La timpanoesclerosi és una afecció causada per la hialinització i la posterior calcificació del teixit connectiu subepitelial de la membrana timpànica i l'orella mitjana, que de vegades té un efecte perjudicial per a l'oïda.
L'afectació es manifesta com a plaques blanques i rígides de col·lagen i fosfat de calci a la membrana timpànica o a la cadena d'ossets. Segons els estudis, es tracta d'una seqüela d'inflamacions cròniques o agudes (otitis mitjana) on intervenen mediadors inflamatoris com la interleucina 6 i l'òxid nítric sintasa, els quals faciliten el remodelat dels teixits i la progressió cap a estadis escleròtics. Aquesta condició pot provocar una pèrdua auditiva conductiva significativa en reduir la mobilitat del sistema de transmissió del so, essent una malaltia de difícil tractament a causa de la tendència a la recurrència i la rigidesa que imposa en les estructures de l'oïda.
Signes i símptomes La miringosclerosi rarament causa símptomes. La timpanoesclerosi, en canvi, pot causar pèrdua auditiva significativa o pegats blancs i calcaris a l'orella mitjana o a la membrana timpànica.
Causes L'etiologia de la timpanoesclerosi no es coneix completament. Hi ha diversos factors probables que podrien provocar l'aparició d'aquesta afecció, com ara:
Otitis mitjana a llarg termini (o "orella enganxosa") Inserció d'un tub de timpanostomia. Si es realitza una aspiració com a part de la inserció, augmenta el risc que es produeixi timpanoesclerosi. El risc també augmenta si s'utilitza un tub més gran, o si es repeteix el procediment. Aterosclerosi, o engruiximent de la paret de l'artèria, formant plaques d'ateroma en el seu interior. Hi ha investigacions en curs sobre si el colesteatoma està associat o no amb la timpanoesclerosi. Si hi ha una associació, és probable que les dues afeccions coexisteixin.
Fisiopatologia L'augment de l'activitat dels fibroblasts provoca la deposició de col·lagen. Aleshores es formen plaques de fosfat de calci a la làmina pròpia de la membrana timpànica.
Diagnòstic Si les lesions són típiques, no extenses i sense perjudici per a l'audició, rarament cal investigar la malaltia. L'audiometria s'utilitza per determinar l'abast de la pèrdua auditiva, si n'hi ha. La timpanometria produeix timpanogrames que poden ser diferents quan hi ha timpanoesclerosi. La tomografia computeritzada (TC) es pot utilitzar per determinar si hi ha malaltia a l'orella mitjana. Si bé la pèrdua auditiva és un símptoma comú en moltes malalties de l'orella, per exemple en l'otosclerosi (creixement ossi anormal a l'orella), les taques blanques i calcàries de la membrana timpànica són força característiques de la timpanoesclerosi. El colesteatoma té un aspecte similar, però la blancor es troba darrere de la membrana timpànica, en lloc de dins.
Classificació La miringosclerosi es refereix a una calcificació només dins de la membrana timpànica i sol ser menys extensa que la timpanoesclerosi intratimpànica, que es refereix a qualsevol altra ubicació dins de l'orella mitjana, com ara la cadena ossicular, la mucosa de l'orella mitjana o, amb menys freqüència, la cavitat mastoide.
Tractament Els audiòfons són un tractament comú per als trastorns de la pèrdua auditiva. Un tractament més específic és quirúrgic, que implica l'excisió de les zones escleròtiques i després una reparació addicional de la cadena ossicular. Hi ha diverses tècniques, que de vegades impliquen dues cirurgies; les taxes d'èxit són, però, variables. El dany a l'oïda interna com a resultat de procediments quirúrgics és una preocupació possible i greu, ja que pot provocar formes de sordesa neurosensorial.
Pronòstic En la majoria dels casos, la timpanoesclerosi no causa cap pèrdua auditiva recognoscible fins a deu anys després de l'aparició inicial de la malaltia. Els canvis escleròtics semblen estabilitzar-se, però no resoldre's ni dissoldre's, després de 3 anys.
Epidemiologia La miringosclerosi sembla ser més freqüent que la timpanoesclerosi. La majoria de les investigacions no s'han dut a terme en la població general sana, sinó en aquells amb otitis mitjana o pacients que han tingut tubs de timpanostomia en procediments anteriors. Dels nens estudiats que tenien "orella amb cola" i que van ser tractats amb tubs de timpanostomia, el 23-40% dels casos tenien timpanoesclerosi. Un estudi va suggerir que les persones amb aterosclerosi tenien més probabilitats de tenir timpanoesclerosi que els individus sans.
Referències
Enllaços externs Timpanoesclerosi : imatge de la timpanoesclerosi revelada per otoscòpia.
Categoria:Oïda