Una órbita de tresferencia xeostacionaria (GTO, de Geostationary Transfer Orbit) ye una órbita elíptica emplegada principalmente pa treslladar un satélite artificial dende una órbita próxima a la Tierra hasta una órbita xeostacionaria. Constitúi una fase intermedia ente'l llanzamientu y l'entrada del satélite na so órbita definitiva.Space transportation glossary, Axencia Espacial Europea.
Una GTO típica tien el perixéu relativamente cerca de la Tierra y l'apoxéu aproximadamente a l'altor de la órbita xeostacionaria, unos 35.786 km sobre l'ecuador. Tres ser lliberáu pol vehículu llanzador, el satélite percuerre esta órbita hasta algamar l'apoxéu, onde puede emplegar el so sistema de propulsión p'aumentar la velocidá y circularizar la órbita.Geostationary transfer orbit, Axencia Espacial Europea.
La maniobra necesaria pa pasar d'una órbita de tresferencia a una xeostacionaria inclúi normalmente una modificación de la velocidá orbital y, dependiendo del llugar de llanzamientu, una correición de la inclinación orbital. Los llanzamientos realizaos cerca del ecuador terrestre tienen ventayes pa esti tipu de misiones porque precisen una correición menor de la inclinación.
La capacidá d'un cohete pa colocar masa nuna GTO ye una de les midíes emplegaes tradicionalmente pa comparar el rendimientu de los llanzadores espaciales. Cohetes como l'Ariane 5, l'Ariane 6 o'l Falcon 9 pueden emplegar esta clase d'órbita pa desplegar satélites de telecomunicaciones.
Ver tamién Órbita xeostacionaria Órbita de tresferencia de Hohmann Órbita terrestre baxa Perixéu Apoxéu
Referencies
Enllaces esternos
Categoría:Órbites terrestres Categoría:Mecánica orbital Categoría:Astronáutica