miniatura|Portada de Mary: A Fiction. L'epígraf de Rousseau diu: «L'exercice des plus sublimes vertus éleve et nourrit le génie» («L'exercici de les virtuts més sublims eleva i nodreix el geni»).
Mary: A Fiction és l'única novel·la completa de la feminista britànica del segle XVIII Mary Wollstonecraft. Narra la tràgica història de les successives «amistats romàntiques»Wollstonecraft, Mary (Kelly), 20. d'una dona amb una altra dona i amb un home. Wollstonecraft va escriure la novel·la mentre treballava de institutriu a Irlanda, i es va publicar el 1788, poc després que fos acomiadada sobtadament i decidís iniciar una carrera com a escriptora, una professió precària i de mala reputació per a les dones de la Gran Bretanya del segle XVIII.Wardle, 110.
Inspirada per la idea de Jean-Jacques Rousseau que els genis s'eduquen a si mateixos,Kelly, Revolutionary Feminism, 41–42; Sapiro, 14; Hoeveler, 33; Todd, A Revolutionary Life, 111. Wollstonecraft va escollir com a protagonista Mary, una heroïna racional i autodidacta. Contribuint a redefinir el concepte de geni, una paraula que a finals del segle XVIII tot just començava a adquirir el significat modern de persona excepcional o brillant, Wollstonecraft presenta Mary com una dona independent i capaç de definir per ella mateixa la feminitat i el matrimoni.Elfenbein, 236–38. Segons Wollstonecraft, són les «opinions fermes i originals» de Mary i la seva resistència a la «saviesa convencional» allò que la converteixen en un geni. Fer de la protagonista un geni també permetia a Wollstonecraft criticar el matrimoni, ja que considerava que aquest «encadenava» els genis en comptes d'enriquir-los.
Mitjançant aquesta heroïna, Wollstonecraft també critica la sensibilitat del segle XVIII i els efectes que tenia sobre les dones. Mary reescriu l'argument amorós tradicional mitjançant una nova concepció de les relacions de gènere i de la sexualitat femenina. Tanmateix, com que Wollstonecraft utilitza el gènere del sentimentalisme per criticar el sentimentalisme mateix, la seva «ficció», tal com ella l'anomena, reprodueix de vegades alguns dels mateixos defectes que intenta denunciar.
Més endavant, Wollstonecraft va repudiar Mary i va escriure que l'obra era digna de riure.Johnson, Equivocal Beings, 48. Els estudiosos han argumentat que, malgrat els seus defectes, la representació d'una dona genial, enèrgica, anticonvencional, obstinada i racional —la primera d'aquest tipus en la literatura anglesa— dins d'una nova mena de relat amorós constitueix un desenvolupament important en la història de la novel·la, ja que va contribuir a donar forma a un discurs feminista emergent.
Argument Mary comença descrivint el matrimoni convencional i mancat d'amor dels pares de la protagonista. Eliza, la mare de Mary, està obsessionada amb les novel·les, rarament pensa en ningú que no sigui ella mateixa i prefereix el germà de Mary. Descuida la seva filla, que s'educa tota sola mitjançant els llibres i el món natural. Ignorada per la família, Mary dedica bona part del temps a obres de caritat. Quan el seu germà mor sobtadament i Mary es converteix en hereva de la fortuna familiar, la seva mare finalment comença a interessar-se per ella: li ensenyen diversos «talents», com ara ballar, que l'haurien de fer atractiva als possibles pretendents.
Poc després, però, la mare de Mary emmalalteix i, al llit de mort, li demana que es casi amb Charles, un home ric a qui no ha vist mai. Commocionada i incapaç de negar-s'hi, Mary accepta. Immediatament després de la cerimònia, Charles marxa cap al continent europeu.
Per escapar d'una família que no comparteix els seus valors, Mary es fa amiga d'Ann, una jove de la zona que contribueix a ampliar la seva educació. Mary desenvolupa un fort afecte per Ann, que pateix per un amor no correspost i no correspon als sentiments de Mary. La família d'Ann cau en la pobresa i està a punt de perdre la casa, però Mary pot pagar-ne els deutes perquè el matrimoni amb Charles li ha proporcionat un cert control, tot i que limitat, sobre els seus diners.
