miniatura|Pintura Caminant damunt un mar de boira, del romàntic Caspar David Friedrich
El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del , inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l'ésser humà mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot, dins d'una mateixa nació sorgeixen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.
Tot i que es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del , i es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va evolucionar en diversos corrents, com el parnassianisme, el simbolisme, el decadentisme o el prerafaelitisme, englobades tots aquests dins la denominació general de post-romanticisme, una derivació del qual va ser l'anomenat modernisme llatinoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme van tenir lloc en els camps de la literatura, la dansa, la música i la pintura. Posteriorment, un dels corrents avantguardistes del , el surrealisme, portà a l'extrem els postulats romàntics.
Ideari romàntic miniatura|La llibertat guiant el poble La filosofia romàntica La filosofia que es desenvolupà durant el romanticisme tractava sobre els mateixos temes que durant el període i les seves obres: la recerca de la llibertat, la marginació social, la soledat, la unitat nacional, el foment de l'intel·lecte i la llengua pròpia, etc. En aquesta època, es recupera Hamlet de Shakespeare, ignorat fins aleshores, i encarnen Hamlet i Ofèlia els herois típics romàntics.
Política romàntica
Tradicionalment, durant el romanticisme, va triomfar, sobretot, el socialisme en països amb el sentiment d'una gran unitat nacional. Aquests cercaven una unitat social a causa de la sobreexplotació dels obrers i, com a conseqüència, el socialisme es va acabar identificant, com afirmen els experts, en una doctrina econòmica precisa.
Característiques miniatura|Pintura típica romàntica, va ser criticada per pintar una posta de sol a l'est i l'errònia posició del màstil El romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el neoclassicisme, i anteposava, abans de tot: La major importància del sentiment enfront de la raó. El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem. La forta tendència nacionalista de cada país. La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina. La creativitat enfront de la imitació neoclàssica. La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).PERPINYA, Núria. Ruins, Nostalgia and Ugliness. Five Romantic perceptions of Middle Ages and a spoon of Game of Thrones and Avant-garde oddity. Berlin: Logos Verlag. 2014 L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.
És propi d'aquest moviment:
Una gran apreciació de les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut, un culte al jo fonamental i al caràcter nacional o Volksgeist, en contraposició a la universalitat i sociabilitat de la Il·lustració del ; en aquest sentit, els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia (Don Joan, el pirata, Prometeu) i els autors romàntics trenquen qualsevol normativa o tradició cultural que ofegui la seva llibertat, com per exemple les tres unitats aristotèliques (acció, temps i lloc) i la llibertat d'estil (barrejant prosa i vers, i fent servir polimetria en el teatre). També revolucionaran la mètrica, tornant a rimes més lliures i populars com l'assonant. Igualment, una renovació de temes i ambients, en contraposició al segle de les Llums (); s'estimen més els ambients nocturns i luctuosos, els llocs sòrdids i ruïnosos (sinistrisme); veneren i busquen tant les històries fantàstiques com la superstició, que els il·lustrats i neoclàssics ridiculitzaven. Un aspecte de la influència del nou esperit romàntic i el conreu d'allò que és diferent es caracteritza per l'augment de l'estudi de la literatura popular (romanç o balades anònimes, contes tradicionals, cobles, refranys) i de les literatures en llengües vernacles: la gaèlica, l'escocesa, la provençal, la bretona, la catalana, la gallega, la basca… La preponderància de tot el fet nacional i del nacionalisme va ser una reacció a la cultura francesa del , d'esperit clàssic i universalista, dispersada per tot Europa per mitjà de les conquestes de Napoleó.
L'expansió del romanticisme va renovar i enriquir el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme i també va donar entrada a un món exòtic i extravagant, buscant-hi noves combinacions mètriques i flexibilitzant-ne les antigues. Els autors recorren a convencions artístiques medievals i en recuperen les temàtiques, en comptes de les pròpies de Grècia o Roma, com a font d'inspiració. Això accentua encara més el seu perfil nacionalista i oriünd en comptes d'una tendència universal com era la neoclàssica.
Davant de l'afirmació del racional, irrompé l'exaltació de l'instintiu i sentimental. "La bellesa és veritat". Evoquen el passat i s'allunyen de la realitat evadint-se del temps. Hi predominaren els sentiments de tristesa, malenconia, amor a la solitud, escenaris llòbrecs, descontent. Moltes vegades, aquests sentiments cristal·litzaren en enyorança del passat i les antigues glòries. Desig de llibertat de l'individu, de les passions i dels instints que presenta "el jo", subjectivisme i imposició del sentiment sobre la raó.
