La Cort de Barcelona de 1299 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya celebrada a Barcelona durant el regnat de Jaume II. La reunió tingué una importància especial en la regulació del funcionament de la Cort, ja que s'hi concretà la periodicitat de les convocatòries i s'hi establiren normes per evitar que l'absència d'un dels estaments impedís l'adopció d'acords.Ripoll Sastre, Pere. «La Cort General de Catalunya baixmedieval i el constitucionalisme antic». Catalan Historical Review, núm. 17 (2024), p. 111–121, especialment p. 113. Institut d'Estudis Catalans. DOI: 10.2436/20.1000.01.215. [Consulta: 20 setembre 2026]. La bibliografia també s'hi refereix com a Corts de Barcelona de 1299-1300 o, segons el sistema de datació emprat, com a Corts de Barcelona de 1300.Ortí Gost, Pere. «La primera articulación del estado feudal en Cataluña a través de un impuesto: el bovaje (ss. XII-XIII)». Hispania, vol. 61, núm. 209 (2001), p. 967–997, especialment p. 994–995. DOI: 10.3989/hispania.2001.v61.i209.285.
Les ordinacions conservades de la Cort la qualifiquen de segona cort general de Barcelona de Jaume II i situen la reunió a l'«ecclesia fratrum minorum», l'església dels frares menors de Barcelona. La tradició manuscrita conservada per la BITECA data aquestes ordinacions el febrer de 1299.BITECA – PhiloBiblon. «Jaume II, Rei de Corona d'Aragó. Ordinacions de Barcelona». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 20 setembre 2026]. El text normatiu de la Cort fou recollit posteriorment en l'edició de les corts catalanes publicada per la Reial Acadèmia de la Història.Real Academia de la Historia. Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña, vol. I, primera part. Madrid: Real Academia de la Historia, 1896, p. 167–180.
Acords Una de les principals disposicions fou la constitució quarta, que desenvolupava el principi de celebració periòdica de les corts establert a la Cort de Barcelona de 1283. Es determinà que la Cort General s'havia de reunir cada any el primer diumenge de Quaresma, alternant les ciutats de Barcelona i Lleida. El rei podia escollir un altre indret de Catalunya sempre que ho comuniqués amb un mínim de dos mesos d'antelació. En cas que una malaltia o l'absència del monarca impedís la reunió, aquesta s'havia de celebrar un mes després del seu retorn o recuperació.
La Cort també regulà les conseqüències de la contumàcia, és a dir, l'absència voluntària d'un dels tres estaments amb la intenció d'impedir que la reunió pogués prendre decisions. Durant aquesta convocatòria, l'estament eclesiàstic abandonà la Cort, mentre que els estaments nobiliari i ciutadà demanaren al rei que aquesta absència no pogués bloquejar el procediment. La constitució 33ª establí que els acords adoptats mantindrien la seva validesa i obligarien també l'estament absent. En aquesta disposició apareix, a més, la denominació General de Catalunya per referir-se a la comunitat política representada a la Cort.
Un altre dels assumptes destacats fou el bovatge, un impost que la monarquia podia exigir tradicionalment a l'inici d'un regnat. En el marc de les Corts de 1299-1300, Jaume II vengué a les ciutats i viles reials i a la noblesa el dret de percebre el bovatge, el terratge i l'herbatge als seus dominis per un preu de 200.000 lliures. Per reunir aquesta quantitat s'autoritzà una col·lecta durant cinc anys. A partir d'aquest acord, el dret reial de percebre el bovatge quedà essencialment restringit als dominis eclesiàstics que encara no n'havien obtingut l'exempció.Puigferrat i Oliva, Carles. «La venda de l'impost del bovatge de 1379-1384». Anuario de Estudios Medievales, vol. 30, núm. 1 (2000), p. 51–90. DOI: 10.3989/aem.2000.v30.i1.495.
La regulació anual aprovada a Barcelona tingué una vigència breu. La Cort de Lleida de 1301 modificà el sistema i amplià d'un a tres anys l'interval ordinari entre corts, alhora que reconegué al General la possibilitat de sol·licitar-ne una convocatòria abans d'aquest termini.
Referències
Barcelona (1299) Categoria:Història de Barcelona