Ann contreu tuberculosi i Mary viatja amb ella a Lisboa amb l'esperança de cuidar-la i ajudar-la a recuperar-se. Allà coneixen Henry, que també intenta recuperar la salut. Ann mor i Mary queda devastada. Henry i Mary s'enamoren, però es veuen obligats a tornar a Anglaterra per separat. Deprimida pel seu matrimoni amb Charles i afligida per haver perdut tant Ann com Henry, Mary continua profundament inquieta fins que s'assabenta que la tuberculosi de Henry ha empitjorat. Corre al seu costat i el cuida fins que mor.
Al final de la novel·la, Charles torna d'Europa. Ell i Mary estableixen una certa vida en comú, però Mary té una salut molt fràgil i gairebé no suporta estar a la mateixa habitació que el seu marit. Les últimes línies de la novel·la suggereixen que morirà jove.
Influències biogràfiques i literàries esquerra|miniatura|Julie ou la Nouvelle Héloïse (1761), de Rousseau, de la qual Wollstonecraft va extreure l'epígraf de Mary.
Wollstonecraft va escriure Mary a Hotwells, a Bristol, mentre treballava d'institutriu per a la família angloirlandesa Kingsborough. Les relacions amb aquesta família li van proporcionar material per a la novel·la, que la mateixa Wollstonecraft va admetre que estava «inspirada en la natura». Eliza, per exemple, es basa parcialment en Lady Kingsborough, de qui Wollstonecraft pensava que s'estimava més els seus gossos que no pas els seus fills.
L'amistat entre Mary i Ann s'assembla molt a la relació entre Wollstonecraft i la seva íntima amiga Fanny Blood, que significava «tot el món» per a ella i per qui, segons escriuria posteriorment el marit de Wollstonecraft, William Godwin, «va desenvolupar una amistat tan fervent que durant anys va constituir la passió dominant de la seva ment».Godwin, 50. La representació que Wollstonecraft fa de Fanny a través d'Ann ha estat qualificada de «condescendent». Alguns crítics han especulat que, com que Wollstonecraft s'havia sentit traïda per la decisió de Fanny de casar-se, va representar Ann com una amiga que mai no podia satisfer la protagonista.Taylor, 261, n. 57; Todd, A Revolutionary Life, 68; 111–13; Sapiro, 14–15; Hoeveler, 32; Kelly, Revolutionary Feminism, 40–41; Wardle, 62; 345, n. 19.
El tractat filosòfic de Jean-Jacques Rousseau sobre l'educació, Emili, o De l'educació (1762), és una de les principals influències literàries de Mary. Uns mesos abans de començar l'obra, Wollstonecraft va escriure a la seva germana Everina que estava llegint Emili i que admirava les paradoxes de Rousseau, malgrat considerar-lo una figura contradictòria, infeliç i propensa a perdre's en un món quimèric; alhora, valorava extraordinàriament la seva sensibilitat i penetració intel·lectual. Wollstonecraft assenyalava particularment que Rousseau havia escollit educar una persona de capacitats ordinàries perquè, segons ell, «un geni s'educarà tot sol».Carta 55: a Everina Wollstonecraft, Dublín, 24 de març de 1787. The Collected Letters of Mary Wollstonecraft. Ed. Janet Todd. Nova York: Penguin Books (2003), 114–115.
Quan Mary es va publicar, la portada incloïa una citació de Rousseau: «L'exercice des plus sublimes vertus éleve et nourrit le génie» («L'exercici de les virtuts més sublims eleva i nodreix el geni»).Citat a Kelly, Revolutionary Feminism, 41–42; vegeu també Sapiro, 14; Hoeveler, 33; Todd, A Revolutionary Life, 111. En aquest sentit, la novel·la és, en molts aspectes, un dels primers Bildungsroman, o novel·les de formació.
L'al·lusió epigramàtica de Wollstonecraft a Julie ou la Nouvelle Héloïse (1761), de Rousseau, reflecteix també el deute de l'autora amb la novel·la de la sensibilitat, un dels gèneres més populars de la segona meitat del segle XVIII.
