Notice d'autorité personne al lloc web del catàleg general de la BnF és un jurista i professor de dret constitucional francès, exmembre del Consell Superior del Poder Judicial del 2002 al 2006. Va ser nomenat codirector de la Facultat de Dret de la Sorbona el setembre de 2010 i director de la UMR 8103 de dret comparat de la Universitat de París I Panteó-Sorbona el setembre de 2014. Hi va ser professor fins al 2019. També ha estat membre del Tribunal Constitucional de la Principat d'Andorra des de l'abril de 2016.

Les seves publicacions se centren principalment en el litigi constitucional i el concepte de democràcia. Posicionat a l'esquerra de l'espectre polític, Dominique Rousseau pren posició regularment en debats polítics.

Biografia Dominique Rousseau és doctor en dret (1979).SUDOC

Membre honorari de l'Institut universitaire de France, va fundar i dirigir el Centre d'Estudis i Recerca Constitucionals i Polítics Comparatius (CERCOP) del 1987 al 2010. Professor i després professor de dret constitucional a la Universitat de Montpeller I fins al 2010, posteriorment va impartir classes a la Universitat de París I Panteó-Sorbona fins a l'abril del 2019.

Va exercir com a expert de l'Agència Francesa per a l'Avaluació de la Recerca i l'Ensenyament Superior (AERES) i com a membre del Consell Superior de la Magistratura francès (Conseil supérieur de la magistrature) del 2002 al 2006.

És president del Consell Científic de l'Associació Francesa de Dret Constitucional (AFDC), membre del Consell Científic de l'Acadèmia Internacional de Dret Constitucional, membre del Consell Editorial de la Revue du droit public i assessor editorial de les Éditions Odile Jacob, editor de la sèrie a Lextenso éditions.

El juliol de 2012 va ser nomenat membre de la Comissió sobre la Renovació i l'Ètica de la Vida Pública, també coneguda com la "Comissió Jospin",AFP, La commission Jospin n'est pas allée assez loin, juge l'un de ses membres, Le Monde, 9 novembre 2012. que va presentar un informe al president François Hollande el novembre de 2012. El 15 d'abril de 2016 va ser nomenat membre del Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra. i en va esdevenir president el setembre de 2018 fins el 2020.Josep-Delfí Guàrdia assumeix la presidència del Tribunal Constitucional, alteveu.com, 9 de setembre de 2020Rousseau assumeix la presidència del Constitucional, Diari d'Andorra, 19 de setembre de 2018

Va impartir la seva última conferència de dret a la Universitat de París I Pantéo-Sorbona l'abril de 2019.

Posicions Dominique Rousseau és un defensor de la revisió judicial, que considera un pas endavant per a la democràcia, i de la possibilitat que els ciutadans presentin peticions indirectes al Consell Constitucional de França.,Dominique Rousseau, Constitutionnalisme et démocratie, La Vie des idées, 19 septembre 2008Dominique Rousseau et Éric Spitz, Le crépuscule du Conseil constitutionnel, Le Monde, 6 décembre 2001. amb l'acord dels tribunals judicials o administratius (Tribunal de Cassació i Consell d'Estat).

També considera que la llei sobre la detenció preventiva, creada per la llei del 25 de febrer de 2008, relativa a la detenció preventiva i la declaració d'irresponsabilitat penal per trastorn mental, xoca directament i violentament amb els principis jurídics més fonamentals.Emmanuelle Cosse, Entretien avec Dominique Rousseau, Rétention de sûreté : "C’est une mesure digne d’un régime autoritaire" , Regards, n°|49, 1e mars 2008. Arran de la censura parcial del Consell Constitucional de França sobre el caràcter retroactiu de les disposicions sobre la detenció preventiva, Rousseau va ser particularment crític amb l'anunci del president Nicolas Sarkozy el 22 de febrer de 2008, que tenia la intenció de demanar al primer president del Tribunal de Cassació francès, Vincent Lamanda, que formulés propostes perquè la detenció preventiva es pogués aplicar immediatament.Dominique Rousseau, Quand la République gêne le "Président", Politis, 12 novembre 2008.

