El Castell de Barrèra és al municipi de Vilamblard, a la Dordonya (estat francés).
Història Ja hi devia existir un castell l'any 848, en l'època dels atacs vikings, al voltant del qual es van aplegar els habitants. Protegia la carretera que unia Agen amb Perigús passant per Bergerac. Els vikings van saquejar el Castell de Montreal mentre pujaven per la Crempse. Al segle X s'hi va construir una església.
El Perigord formava part del Ducat d'Aquitània. Pel matrimoni d'Elionor d'Aquitània amb Enric Plantagenet el 1152, Aquitània esdevingué anglesa quan aquest fou coronat rei d'Anglaterra el 1154.
La família Barrèra tenia la seu al Castell de Barrèra, a Perigús. El membre més antic conegut n'és Foucaud de Barrèra, que apareix esmentat el 1190. El Castell de Villamblard va ser arrabassat als anglesos per un cavaller, Foucaud de Barrèra, que va expulsar els anglesos de Perigús unes quantes vegades. Va prendre el Castell de Villamblard als anglesos. La família Barrèra es va aliar amb els comtes de Perigord en el seu conflicte amb els burgesos de Puy-Saint-Front.
El castell actual, el comença a construir la família Barrèra al segle XIII, amb una torre de l'homenatge envoltada de fossats excavats a la roca i alimentada per una font. Aquest castell està documentat l'any 1312. Al segle XIV, Villamblard formava part de la castellania de Granhòu, de la Casa de Taillefer, que abastava deu parròquies: Bourron, Bruc, Grun, Jaure, Manzac, Neuvic, Saint-Léon, Saint-Paul-de-Serre, Vallereuil i Villamblard. Els costums foren concedits als habitants d'aquesta castellania al 1312 i els confirmà el 1390 Hélie III de Taillefer, senyor de Grignols i Chalais.A. Jouanel, Les coutumes de Grignols, dans Bulletin de la Société historique et archéologique du Périgord, 1930, tome 57 (lire en ligne).Nicolas Viton de Saint-Allais, Nobiliaire universel de France, ou Recueil général des généalogies historiques des maisons nobles de ce royaume, Librairie ancienne et moderne, Paris, 1876, tome 14 (lire en ligne).
Anne de Barrèra era filla i hereva de Boson de Barrèra i de Marie de Fayolle (vers 1415-1508), casada el 1448/1449 amb Bardin de Lur, cavaller, cosenyor de Freyssinet (Sent Prist de la jugiá), fill de Bertrandon de Lur i Marie de Couderc. La família Lur es va convertir en senyors del Castell de Barrèra.
El castell fou transformat als segles XV i XVI.
Bertrand II de Lur, vescomte de Rossella, senyor de Longa, Barrèra, Villamblard, part de Freyssinet, senyor de la Cambra del Rei, el 18 de juny del 1541 va adquirir la justícia alta, mitjana i baixa de les parròquies de Villamblard, Jaure i el poble de Breuil, de Julien de Talleyrand, príncep de Chalais i senyor de Grignols, a qui havia prestat 4.000 lliures per a recuperar aquesta terra, venuda per un pacte de redempció a Jean de Calvimont, segon president del parlament de Bordeus, amb qui estava en litigi, sobre aquest afer, al consell del rei. Es casà amb Jeanne de Cardaillac per contracte datat del 1527. Amb el dot comprà les terres de Roussille i altres immobles. En el testament que redactà el 1556 a Longa, va assegurar a Jeanne de Cadaillac el gaudi de tots els seus béns mentre visqués en viduïtat. Va morir el 1558. Després d'aquesta mort es va fer l'inventari del Château-Barrière de Villamblard el 1559. Jeanne de Cardaillac feu testament el 1575. Jeanne de Cardaillac, amiga íntima de Jeanne d'Albret, s'havia convertit al cristianisme i havia transformat la capella del castell en un temple. Es diu que va rebre Calví al castell i va patir un setge poc després. En el seu testament, llegà 200 lliures per a construir un temple a Villamblard.
El seu fill, Michel de Lur, vescomte de Roussile, senyor de Longa, Saint-Louis-en-l'Isle, Barrèra, Villamblard, La Sauvetat-Grasset, i part de Mussidan, camarlenc del rei de Navarra, es casà per contracte al 1572 amb Anne Raguier d'Esternay. Com que els seus fills van morir joves i sense hereus, la seua filla Anna de Lur en fou l'hereva. Es va casar per contracte datat del 1599 amb Daniel de Taillefer, cavaller, senyor de Châteaumerle. Va sobreviure al marit i feu testament el 1641 en què especificava que el marit havia començat a construir un temple per a la família R. P. R. La família Taillefer va heretar les terres de Freyssinet al Llemosí, el vescomtat de Rousille i els senyorius de Barrèra i Villamblard. El castell fou assetjat al 1591, i això es va celebrar amb una cançó:A. Dujarric-Descombes, La chanson du siège de Villamblard (1591), dans Lou Bournat, bulletin de l'école félibréenne du Périgord, mars 1912, tome V. Valent castell de Villamblard, Ah! Ets prou fort per a construir murs? Tres dies, tres dies clars, vam navegar amb canoa sense causar-te cap dany. Però al quart fórem venjats, la torre més alta tombà en terra, etc.Daniel de Taillefer amplià i restaurà el castell, danyat per les guerres de religió a partir del 1619. Va construir un gran edifici principal sobre antigues barraques, que acabava amb una gran torre quadrada. Al 1632, el castell tenia dues grans torres redones al costat est unides per un gran edifici.
L'historiador del Perigord, Henry François Athanase de Taillefer, conegut com a Wlgrin de Taillefer (va agafar el nom del seu avantpassat Wlgrin, comte d'Angulema i Perigord. Wlgrin es pronuncia "Woulgrin"), nasqué al castell el 1761. Emigrà a Alemanya durant deu anys abans de tornar a l'estat francés per a preservar el patrimoni gal·loromà de Perigús. Publicà els dos volums d'Antiquités de Vésone, el 1821 i el 1826. Va morir al 1833.
La família Taillefer conservà la propietat del castell fins a la Revolució. Les granges foren venudes com a béns nacionals, i s'empraren com a pedrera. El comte de Taillefer vengué el castell al 1809. La família Murat el donà al municipi el 1824. De la casa renaixentista només en resta el celler. La gran torre del sud-oest fou parcialment enderrocada per fer lloc a un carrer al voltant del 1860. Un incendi va arrasar la propietat el 1898. La torre de la capella s'ensorrà el 1980.
L'ajuntament n'ha dut a terme treballs de consolidació des de la dècada del 2000. Els pisos de l'ala nord i de la torre de l'homenatge s'han restaurat, i també una escala. L'ajuntament té previst tancar l'escletxa de la façana que dona a la ciutat. El 1996 es creà una associació anomenada Wlgrin de Taillefer per a promoure el coneixement i la preservació del patrimoni de l'àrea de Villamblard.
Protecció El castell ha estat declarat Monument històric per decret del 24 de juny del 1948.
Descripció Les restes del castell s'estan restaurant des de la dècada del 2010 i hui contenen habitacions moblades. Aquest castell obri al públic cada dia.
Mobles antics, estris de cuina i un conjunt de plats per a llar de foc dels segles XVI al XVIII, inclosa l'època revolucionària, es presenten en algunes sales. Un petit celler, l'únic element que data de l'origen del castell, és obert a les visites.
Notes i referències
Categoria:Castells de la Dordonya