Juntament amb altres escriptores com Mary Hays, Helen Maria Williams, Charlotte Turner Smith, Mary Robinson, Maria Edgeworth i Hannah More, Wollstonecraft es va sentir obligada a respondre a l'estètica ideològica de Rousseau que havia arribat a dominar la ficció britànica.Kelly, «Introduction» a Mary, ix; vegeu també Anne K. Mellor, «The Rights of Woman and the women writers of Wollstonecraft's day» a The Cambridge Companion to Mary Wollstonecraft.
Segons l'especialista en Wollstonecraft Gary Kelly, les heroïnes romàntiques representaven una dona construïda per a l'home: la víctima femenina heroica del seductor cortesà, la companya virtuosa del cavaller professional ideal i la companya intel·lectualment i eròticament subordinada de l'home burgès ideal.Kelly, Revolutionary Feminism, 42.
Wollstonecraft també atacaria Rousseau en la seva obra més coneguda, Vindicació dels drets de la dona, pel sexisme de la segona part d'Emili. A l'«Advertisement» —una secció semblant a un prefaci— de Mary, anuncia que presenta la seva heroïna, que és un «geni», com a contrast amb personatges com Clarissa, de Samuel Richardson, i Sophie, de Rousseau.Kelly, Revolutionary Feminism, 42; vegeu també Wollstonecraft, Mary (Kelly), 1.
El text també conté nombroses al·lusions a novel·les sentimentals populars com The History of Eliza Warwick (1778) i The Platonic Marriage (1787), i critica la manera com aquestes obres presentaven l'heroïna de sensibilitat femenina. Mary s'assembla més a les heroïnes caritatives i treballadores de Millenium Hall (1762), de la Bluestocking Sarah Scott, que no pas a les heroïnes passives i ploraneres habituals de moltes novel·les sentimentals.Kelly, Revolutionary Feminism, 50.
El debat sobre la relació entre gènere i sensibilitat es va prolongar fins a principis del segle XIX; Jane Austen, per exemple, el va convertir en el tema explícit de Seny i sentiment (1811).Mellor, 156.
Temes Com assenyala l'especialista en Wollstonecraft Virginia Sapiro, Mary anticipa molts dels temes que dominarien els escrits posteriors de l'autora, com la preocupació per l'«esclavitud del matrimoni» i la inexistència d'ocupacions respectables per a les dones.Sapiro, 14–15.
Des del principi de la seva carrera, Wollstonecraft es va interessar per la manera com la sensibilitat afectava les dones i també la percepció social que se'n tenia. Totes les seves obres aborden aquests temes des d'una perspectiva o una altra. Relacionada amb aquesta qüestió hi ha l'anàlisi que fa dels fonaments legítims i il·legítims de les relacions entre homes i dones. L'obra de Wollstonecraft està plena de reconsideracions constants sobre la definició de la feminitat i la masculinitat i sobre el paper que la sensibilitat ha de tenir dins d'aquestes definicions.
Per explorar aquestes idees, Wollstonecraft recorre contínuament a ella mateixa com a exemple: totes les seves obres són fortament autobiogràfiques, particularment les dues novel·les i Letters Written in Sweden, Norway, and Denmark (1796).
Com un dels primers intents de Wollstonecraft d'explorar aquestes qüestions, Mary resulta de vegades maldestre i ocasionalment no arriba al que Gary Kelly denomina el «feminisme revolucionari» de Vindicació dels drets de la dona (1792) i Maria: or, The Wrongs of Woman (1798).Sapiro, 63–72; Kelly, Revolutionary Feminism, 1–3.
Sensibilitat i heroïna sentimental miniatura|Young Girl Reading (1883), d'Otto Scholderer. A Mary, Wollstonecraft critica les dones que s'imaginen a si mateixes com a heroïnes sentimentals.
Claudia L. Johnson sosté que Mary és «una novel·la agosarada i perillosa» perquè presenta una nova mena d'heroïna: una «dona que té capacitat de pensar», en paraules de Wollstonecraft, i que alhora és capaç de mantenir relacions íntimes tant amb homes com amb dones.Johnson, Equivocal Beings, 49.