La Choral-Improvisation sur le Victimæ paschali laudes és una obra per a orgue de Charles Tournemire, originada com una improvisació enregistrada el 1931 i posteriorment reconstruïda i transcrita per Maurice Duruflé. És la cinquena i última de les Cinq Improvisations pour orgue de Tournemire i està basada en la seqüència gregoriana de Pasqua Victimae paschali laudes.

Origen Tournemire fou un dels grans improvisadors de l'escola francesa d'orgue de començaments del segle XX. Entre 1930 i 1931 enregistrà en discos de 78 rpm cinc improvisacions interpretades al gran orgue Cavaillé-Coll de la basílica de Sainte-Clotilde de París, instrument del qual era organista titular des de 1898. Aquests enregistraments constitueixen un dels pocs testimonis sonors directes del seu art improvisatori.

La cinquena improvisació estava construïda sobre el cant gregorià Victimae paschali laudes, una seqüència pròpia de la celebració de Pasqua. El text i la melodia, tradicionalment atribuïts a Wipo de Borgonya, formen part del repertori gregorià medieval que tingué una influència fonamental en l'obra litúrgica de Tournemire.

L'elecció d'un tema gregorià és característica de l'estètica de Tournemire. En el seu gran cicle L'Orgue mystique, compost entre 1927 i 1932, havia convertit melodies del cant gregorià en el principal material temàtic d'una escriptura organística que combinava modalitat, cromatisme i una gran llibertat harmònica.

Reconstrucció de Maurice Duruflé Les improvisacions no havien estat escrites en partitura. Després de la mort de Tournemire, el seu deixeble Maurice Duruflé emprengué la tasca de reconstruir-les a partir dels enregistraments fonogràfics. La transcripció de les cinc improvisacions es desenvolupà durant la dècada del 1950 i fou completada el 1958.

La reconstrucció resultà especialment complexa a causa de la velocitat i densitat de l'escriptura improvisada de Tournemire. Duruflé escoltà repetidament els discos i, en alguns passatges, reduí la velocitat dels enregistraments per identificar amb més precisió les notes i les textures contrapuntístiques.

Les cinc reconstruccions foren publicades per Éditions Durand el 1958 en dos volums. La Choral-Improvisation sur le Victimæ paschali laudes apareix com a cinquena peça del conjunt, després de Petite rhapsodie improvisée, Cantilène improvisée, Improvisation sur le Te Deum i Fantaisie-Improvisation sur l'Ave maris stella.

Música L'obra té una durada aproximada de nou o deu minuts i es construeix a partir de la melodia de Victimae paschali laudes. Tournemire transforma el cant gregorià mitjançant harmonies cromàtiques, figuracions ràpides i una escriptura progressivament més expansiva, característica del seu llenguatge improvisatori.

La modalitat del tema gregorià proporciona el punt de partida per a una harmonia molt lliure. Aquest procediment és característic de Tournemire, que combinava l'herència de César Franck i de l'orgue simfònic francès amb una exploració harmònica que anticipa alguns aspectes de l'obra d'Olivier Messiaen.

El caràcter de l'obra evoluciona des de la presentació i transformació del cant pasqual fins a una secció final de gran intensitat, en què la figuració virtuosística i la potència sonora de l'orgue converteixen el tema gregorià en una proclamació triomfal associada simbòlicament a la Resurrecció.

Estrena de la versió transcrita La primera audició pública de la versió reconstruïda tingué lloc el 3 de juny de 1958 a l'església de Saint-Étienne-du-Mont de París. Fou interpretada per l'organista Marie-Madeleine Duruflé, esposa de Maurice Duruflé, en el mateix concert en què estrenà també la reconstrucció de la Fantaisie-Improvisation sur l'Ave maris stella.

Les altres tres improvisacions del conjunt havien estat presentades anteriorment: Cantilène improvisée i Improvisation sur le Te Deum el 7 de juny de 1956 a Saint-Étienne-du-Mont, interpretades per Maurice Duruflé, i Petite rhapsodie improvisée el 22 de gener de 1957 al Palais de Chaillot.

Recepció i enregistraments La Choral-Improvisation sur le Victimæ paschali laudes s'ha convertit en una de les improvisacions reconstruïdes de Tournemire més freqüentment interpretades. Forma part habitual del repertori d'orgue francès del segle XX i ha estat enregistrada per nombrosos organistes.

Entre els enregistraments moderns figura el de l'organista islandès Pétur Sakari, realitzat a l'orgue de Saint-Étienne-du-Mont i publicat per BIS Records, en el qual l'obra té una durada aproximada de deu minuts.

La reconstrucció de Duruflé també contribuí decisivament a preservar l'estil improvisatori de Tournemire. Juntament amb els enregistraments originals, les Cinq Improvisations constitueixen una font excepcional per estudiar la manera com Tournemire transformava espontàniament melodies gregorianes en grans estructures organístiques.

Referències

Categoria:Composicions per a orgue Categoria:Composicions musicals del 1931 Categoria:Obres de Charles Tournemire