El 2007, es va posicionar en contra de la llei Pécresse sobre launiversitat que, segons ell, "consolida el poder corporativista, reforça el localisme i desincentiva la recerca".Dominique Rousseau, es universitaires dénoncent une dérive bureaucratique, Le Monde (point de vue), 27 janvier 2009. Resumeix la seva posició afirmant:

Com molts dels seus col·legues, es nega així a permetre que el "reclutament, promoció i avaluació dels acadèmics" sigui responsabilitat de l'administració i no dels seus iguals científics, els únics autoritzats a jutjar la qualitat del treball. A continuació, va recordar la decisió de 1984 del degà Georges Vedel, aleshores membre del Consell Constitucional, que reiterava l'exigència d'una representació genuïna i autèntica del personal docent i investigador.

Classificat a l'esquerra de l'espectre polític,Marie-Amélie Lombard, Douze Sages dans une France rose, Le Figaro, 5 juillet 2012. va donar suport públicament a René Revol del Partit d'Esquerra durant les eleccions regionals franceses del 2010.D’un jeudi noir à un vendredi rouge, gauchemip.org, 23 novembre 2006.Dominique Rousseau soutient René Revol, dailymotion.com.

Advoca per una nova forma de democràcia que anomena "democràcia contínua". Una assemblea social amb poder deliberatiu, la institucionalització de les convencions ciutadanes i un estatus constitucional per als denunciants són les principals innovacions d'aquesta forma de democràcia. Proposa l'abolició del Consell d'Estat i del Ministeri de Justícia.. També proposa posar fi al doble lideratge al capdamunt de l'estat eliminant la presidència del Consell de Ministres al President de la República..

Es pronuncia en contra de l'ús del referèndum, que considera un mitjà utilitzat pels que tenen el poder per canalitzar el ressentiment popular cap als càrrecs electes.Olivier Faye, Matthieu Goar et Raphaëlle Besse Desmoulières, Le référendum, potion magique en 2017 ?, Le Monde, 10 juin 2016.

Participa públicament en el debat sobre la constitucionalitat de la reforma de les pensions del 2023, a la qual s'oposa.

Obres

Sur le Conseil constitutionnel : la doctrine Badinter et la démocratie, Descartes & Cie, 200 p., 1997 cf. Maj par la revue Le Banquet (revue du CERAP), n° 11, 1997/2. prix Paul-Meurand La justice constitutionnelle en Europe, Montchrestien, 3e édition, 1998, 160 pages, Exercices pratiques, droit constitutionnel, Montchrestien, 360 pages, 1998 Droit constitutionnel, Montchrestien, coll. « Pages d'amphi », 1re éd. 2004, 480 pages (manuel coécrit avec Alexandre Viala). La Ve République se meurt, vive la démocratie, éd. Odile Jacob, 2007 Le Consulat Sarkozy, éd. Odile Jacob, 2012 Guide pratique de la QPC, Lextenso, 2e édition, 2012 L'essentiel des grandes décisions de la QPC, Gualino, coll. « Les carrés rouges », co-écrit avec Julien Bonnet, 134 p., 2012 Droit du contentieux constitutionnel, Éditions du Seuil, 240 p., 2015, Montchrestien, 10e édition, préface du Doyen Vedel, 430 p., 2013 Les grandes décisions QPC, Lextenso, co-écrit avec Bertrand Mathieu, 2014 Radicaliser la démocratie : propositions pour une refondation, Éditions du Seuil, 240 p., 2015 Six thèses pour la démocratie continue, éd. Odile Jacob, 176 p., 2022 Les contestations'', coll. « Penser, décider, agir », Belopolie, 2024

Referències

Categoria:Alumnes de la Universitat de Montpeller 1 Categoria:Alumnes de la Universitat de Poitiers Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Juristes francesos Categoria:Politòlegs francesos Categoria:Nascuts el 1949