Temes miniatura|El tres de maig mostrava un fet actual miniatura|Ofèlia El romanticisme, com a reacció a la lògica i la racionalitat per sobre de totes les coses, va considerar interessant sobretot treballar l'emocionalitat, especialment els sentiments reprimits i les emocions supremes. El subconscient es considerava el centre de l'activitat humana i s'afavoria la teatralitat i el drama, l'exotisme, el color, el canvi i el moviment.Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006.
Defensen l'individualisme i no els interessava el compromís. Consideraven que la humanitat és feble i sotmesa a la natura, contrastant amb l'optimisme del . Al contrari que el classicisme, que es relacionava amb els conservadors, el romanticisme portava l'art al terreny de la crítica política, n'és un exemple El rai de la Medusa -pintura que teatralitza un fet real, en el qual el capità d'una fragata va abandonar la tripulació i els passatgers per salvar-se ell mateix-, en el qual Géricault manifesta el seu malestar envers l'estat, per abandonar els ciutadans que el serveixen; al contrari del neoclassicisme, com l'obra de Jacques Louis David, per exemple, que se centrava a fomentar el servei incondicional a l'estat. El "mal del segle": s'anomena "mal del segle" la malenconia que presidí l'estat d'ànim de molts joves autors romàntics. Com a conseqüència del sentiment de refús i d'inadaptació a una societat que consideren falsa i corrupta, aquests autors se'n senten exclosos. La necessitat de fugir d'una realitat que no els agrada fa que aspirin a l'absolut, la qual cosa els empeny a desitjar la mort per aconseguir la pau que no poden assolir d'altra manera. La nostàlgia del passat: l'ànsia de fugida fa que molts d'aquests autors girin els ulls cap a l'edat mitjana, que admiren, i cap a la institució de la cavalleria, que propicià tants herois. El jo: com que el més important d'un individu és el seu món interior -la seva sensibilitat i les seves passions-, la font d'inspiració primera dels creadors romàntics és aquest "jo" tan essencial. És per aquest motiu que refusen les normes clàssiques de creació artística, que consideren massa pobres i artificioses per a poder abastar la complexitat i la singularitat de l'esperit humà. La natura: en el marc del món convuls que els toca viure, els romàntics veuen en la natura un refugi per a les ànimes sensibles. Seguint els postulats de Rousseau, la natura pot actuar com a defensora de l'individu davant la crueltat de la societat que anomenem "civilitzada". La natura és, també, un mirall de l'ànima: segons l'estat anímic de l'artista, un mateix paisatge pot esdevenir plàcid, inquietant o indiferent. El sofriment del poble: els romàntics consideraven injusta i vergonyosa la misèria en què vivien amplis sectors de la societat. Seguint, en certa manera, la "teoria del bon salvatge" de Rousseau, afirmaven que, en el fons, el poble és bo i generós i que és la societat, despietada en la seva organització i el seu funcionament, la responsable de la corrupció de certes persones. El desvetllament de la identitat nacional: en uns quants països, el descobriment de la realitat històrica i l'estudi del passat que va impulsar l'esperit romàntic va desvetllar la consciència nacional. És en aquest període que es du a terme la unificació d'Alemanya i d'Itàlia, i Grècia s'independitza dels turcs.
Manifestacions culturals miniatura|Estudi del moviment d'Eadweard Muybridge En el romanticisme, es van crear nous estils radicals, apreciats per uns i detestats per altres contemporanis, adoptats per artistes que buscaven redefinir la posició de l'art i la humanitat, així com la seva relació, en un món de ràpids i profunds canvis (revolució industrial i Revolució francesa, notablement). Mentre els academicistes van prioritzar mantenir el seu estatus social, als romàntics no els importava morir de fam per amor al seu art.
Va ser en aquest període, el 1839, quan va aparèixer la fotografia, i cap a 1870 es va usar per primera vegada una bateria de càmeres de disparador ràpid que permetia fer ràfegues de fotos per estudiar el moviment de persones i altres animals.
Literatura
miniatura|Faust miniatura|La Cosette d'Els Miserables miniatura|Frankenstein La literatura es caracteritza per la recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clàssics de composició i el predomini de la lírica. Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials. El jo de l'autor és el centre de la inspiració. S'utilitzen molts recursos retòrics buscant una certa catarsi en el lector i que se senti com l'escriptor, abandonat, sol i incomprès. Triomfa la literatura gòtica i els fulletons.
Als Països Catalans coincideix amb la Renaixença.
Alguns autors destacats en són Gustavo Adolfo Bécquer, Lord Byron, Johann Wolfgang von Goethe, Àngel Guimerà, Victor Hugo, Mariano José de Larra, Edgar Allan Poe, Mary Shelley, Jacint Verdaguer i José Zorrilla.