre qüestions morals a partir dels valors morals compartits d'una societat determinada.
Cochrane argumenta inicialment, utilitzant la societat britànica com a exemple, que el comunitarisme es pot utilitzar per ampliar la justícia als animals.Cochrane 2010, pp. 75–6. Dedica la resta del capítol a quatre arguments contraris a aquesta idea.
En primer lloc, el comunitarisme és particularista, és a dir, els principis que defensa depenen completament dels valors de cada societat concreta.Cochrane 2010, p. 76. En segon lloc, existeixen dificultats inherents a l'hora de trobar valors «autèntics» dins d'una societat determinada.Cochrane 2010, p. 79. En tercer lloc, les societats sovint afavoreixen uns animals per damunt d'altres, cosa que deixa vulnerables els animals menys valorats.Cochrane 2010, p. 81.
En quart lloc, cal preguntar-se quins valors són rellevants dins d'una societat: els estats contenen sovint múltiples comunitats amb actituds molt diferents envers els animals. L'anàlisi d'aquesta quarta qüestió implica examinar el multiculturalisme.Cochrane 2010, pp. 85–91.
Marxisme En el sisè capítol, Cochrane analitza el marxisme. A diferència de les altres teories polítiques examinades a An Introduction to Animals and Political Theory, el marxisme no es presenta pròpiament com una teoria normativa, sinó com una teoria científica que prediu i explica la fi de l'estat i l'inici del comunisme. Aquest procés s'entén com la conclusió inevitable de la història de les formes canviants de les relacions econòmiques.Cochrane 2010, pp. 93–5.
Cochrane exposa les discontinuïtats entre humans i animals existents en el pensament de Karl Marx i examina fins a quin punt el pensament sobre els drets dels animals pot considerar-se un exemple de moral burgesa. Aquestes anàlisis mostren com el pensament marxista es pot utilitzar per excloure els animals, però Cochrane també hi presenta contraarguments.Cochrane 2010, pp. 96–105.
A continuació recorre a les obres de Catherine Perlow i Barbara Noske, que han defensat que els animals poden constituir un grup explotat en sentit marxista. Tanmateix, critica l'argument que aquesta explotació sigui causada pel capitalisme i que enderrocar el capitalisme sigui un pas necessari per assolir la justícia.Cochrane 2010, pp. 105–8.
Després examina l'obra de David Sztybel i Ted Benton, que han aplicat als animals la màxima «De cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons les seves necessitats». Cochrane es mostra reticent a utilitzar aquesta frase per tres motius. Primer, no és clar fins a quin punt la idea és central dins del pensament marxista; segon, és un principi aplicable únicament a societats que es troben en etapes avançades del comunisme; i tercer, encara que assumíssim que podem conèixer les necessitats dels animals, el principi implicaria estendre la justícia més enllà dels animals sintents, una idea que Cochrane rebutja.Cochrane 2010, pp. 108–12.